ET11.Colonitzacions.Visita a Can Batlló

Can Batlló és un antic recinte fabril construït a finals del segle XIX situat al barri de la Bordeta, a Sants. El 1976 el Pla General Metropolità va definir l’àmbit del recinte com a zona d’equipaments i espai verd. Han passat ja 35 anys i la transformació del recinte no s’ha dut a terme.
Els veïns i veïnes del barri agrupats en la plataforma Recuperem Can Batlló lluiten des de fa molts anys per a que la transformació de Can Batlló sigui una realitat. A mitjans del 2009, cansats de veure com s’incomplia sistemàticament el calendari, es va anunciar a l’ajuntament que si al juny de 2011 les obres de transformació del recinte encara no havien començat els veïns i veïnes del barri començarien a construir ells mateixos els equipaments . El passat 11 de juny, gràcies a la mobilització social, es va entrar a Can Batlló i es va aconseguir la cessió d’una nau: el Bloc 11, que des del mateix dia 11 funciona amb l’esforç voluntari dels veïns i veïnes organitzats assambleàriament, i que ja alberga, entre altres coses, la nova Biblioteca Popular Josep Pons.
Des de llavors el projecte del Bloc 11 va avançant a bon ritme. La Biblioteca Josep Pons ja compta amb un amplíssim fons bibliogràfic consultable i a disposició de tothom qui ho vulgui, s’estan adequant els espais de la nau i es van perfilant i consolidant molts projectes i activitats culturals. Va avançant gracies a l’esforç i la participació de molta gent del barri però també de gent de la tota la ciutat que col•labora donant llibres, mobles, assessorant en qüestions tècniques, fent difusió i en moltes altres coses.

ET11.Colonitzacions.Anunci visita

Visita a Can Batlló
Can Batlló és un antic recinte fabril construït a finals del segle XIX situat al barri de la Bordeta, a Sants. El 1976 el Pla General Metropolità va definir l’àmbit del recinte com a zona d’equipaments i espai verd. Han passat ja 35 anys i la transformació del recinte no s’ha dut a terme.
Després de lluitar des de fa molts anys , el 11 de juny del 2011 els veïns i veïnes del barri agrupats en la plataforma Recuperem Can Batlló van entrar a l’antiga fàbrica per a que la transformació de Can Batlló sigui una realitat.

Can Batlló
16 Juny 12
hora: 11:00
lloc: c/ Constitució 17
(entrada per Amadeu Oller)

Es demana que els interessats aviseu abans enviant-nos un e-mail, gràcies.
La participació a aquesta activitat és lliure i gratuïta

ET10.Escales.Visita

Visita Matí.
Nou Hospital Universitari Sant Joan de Reus
Arquitectes : Pich-Aguilera + Corea-Moran.
Visita acompanyada per Jordi París , arquitecte responsable del projecte.

Projecte molt determinat per la gran necessitat d’espai que requereix el programa i per les implicacions de la seva relació amb l’escala urbana vers un entorn que encara s’està construint .
L’edifici s’implanta en una gran pastilla horitzontal amb dos soterranis i planta baixa . Sobre d’aquesta pastilla es situa una pinta de 6 barres d’internació de dos plantes cada una. Això implica que es minimitza l’impacte visual del edifici en l’entorn , col•locant gran part del programa sotaterra i fraccionat el volum en el seu alçat Nord de manera que l’edifici agafi una relació d’escala que l’aproximi a la dels edificis dels seu entorn .També en el seu alçat Sud , tant el pla inclinat que tanca el vestíbul / carrer cobert interior , com els diferents pavellons que contenen diferents serveis associats a la pastilla general es pensen amb la idea de defugir de la imatge de monumentalitat que per simple qüestió del seu tamany , l’edifici del hospital pot provocar en el seu entorn.
El projecte busca modular l’escala d’un gran equipament hospitalari , des de l’escala urbana pròpia dels espais d’accés i de circulació pública fins a l’escala pròpiament d’hospitalització , amb les seves necessitats de proximitat i recolliment . En aquest sentit l’àrea pública es tracta , tant funcional , com climàticament , com si es tractés d’un carrer cobert i agrupant l’àrea d’internació del entorn a tres patis exterior enjardinats , cap on donen les habitacions , tractant d’humanitzar la vida en aquest àrea.
S’ha reduït en un 35 % els consums energètics respecte el consum mig d’un hospital sense utilitzar grans instal•lacions actives d’estalvi energètic . S’ha tingut especial cura en la jerarquització climàtica ajustant gradualment les condicions tèrmiques dels diferents espais del hospital , des del vestíbul/ carrer cobert interior ,que es considera com un espai urbà , fins a la climatització completa al interior de les sales dels pacients.


Visita Tarda.
Escola bressol a Pratdip
Arquitectes : David Tapias i Núria Salvadó
Visita acompanyada per David Tapias

El solar de la llar d’infants es situa en el límit de Pratdip , als peus de la muntanya , entre dos terrasses agrícoles amb marges de pedra . En projecte intenta dialogar amb l’entorn , la topografia i el lloc partint de dos decisions bàsiques . Adherir la construcció al marge posterior del solar , amagant-ho del vent i orientant la llar d’infants a Sud ,i treballar tot el tancament amb gero vist , un material econòmic propi del lloc i que l’enllaça tant amb les construccions improvisades de les granges de les afores , com amb els edificis també acabats amb gero vist al interior del poble.
El marge posterior es substitueix per un mur de formigó sobre el que es desenvolupa tot l’edifici . Aquest marge segueix la topografia del lloc que abraça l’edifici . Sobre aquest marge es desenvolupa tota la circulació del edifici . L’àmbit que queda en la terrassa superior es destina al parc i a l’àrea de jocs , i té continuïtat amb la coberta de la llar d’infants que també és enjardinada . En comtes de tractar tot el paviment del espai públic amb grava o sorra s’ha resolt amb restes de totxana , per emfatitzar més la relació amb el caràcter de la zona.
La terrassa inferior és on es situa pròpiament la llar d’infants i el seu pati . El programa es desenvolupa en tres peces que ressegueixen el mur . La primera és la d’accés , cuina i sala polivalent . La segona és la sala de professors , magatzem i serveis. L’última correspon a les dos aules que comparteixen bany i sala de biberons . Entre aquestes tres peces es troben els espais comunitaris de circulació i relació. En aquests espais la coberta s’aixeca cap el nord per crear circulacions de vent que airegin i refresquin l’ambient.
L’escala dels usuaris , els nens, s’introdueix a través de dos elements : el porxo i el sòcol . Si bé l’interior es resol o bé amb gero o bé amb tauler de contraxapa d’avet , el sòcol es manté sempre constant a través d’una taula de pissarra verda que permet als nens puguin dibuixar sobre ella . Aquest sòcol té sempre continuïtat tant en l’interior com en l’exterior , a través de la fusteria i el tancament opac de la façana ventilada també de gero . El porxo rebaixa la secció del edifici fins a l’alçada mínima permesa per la normativa (2.10 m.), d’aquesta manera recull al nen i l’apropa més a la seva escala.

ET09.Ecoeficàcia.Visita.report

El projecte d’aquesta escola bressol pública projectada per eco-arquitectura prové d’un concurs convocat per l’ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçanes amb una voluntat tant política com pedagògica de crear una escola bressol fora del paràmetres convencionals d’escola pública.
L’edifici s’organitza al voltant d’un pati central sobre el que giren els espais de circulació de l’escola col.locant en el costat sud totes les aules . Aquestes aules adopten una geometria hexagonal sobre la qual hi ha una cúpula el.líptica de totxo ecològic BTC; aquest tipus de configuració afavoreix amés la disposició circular dels nens dins les aules.
L’edifici té una gran riquesa de recursos pensats per afavorir el desenvolupament creatiu dels nens ; contacte directe amb la natura , utilització dels colors dins l’escola , presencia de quarç rosa i flors de Bach en totes les aules ; amb el que la idea d’ecologia dins l’arquitectura no està limitada a la utilització de recursos tècnics per a la construcció del edifici sinó que s’entén d’una manera més global posant especial atenció de la formació del nen que en aquest projecte és el veritable protagonista del espai .
La pràctica totalitat dels elements constructius del edifici estan pensats des de la bioconstrucció utilitzant-se el totxo de terra comprimida BTC per a les parets estructurals i les cúpules , sent l’estructura de la coberta de bigues de pi i avet laminades i reutilitzant tècniques antigues com els murs de tapial o el trencadís per a recobriment de les cúpules.

ET8_escassetat 8.visita.report

Visita guiada pel projecte de la reforma del Mercat de les Flors obra dels arquitectes Antoni Ramón i Guillem Aloy .
Els orígens de la utilització del antic magatzem del Palau de la Agricultura com a lloc per a la representació escènica té el seu inici amb el descobriment per part de Peter Brook d’aquest espai trobat com a escenari ideal per a acollir la seva obra “La tragèdia de Carmen” a principis dels anys 80.
Aquesta voluntat de mantenir les qualitats espaials del edifici alterant-lo el menys possible és també l’eix principal del actual projecte de la reforma del Mercat de les Flors . El projecte allibera l’espai de la sala principal (Sala Maria Aurèlia Campmany) construint al voltant uns espai de serveis com si s’anessin adherint una sèrie de màquines a aquesta sala per a deixar-la lliure dotant-la de flexibilitat per tal de no posar cap límit al tipus d’espectacle que s’hi puguin representar.
L’obra de reforma , degut a la seva naturalesa com a obra pública i pel fet de que les obres s’han de fer mentes es continua la programació d’espectacles té un desenvolupament per fases de les quals s’han completat les dos primeres.
El projecte de reforma també crea nous espai sorprenents com la sales d’assaig (sala C) on degut a la construcció d’un nou forjat a una cota elevada ens situem just a sota les encavallades del edifici original , o el sostre tècnic a sobre de la sala central on unes xarxes metàl·liques deixen per una banda intuir el sostre d’encavallades des de la sala on es fa l’espectacle a la vegada que converteix tot el sostre en espai utilitzable per a instal·lacions .

ET7. visita. forma. report

La vall d'en Joan, acompanyats per la Teresa Galí i en Jordi Nebot.

La geometria generadora de forma condiciona la intervenció a través de diverses variables sovint contradictòries entre elles: uns bancals evocadors d'un paisatge cultivat com a imatge de projecte, la importància dels drenatges de l'aigua bruta com a generadors de pendents, un procés de compactació natural de les deixalles que canvia els pendents al llarg del temps, la geometria pròpia del funcionament de l'abocador preexistent...

El temps és un agent del projecte: la vegetació es distribueix segons patrons que s'apliquen de manera gairebé homogènia i en què la varietat la produeix el pas del temps, tot afavorint l'arrelament d'unes espècies en alguns indrets enlloc d'altres (assolellament, escorrenties...). Les espècies s'aniran succeint: plantacions de gramínies per la millora de la terra, espècies invasives de solana, espècies d'obaga que es propagaran més tard, espècies del parc que colonitzaran al final.
El projecte és en gran mesura un seguit de regles del joc que permeten anar-lo adaptant a les preexistències, als diversos agents que intervenen en el procés i al pas del temps.
Defensa del projecte com a sistema que permet entendre els processos, en què després decisions com els materials a utilitzar ja són d'ordre menor.
Procés de llarg recorregut que permet aprendre'n i tenir-ne una visió crítica per aportar millores en futurs projectes.

Fugaç visita a la seu de l'Ajuntament de Sant Pere de Ribes. Una plaça buida amb el teló de fons d'una façana escenogràfica (la gran obertura de l'escala, el balcó de l'alcalde) és el preludi d'una plaça interior, recollida i agradable. L'escala del dia de festa major i l'escala del dia a dia. Al voltant, habitatges socials amb solucions enginyoses i aparentment econòmiques.

ET7. visita. forma (octubre)

Després de postposar-ho, el proper dia 30 d'octubre anirem a visitar dues obres al Garraf: d'una banda la restauració paisatgística de l'abocador de la vall d'en Joan, de Batlle i Roig i la Teresa Galí (pdf 1, pdf 2, link 1,link 2) i de l'altra l'ajuntament i habitatges de Sant Pere de Ribes, de Clotet i Paricio. Tant en l'una com en l'altra la forma entesa com a geometria configura espais ben diversos: topogràfic l'un i volumètric l'altre.

En la visita a l'abocador de la Vall d'en Joan ens acompanyarà la Teresa Galí.

ET7. visita. forma

El mes de setembre anirem a visitar dues obres al Garraf: d'una banda la restauració paisatgística de l'abocador de la vall d'en Joan, de Batlle i Roig i la Teresa Galí (pdf 1, pdf 2, link 1, link 2) i de l'altra l'ajuntament i habitatges de Sant Pere de Ribes, de Clotet i Paricio. Tant en l'una com en l'altra la forma entesa com a geometria configura espais ben diversos: topogràfic l'un i volumètric l'altre.

ET6. habitual. visita. report

Calderón-Folch. 33 habitatges HPO a Begues
Aprofitar l’habitatge genèric per a generar urbanitat.

Com guanyar un concurs d’habitatge protegit? Defugir la forma. Aportar valors afegits, com la millora de l’entorn urbà. Cura amb els elements exteriors. Aposta per evitar les tanques a parcel•la i cessió a la ciutat de passos entre els edificis. Patis soterrats amb mur inclinat que en suavitza la presència. Estratègies de filtre públic-privat. Treball amb els colors, donar identitat als edificis, a partir del cromatisme tret del context. Cura amb les necessitats i austeritat en la resta. Edificis clars i fàcilment construïbles. Plantes senzilles i repetitives girades entre elles per aconseguir varietat. Tipologia que permet tenir sempre dues façanes, facilitant la ventilació creuada. Visions enriquidores: aportacions del Regidor municipal i del representant d’Impsòl. Debat sobre les prioritats en promocions de protecció oficial. Fins a quin punt treballar els espais interiors si l’habitant els refarà al seu gust?




TEd’A. Habitatge unifamiliar a Begues
Habitar com a experiència sensorial.

Edifici unifamiliar per un client que no tenia idees preconcebudes però la gosadia de fer-se seva una proposta singular. Casa que levita entre el fullatge: una sola planta amb accés per la part superior d’un solar en pendent. La casa es desenganxa en bona part del terreny i s’allibera així un gran porxo. Pati central que proporciona intimitat i llum, articula l’accés i aporta llum natural sota la casa. Esculpir, perforar una volumetria bàsica, tensionar l’espai. Retranqueigs en el volum que en redueixen l’escala i proporcionen obertures i més privacitat. Maó, formigó, fusta. Interior ric i complex (fusteries, racons, visions creuades, relació amb l’exterior).



Xavier Ortiz. 2 habitatges entre mitgeres a Sant Climent
Habitar la quotidianitat.

Conversió d’una casa bicentenària en dos habitatges de lloguer. Una mateixa casa dóna lloc a dues tipologies ben diferents: doble espai obert al paisatge a dalt, tipologia amb pati interior i exterior a sota. Diàleg passat-present valorant elements de l’edifici antic i incorporant distribucions i materials contemporanis. Mur de pedra com a leit-motiv. Solucions constructives i materials que unifiquen el llenguatge i proporcionen unitat (elements de fusta de l’escala i les bigues dels forjats vinculats amb les lluminàries abstractes, façana, mobiliari cuina...). Investigació formal en la il•luminació i el mobiliari.

ET6. habitual. visita a Begues i Viladecans

Calderon-Folch. Habitatges HPO a Begues

TEd'A. Casa a Begues

Xavier Ortiz. 2 habitatges entre mitgeres a Sant Climent de Llobregat

El proper dissabte 13 de març proposem la següent ruta pel Garraf:
0- Plau Reial, Diagonal de Barcelona (punt de trobada)
1- Conjunt d'habitatges HPO a Begues, en obres, de Calderon-Folch (Pilar Calderon i Marc Folch). Ens acompanyaran en la visita.
2- Casa unifamiliar a Begues, en obres, de TEd'A Arquitectes (Raimon Farré, Jaume Mayol, Irene Pérez). Ens acompanyaran en la visita.
3- Edifici entre mitgeres de dos habitatges a Sant Climent del Llobregat, de Xavier Ortiz. Ens acompanyarà en la visita.

i per a qui s'animi, encara podem veure:
4- Habitatges de protecció oficial a Begues, de Jordi Farrando
5- Espai multiusos a Viladecans, de Fraile-Revillo
6- 104 habitatges HPO a Viladecans, de Nogué-Onzain-Roig
7- Conjunt habitatges i comercial Vilamarina, i parc de la Marina, a Viladecans, de Batlle i Roig
8- Pont Camy-Nestlé, a Viladecans, d'Enric Miralles8- Parc del Torrent Ballester, d'Arturo Frediani

Vegeu el mapa de posició de cada obra en aquest enllaç

ET5. visita. report

El passat 12 de desembre vam visitar algunes obres a Terrassa, en el marc del tema "context".

1. Pont de Vallparadís (acompanyats per Barto Busom, de RGA):

Passarel·la per a vianants, que originalment havia de connectar el conjunt històric de les Esglésies de Sant Pere a un nou museu. Integració de “l’illa” de les esglésies a la ciutat.

Pont per ser recorregut, però també per ser vist de manera integrada tot recorrent el parc. En recórrer-lo, el pont es converteix en dos murs d'acer, que s'esvaeixen només en girar la visió 90º. Recorrent el parc, per contra, la passarel·la és molt transparent, i només és en aproximacions tangencials (és a dir: anant de la llera fins a l'arrencada del pont) quan la passarel·la es va tornant opaca.

La superposició dels dos codis de barres fa que en apropar-se hi hagi un moviment de caràcter vegetal que s'integra perfectament amb el parc.

Contraposició opac-transparent segons el punt de vista. El color fosc potencia aquest efecte. Llums, altaveus en desús, canvi de color del paviment per part de l'ajuntament. Construcció sense afectació del parc que passa per sota. Sorpresa: el so de l’impacte sobre els barrots converteix la passarel·la en un xilòfon improvisat per alguns vianants.

2. Conjunt monumental de les Esglésies de Sant Pere (acompanyats de l’Anna Busqué, de RGA):

Antiga rectoria ara reconvertida en museu, on es mostren restes arqueològiques amb una certa ironia. La pell restitueix amb noves maneres de construir les tècniques de l'edifici original (formigó que sembla arrebossat, vidre que vol ser pedra). L'interior mostra les restes elevant-se sobre aquestes, fent parèntesis al mur per mostrar-les, i fins i tot deixant una mostra de micropilot com un vestigi de la construcció.

La urbanització dels espais exteriors del conjunt es tracta com un mapa arqueològic, amb una manera de tractar els elements identificable, com si fos un mapa, reconeixible des de la coberta de la terrassa superior del museu.

3. Les Esglésies de sant Pere, Sant Miquel i Santa Maria (restauració a càrrec de l’Alfred Pastor, de la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya):

Conjunt monumental d'un gran valor històric del pre-romànic i romànic a Catalunya, restaurat amb cura, respecte i discreció, d'una gran sensibilitat..

4. Museu de la Ciència i la Tècnica, a l'edifici industrial Vapor Aymerich, Amat i Jover: un clàssic de l'arquitectura modernista obra de Lluís Muncunill.

La riquesa espaial, tant des de l'interior com des de l'exterior, fruit d'un mòdul complex repetit innombrables vegades permet uns efectes de llum, de ritme, de volumetria, de fugues visuals extraordinàriament rics que fan d'aquest edifici un referent. La coberta és un mar de rajoles.

ET5. context. visita a la passarel·la de Vallparadís. Terrassa

dissabte 12 de desembre proposem la següent ruta per Terrassa:

0- estació de Ferrocarrils
1- passarel·la al parc de Vallparadís, de RGA
2- conjunt romànic de Sant Pere, rehabilitació de RGA
3- urbanització de les places de Sant Pere, de RGA
4- conversió d'antiga rectoria. BAMMP
5- biblioteca central. Josep Llinàs
6- Museu de la ciència i de la tècnica, de Lluís Muncunill.

i per a qui s'animi...
7- tanatori. Jordi Badia

ET4. visita: report

ET4. visita. l'hospitalet

El proper dissabte dia 6 visitarem la transformació de la gran via a l’hospitalet i alguns projectes rellevants al seu voltant:

A_ plaça europa: viaplana, moneo, toyo ito, piñon, tusquets, sanabria
B_ ciutat judicial: chipperfield
C_ recinte industrial can batlló
D_ reforma fàbrica philips: josep lluís canosa
E_ i si hi ha temps, oficines consorci zona franca: foa + isozaki

ET3. visita: report

ET3. visita: Besòs

El proper dissabte 14 de març està programada la visita als marges del riu Besòs, un dels límits geogràfics de la ciutat de Barcelona, i una zona amb múltiples superposicions identitàries, d’ús i d’escala. Visitarem els fantàstics nusos d’autopista, el pintoresc barri de la Catalana i el museu de l’immigrant, entre d’altres espais. Quedarem a les 11 del matí a la plaça de la Palmera (metro La Pau o Besòs).

ET02. visita 4. facultat d'econòmiques de la urv

El famós edifici del Tectónica nº 5, també del Pau Pérez, que malauradament no va poder acompanyar-nos. Construït l'any 1996.

Biblioteca amb un ambient agradable, gràcies a la presència d’uns patis per on entra la llum. El paviment continua, el sostre continua, la frontera entre interior i exterior desapareix. Entrega directa del vidre. Ordre i rigor. Aplicació del prefabricat fins a les últimes conseqüències. Ajust complet entre projecte i sistema constructiu. El sistema no s’amaga. Pocs elements, austeritat. Passadissos llarguíssims que travessen l’edifici de punta a punta. Paraments interiors no estructurals de colors, definint ambients, en contrast amb el gris del formigó. L’edifici ha envellit bé durant aquests 12 anys.

ET

ET02. visita 3. Centre d'Aguts de l'Institut Pere Mata

Vam visitar el Centre d’Aguts acompanyats del director. Es tracta d’una nova unitat per a malalts mentals, fora del recinte modernista de l’Institut Pere Mata, de Domènech i Montaner. Data de l’any 2004.

Edifici hermètic, diàfan i lluminós, talment el pavelló de Mies. Sorprèn la poca presència de l’edifici, donades les seves dimensions. Horitzontalitat versus verticalitat dels arbres, melancòlics. Qualitat de la relació amb l’exterior, sempre present. Edifici neutre, podria servir a múltiples usos. Honestedat del sistema constructiu. Lloses alveolars de formigó, recolzades als murs mitjançant ancoratges metàl·lics. Ritmes donats pel sistema. Entregues directes, el vidre es percep per una línia molt fina. Contrast amb els pocs elements de fusteria. Marca de l’arquitecte Pau Pérez.

ET

ET02. visita 2. cal massó

Els arquitectes Núria Salvadó i David Tapias ens van acompanyar a visitar el Centre d’Art Cal Massó. Un projecte de reforma d’una antiga fusteria, edifici modernista reconvertit en centre d’art.

Preexistència potent. Connexions metafòriques de la fusta amb la memòria del lloc. Aire artesanal, que remet al treball manual tot i ser un producte ja molt industrialitzat. Honestedat constructiva. Solucions enginyoses i sense artifici. Calidesa del material. Isotropia espacial, com si fos una mesquita.

Projecte d’ampliació, en curs en aquest moment. Licoreria. Canvi de material. La mateixa estratègia, ara amb vidre i acer.

ET

ET02. visita 1. barri gaudí

El primer que vam visitar a Reus va ser el Barri Gaudí, de Ricardo Bofill. El projecte, de l'època més transgressora del Bofill, és un projecte d’habitatge social d’escala urbana, el primer de dimensions importants on experimentà amb els espais comuns per tal de fomentar les relacions entre veïns.

Habitants amb pocs recursos econòmics. Deixadesa de la urbanització del propi barri i els entorns. Mal estat dels edificis. Poc o gens de manteniment. Olor de cus-cus. Espais comuns molt generosos, però buits: ni plantes, ni pelfuts davant les portes, ni converses. Experiments cromàtics pop del Bofill del moment. Colors intensos, a voltes foscos, en les galeries comunes, que contrasten amb els acabats ceràmics de la resta dels edificis. Una altra ciutat a les terrasses.

ET