estacions transformadores és una iniciativa de trobades regulars amb dos objectius: 1. Intercanviar experiències i treballs al voltant de l’arquitectura i disciplines afins; 2. Posar sobre la taula temes abstractes, sobre els que reflexionar i discutir, per a enriquir-nos en el diàleg i compartir els dubtes.
Les trobades consisteixen en monografies temàtiques, que generaran 3 sessions diferents: Projectes o treballs: consistent en la possibilitat de mostrar la feina de cadascú, sempre relacionada amb la temàtica. Projecció: ficció o documental, permet un nou punt de vista sobre el tema a debat. Visita: d'algun lloc o projecte, que ens il·lustri estratègies o disfuncions.
Estem oberts a la recepció de propostes de projectes, projeccions i visites per als pròxims temes (vegeu llistat).
En el desè cicle de les Estacions Transformadores pretenem centrar-nos sobre un dels temes sobre el qual l’arquitecte ha de reflexionar en totes les seves actuacions com és la idea d’escala. D’un concepte tan ampli pretenem simplement agafar temes puntuals sobre els quals desenvolupar una reflexió que necessàriament serà fragmentària .
La primera activitat serà la presentació de projectes i tallers al voltant de temes que plantegen de manera singular la idea d’escala , com és la relació dels nens amb l’espai o la relació entre maqueta i la realitat construïda.
Per la projecció hem pensat que la pel.lícula clàssica de cinema fantàstic “The incredible shrinking man” (1957) pot donar peu a pensar de manera lúdica i divertida la relació entre cos-espai.
Com a sortida farem una visita a un edifici que planteja temes propis de la gran escala com és el Nou Hospital Universitari Sant Joan de Reus, obra de Pich-Aguilera + Corea-Moran.
Us esperem!
Visita Matí.
Nou Hospital Universitari Sant Joan de Reus
Arquitectes : Pich-Aguilera + Corea-Moran.
Visita acompanyada per Jordi París , arquitecte responsable del projecte.
Projecte molt determinat per la gran necessitat d’espai que requereix el programa i per les implicacions de la seva relació amb l’escala urbana vers un entorn que encara s’està construint .
L’edifici s’implanta en una gran pastilla horitzontal amb dos soterranis i planta baixa . Sobre d’aquesta pastilla es situa una pinta de 6 barres d’internació de dos plantes cada una. Això implica que es minimitza l’impacte visual del edifici en l’entorn , col•locant gran part del programa sotaterra i fraccionat el volum en el seu alçat Nord de manera que l’edifici agafi una relació d’escala que l’aproximi a la dels edificis dels seu entorn .També en el seu alçat Sud , tant el pla inclinat que tanca el vestíbul / carrer cobert interior , com els diferents pavellons que contenen diferents serveis associats a la pastilla general es pensen amb la idea de defugir de la imatge de monumentalitat que per simple qüestió del seu tamany , l’edifici del hospital pot provocar en el seu entorn.
El projecte busca modular l’escala d’un gran equipament hospitalari , des de l’escala urbana pròpia dels espais d’accés i de circulació pública fins a l’escala pròpiament d’hospitalització , amb les seves necessitats de proximitat i recolliment . En aquest sentit l’àrea pública es tracta , tant funcional , com climàticament , com si es tractés d’un carrer cobert i agrupant l’àrea d’internació del entorn a tres patis exterior enjardinats , cap on donen les habitacions , tractant d’humanitzar la vida en aquest àrea.
S’ha reduït en un 35 % els consums energètics respecte el consum mig d’un hospital sense utilitzar grans instal•lacions actives d’estalvi energètic . S’ha tingut especial cura en la jerarquització climàtica ajustant gradualment les condicions tèrmiques dels diferents espais del hospital , des del vestíbul/ carrer cobert interior ,que es considera com un espai urbà , fins a la climatització completa al interior de les sales dels pacients.
Visita Tarda.
Escola bressol a Pratdip
Arquitectes : David Tapias i Núria Salvadó
Visita acompanyada per David Tapias
El solar de la llar d’infants es situa en el límit de Pratdip , als peus de la muntanya , entre dos terrasses agrícoles amb marges de pedra . En projecte intenta dialogar amb l’entorn , la topografia i el lloc partint de dos decisions bàsiques . Adherir la construcció al marge posterior del solar , amagant-ho del vent i orientant la llar d’infants a Sud ,i treballar tot el tancament amb gero vist , un material econòmic propi del lloc i que l’enllaça tant amb les construccions improvisades de les granges de les afores , com amb els edificis també acabats amb gero vist al interior del poble.
El marge posterior es substitueix per un mur de formigó sobre el que es desenvolupa tot l’edifici . Aquest marge segueix la topografia del lloc que abraça l’edifici . Sobre aquest marge es desenvolupa tota la circulació del edifici . L’àmbit que queda en la terrassa superior es destina al parc i a l’àrea de jocs , i té continuïtat amb la coberta de la llar d’infants que també és enjardinada . En comtes de tractar tot el paviment del espai públic amb grava o sorra s’ha resolt amb restes de totxana , per emfatitzar més la relació amb el caràcter de la zona.
La terrassa inferior és on es situa pròpiament la llar d’infants i el seu pati . El programa es desenvolupa en tres peces que ressegueixen el mur . La primera és la d’accés , cuina i sala polivalent . La segona és la sala de professors , magatzem i serveis. L’última correspon a les dos aules que comparteixen bany i sala de biberons . Entre aquestes tres peces es troben els espais comunitaris de circulació i relació. En aquests espais la coberta s’aixeca cap el nord per crear circulacions de vent que airegin i refresquin l’ambient.
L’escala dels usuaris , els nens, s’introdueix a través de dos elements : el porxo i el sòcol . Si bé l’interior es resol o bé amb gero o bé amb tauler de contraxapa d’avet , el sòcol es manté sempre constant a través d’una taula de pissarra verda que permet als nens puguin dibuixar sobre ella . Aquest sòcol té sempre continuïtat tant en l’interior com en l’exterior , a través de la fusteria i el tancament opac de la façana ventilada també de gero . El porxo rebaixa la secció del edifici fins a l’alçada mínima permesa per la normativa (2.10 m.), d’aquesta manera recull al nen i l’apropa més a la seva escala.
Com a segona activitat del cicle “escales “ projectarem el clàssic de ciència ficció “The Incredible Shrinking Man” , pel.lícula de 1957 dirigida per Jack Arnold i basada en una novel.la de Richard Matheson ,qui també va fer el guió de l’adaptació cinematogràfica.
La relació del cos humà amb l’entorn físic que el rodeja i com aquesta interacció es va modificant a mida que la relació d’escales va variant és el tema d’aquesta pel.lícula que pensem que pot ser interessat mostrar dins el cicle que ens ocupa. La pel.lícula va distorsionat aquesta relació d’escales entre el cos del protagonista i el món dels objectes que l’envolten fins a transformar l’espai domèstic en un lloc fantasmagòric i amenaçant.
La pel.lícula es projectarà en versió original subtitulada al castellà.
"The incredible shrinking man" (VOSE)
25 febrer 12
Hora : 18:00
Lloc : Nau Ivanow
c/Hondures 28-30
Barcelona
Powers of ten . Película de Charles i Ray Eames.
“Powers of Ten” ens porta a una aventura en magnituds. Començant en un picnic al costat del llac de Chicago , aquesta pel•lícula ens transporta als límits exteriors del univers. Cada deu segons comencem a veure el punt d’inici deu cops més lluny fins que la nostra galàxia és visible només com un petit punt de llum entre molts d’altres . Retornant a la terra a tota velocitat comencen a anar en sentit contrari fins al interior de la ma del home que havíem vist al principi de la pel•lícula dormint a la vora del llac, magnificant la imatge inicial per deu cada deu segons. El nostre viatge acaba al interior d’un protó dintre d’una molècula de DNA d’una cèdula de sang.
Diferents projectes de l’artista visual Domènec on es plantegen reflexions al voltant del concepte d’escala.
Taquería de los vientos
Construcció d’una rèplica a escala —convertida en una taquería mòbil— de la Torre de los Vientos; escultura- arquitectura realitzada per l’artista uruguaià Gonzalo Fonseca el 1968 en motiu dels Jocs Olímpics de Ciutat de Mèxic. Contractació d’una venedora de tacos i posta en funcionament davant de la Torre de los Vientos i Posterior trasllat al centre de la ciutat, davant de Laboratorio Arte Alameda, i continua funcionat durant uns dies com a lloc de venda de menjar. Els papers que emboliquen els tacos reprodueixen imatges de la matança a la plaça de les Tres Cultures el 1968.
Sostenere il palazzo dell’utopia
La Unité d’Habitation de Marsella construïda per Le Corbusier en els anys 40 representa el principi de tota una sèrie de projectes arquitectònics de vivienda social de clara inspiració utòpica i un intent radical de transformar les formes de vida en comú. Podem afirmar que Corviale —inaugurat a principis dels anys 80— és, en tota la seva complexitat, un dels últims fills d’aquest esperit transformador que ha estat finalment apartat per les dinàmiques del mercat.
El projecte Sostenere il palazzo dell’utopia (Sostenir l’edifici de la utopia) consisteix en una sèrie de retrats d’ habitants de Corviale sostenint en les seves mans la maqueta de l’Unité d’Habitation de Marsella, recreant en una versió democràtica i igualitària la imagineria pictòrica medieval (on els poderosos: papes, bisbes i reis, eren representats sostenint la ciutat que havien fundat), en un modest intent poètic de re-fundar la possibilitat de la utopia.
Unité Mobile (Roads are also places)
Construcció d’un camió dirigit per ràdiocontrol. El remolc ha estat substituït per una maqueta de l’Unité d’Habitation de Marsella ( edifici construït per Le Corbussier el 1947). Registre videogràfic del camió teledirigit circulant lliurament pels passadissos, ascensors i terrat de l’Unité d’Habitation de Marsella
Superquadra casa-armário
Recreació a escala de dos edificis de les illes de cases del sector habitacional de Brasília, anomenades “superquadras”; dissenyades per Lucio Costa. Convertides en prototips de refugi individual pels “moradores da rua”.
Playground (Tatlin en México)
Rèplica del Monument a la Tercera Internacional dissenyat el 1920 per l’artista soviètic Vladimir Tatlin i mai realitzat, paradigma de l’arquitectura utòpica i símbol de la revolució sempre inconclusa. La rèplica està realitzada en materials, mida i colors que li donin un aire infantil, es converteix en mobiliari urbà, en un joc per a nens.
Instal•lat temporalment als jardins del Parc Espanya (colònia Condesa), a prop del monument al General Cárdenas, militar revolucionari, polític i President de Mèxic (1934-1940). Posteriorment és traslladat i instal•lat de forma definitiva en els jardins del centre cultural Faro de Oriente a Iztapalapa, a la perifèria empobrida de la ciutat de Mèxic.
Aquesta petita caseta situada a la Granja de Pälölä a Nummi Pusula (Finlandia) es basa principalment en una secció, que es la estructura, molt simple, que es repeteix en dos mòduls iguals però orientats en direccions oposades. Un d’aquests mòduls és a doble alçada (a la escala dels nens), el que permet que un adult pugui entrar en la casa sense tenir que ajupir-se. L’altre mòdul té dos nivells, connectats per una senzilla escala permetent un joc més complex en l’interior.
Aquest senzill punt de partida permet que des del exterior la caseta tingui la presència d’un element gairebé abstracte sense referències a l’escala, mentre que en l’interior, al creuar-se els dos mòduls, s’identifiqui la secció prototípica d’una casa de nens amb les seves dos cobertes simètriques, com las que nosaltres mateixos dibuixàvem de petits.
L’interior es converteix així en la reducció essencial del que els nens entenen com una casa: un espai més gran que podria ser el saló, un espai a menor alçada on podria anar la cuina y el menjador, i un altell a dalt, on podria haver-hi les habitacions. Una casa completa, reduïda en 13,5 m2. La abstracció del interior també permet fer volar la imaginació, i aquells espais que podrien identificar-se a un interior domèstic, es converteixen de sobte en las masmorres d’un castell medieval, i l’altell en la torre principal des de la que disparar fletxes als enemics.
Taller “A petita escala”
Aquest taller té per objectiu apropar l’arquitectura als més joves, ajudar-los a entendre quins són els aspectes més importants a l’hora de projectar un edifici i, en definitiva, en què consisteix la feina de l’arquitecte.
L’activitat s’inicia amb un recorregut per l’edifici de la Fundació Miró, continua amb el muntatge d’una maqueta a escala 1:20 de l’edifici i s’acaba amb la representació gràfica de la planta i un dels alçats. Aquest procés permet seguir els passos principals del procés de treball d’un arquitecte, si bé a la inversa (veient primer l’obra construïda, després la maqueta i finalment el projecte dibuixat), per tal de facilitar-ne la comprensió.
Taller “Les tres dimensions de l’arquitectura” Jornada familiar d’Arquitectura a La Pedrera amb tallers, jocs, contes, espectacles i múltiples activitats per gaudir i aprendre durant tot el dia.
Definició de dimensió
1 1 f. Distància entre els extrems d’una superfície, d’un cos, etc., segons una línia: la llargada,
l’alçada, l’amplada, el gruix. Les tres dimensions de l’espai són longitud, latitud i profunditat.
2 1 f. Extensió, grandària, mesura en ample i llarg, o en ample, llarg i alt. Les dimensions d’una
plaça, d’una sala, d’un vaixell.
Tenint com a referència els significats de “dimensió”, tan relacionats amb l’arquitectura, es planteja un programa que s’estructura, precisament, segons la dimensió:
- espai S (de small): la dimensió domèstica (el pis, l’habitatge)
- espai M (de medium): la dimensió col•lectiva (l’edifici, els equipaments)
- espai L (de large): la dimensió urbana (la ciutat, la metròpolis)
Idees al voltant del concepte d’escala.
El Globus Vermell
El canvi d’escala provoca sorpresa, por, riure, atenció, etc al ser una mirada diferent a allò que donàvem per segur.
Canvi d’escala de persones:
-Tamany más gran: Gegants (Ball de Gegants, Berga), Jonathan Swift (Els viatges de Gulliver (1726)) ,Ron Mueck....
-Tamany més petit : Freaks (1932) , The incredible shrinking man (1957) ,Slinkachu: Little people project...
Canvi d’escala d’objectes:
-Tamany més gran : exemples del mon del art Claes Oldenburg: (Llumins a Vall d’Hebron, bicicleta a París) o del mon de la publicitat (La Gamba Port de Barcelona - Mariscal) on s’ utilitzat el canvi d’escala com a reclam.
-Tamany més petit :Catalunya en miniatura,modelisme ferroviari , Lego....
Exemple animacions amb píxels: NotSoNoisy (Guillaume Reymond): Tetris , Transformer, Patrick Jean: Pixels
Canvi d’escala en Arquitectura:
-Joc d’ ambigüetats . L’edifici suggereix ser un objecte d’una escala més gran de la que realment té. - Steven Holl: MIT Residence (2002).
-Joc d’ambiguetats . L’edifici suggereix ser un objecte d’una escala més petita de la que realment té. Roldán+Berengué: Torre Europa (2005-10).
-Distorsió d’escala : Objectes quotidians transformats a l’escala d’un edifici (Edifici cistella (Ohio), EUA, Kansas City Public Library (Missouri).
Encetem el cicle ET10 . Escales amb la presentació dels següents projectes:
El globus vermell presentaran el seu treball en tallers d’activitats lúdiques amb l’ objectiu apropar l’arquitectura als més joves, ajudar-los a entendre quins són els aspectes més importants a l’hora de projectar un edifici .
L’artista visual Domènec presentarà la seva obra fotogràfica, videogràfica, instal•lacions i intervencions en l’espai públic que prenen el projecte arquitectònic com una de les construccions imaginaries més complexes de la modernitat.
Dia : 28 gener 12 Hora : 18:00 Lloc : Nau Ivanow c/Hondures 28-30 Barcelona
La participació a aquesta activitat és lliure i gratuïta.
