ET7. forma

f 1 1 Aparença externa d'una cosa (en contraposició a la matèria de què és composta), conjunt de línies i de superfícies que en determinen el contorn. La forma del nas. Aquest capell ha perdut la forma. Un diable en forma d'àngel.

2 Cadascuna de les diferents maneres d'existència, d'acció o de manifestació d'una mateixa cosa o substància. El diamant, el grafit i el carbó són formes al•lotròfiques del carboni. Les formes gramaticals d'un mot.

La forma és una qualitat eminentment visual? L’aparença externa, el contorn dels objectes, allò que ens permet reconèixer-los? O és allò que organitza, estructura la matèria? Podria interpretar-se també com la potencialitat de ser vàries coses diferents?

Si la forma d’un edifici o objecte és la seva aparença exterior, hauria de tenir tantes formes com escales a les que es percep la intervenció: tàctil, visual, etc. La forma està en l’exterior, en l’embolcall? En l’objectualitat? L’espai, té forma? O potser assignem mecànicament espai a interior i forma a exterior?

I formalista? Què implica? Perquè genera un debat tan contraposat entre els arquitectes? O el debat rau més en l’orígen, en allò generador d’una forma concreta, més que no pas en la forma en si? Està superada la dualitat forma/funció? És l’impacte visual o la bellesa d’una forma l’objectiu o una conseqüència?

Tenint en compte la definició estricta del mot, estaríem d’acord que tot objecte o edifici TÉ una forma. Hi ha objectes/edificis que més que tenir, SÓN una forma? És possible un edifici sense forma?

ET7. visita. forma. report

La vall d'en Joan, acompanyats per la Teresa Galí i en Jordi Nebot.

La geometria generadora de forma condiciona la intervenció a través de diverses variables sovint contradictòries entre elles: uns bancals evocadors d'un paisatge cultivat com a imatge de projecte, la importància dels drenatges de l'aigua bruta com a generadors de pendents, un procés de compactació natural de les deixalles que canvia els pendents al llarg del temps, la geometria pròpia del funcionament de l'abocador preexistent...

El temps és un agent del projecte: la vegetació es distribueix segons patrons que s'apliquen de manera gairebé homogènia i en què la varietat la produeix el pas del temps, tot afavorint l'arrelament d'unes espècies en alguns indrets enlloc d'altres (assolellament, escorrenties...). Les espècies s'aniran succeint: plantacions de gramínies per la millora de la terra, espècies invasives de solana, espècies d'obaga que es propagaran més tard, espècies del parc que colonitzaran al final.
El projecte és en gran mesura un seguit de regles del joc que permeten anar-lo adaptant a les preexistències, als diversos agents que intervenen en el procés i al pas del temps.
Defensa del projecte com a sistema que permet entendre els processos, en què després decisions com els materials a utilitzar ja són d'ordre menor.
Procés de llarg recorregut que permet aprendre'n i tenir-ne una visió crítica per aportar millores en futurs projectes.

Fugaç visita a la seu de l'Ajuntament de Sant Pere de Ribes. Una plaça buida amb el teló de fons d'una façana escenogràfica (la gran obertura de l'escala, el balcó de l'alcalde) és el preludi d'una plaça interior, recollida i agradable. L'escala del dia de festa major i l'escala del dia a dia. Al voltant, habitatges socials amb solucions enginyoses i aparentment econòmiques.

ET7. visita. forma (octubre)

Després de postposar-ho, el proper dia 30 d'octubre anirem a visitar dues obres al Garraf: d'una banda la restauració paisatgística de l'abocador de la vall d'en Joan, de Batlle i Roig i la Teresa Galí (pdf 1, pdf 2, link 1,link 2) i de l'altra l'ajuntament i habitatges de Sant Pere de Ribes, de Clotet i Paricio. Tant en l'una com en l'altra la forma entesa com a geometria configura espais ben diversos: topogràfic l'un i volumètric l'altre.

En la visita a l'abocador de la Vall d'en Joan ens acompanyarà la Teresa Galí.

ET7. visita. forma

El mes de setembre anirem a visitar dues obres al Garraf: d'una banda la restauració paisatgística de l'abocador de la vall d'en Joan, de Batlle i Roig i la Teresa Galí (pdf 1, pdf 2, link 1, link 2) i de l'altra l'ajuntament i habitatges de Sant Pere de Ribes, de Clotet i Paricio. Tant en l'una com en l'altra la forma entesa com a geometria configura espais ben diversos: topogràfic l'un i volumètric l'altre.

ET7. forma. visita a l'exposició de Jutta Immenkötter

Visita a l’exposició de la Jutta Immenkötter a la Galeria Esther Montoriol. Amb el títol “sota el cel”, aquesta exposició recull els últims treballs de l’artista. Són obres enigmàtiques (fins i tot irritants) per la seva senzillesa i imperfecció. Recorden formes quotidianes, fragments d’objectes coneguts però impossibles de reconèixer del tot. Formen famílies, aliances les unes amb les altres, per tal de crear una composició global. Algunes peces són tridimensionals i inviten al tacte, d’altres són planes i distants, però la majoria comparteixen un traç humà i una paleta de colors reduïda. Una sèrie de gravats guardats en una caixa són les peces més delicades de l’exposició. El conjunt explora al màxim les possibilitats de l’espai i subverteix la manera habitual d’apreciar les obres exposades. Una obra no emmarcada en les modes o corrents majoritaris de l'art contemporani i amb una força i delicadesa que treuen el màxim partit d'unes disciplines com el dibuix o l'escultura. Bellesa, fragilitat, tensió, absència són presents a la mostra, en unes obres que suggereixen més que imposen, i on és el propi espectador qui és convidat a experimentar les seves pròpies sensacions.

ET7. projecció. le mystère Picasso

Documental francès dels anys 50 que mostra un Picasso madur que es mostra en plena acció de pintar davant la càmera. Aquesta enregistra l’evolució del seu traç en la creació del diferents dibuixos i pintures, alguns més aconseguits que d'altres, que va improvisant amb diferents tècniques. El suport és una superfície translúcida, gràcies a la qual l’espectador veu el transvers de la imatge. El traç és segur, no hi ha cap encaix previ, de vegades começa pel detall d'una figura, de vegades per traços més abstractes i centrals... No li cal planificació, les formes semblen creades per generació espontània. El quadre final és sovint el resultat de multitud de pintures sobreposades, com passa amb les pintures a l'oli. A vegades, fins i tot, produeix figures diametralment oposades: un ram de flors es converteix en un peix que es converteix en gall que es converteix en cara.... Dubta, taca, retrocedeix, sembla atrevir-se amb tot. Aquest documental ens acosta al procés creatiu del pintor, i podem assistir en directe a la seva generació de forma. També assistim a una mostra de la capacitat de treball de Picasso i de la seva concepció del pintar com un acte vital, quotidià i pràcticament compulsiu.

ET 7. pre_projecció. sota el cel

Relacionat amb el tema forma, la Jutta Immenkötter ens ha ofert la possibilitat de visitar la seva exposició "sota el cel" a la galeria Esther Montoriol (diputació 339).

L’obra de Jutta Immenkötter parteix de l’observació i apropiació del món quotidià immediat. Així, la seva atenció se centra en detalls o fragments. En els dibuixos i en els objectes, redueix el món que l'envolta i el condensa en formes abstractes. Gràcies al material utilitzat -teixits brillants de superfície acolorida i tons canviants- els objectes adquireixen una estructura estètica pròpia. El teixit transforma l'elemental, forma i funció, en objectes sorprenentment suggestius: la quotidianitat sembla aliena i només es reconeix en part per les seves característiques formals externes, com si d'un record llunyà es tractés.

ET7. projecció 1. le mystère picasso

Debatrem aquest documental de Henri-Georges Clouzot que mostra Picasso creant pintures davant la càmera (que posteriorment destrueix, de manera que només existeixen en el cinema).

ET7. presentació 3. casa X. Cadaval & Solà-Morales

Una bona forma és una resposta que funciona. Per a arribar a aquesta possible forma/resposta davant d’un emplaçament concret, CSM i EC posen a prova moltes possibles geometries. La casa X manifesta una gran llibertat formal a priori, i un gran esforç posterior per a explotar al màxim la forma en X. Després d'un treball exhaustiu en maquetes previ a l'estudi de la normativa, es produeix una apropiació d'una forma icònica que dóna solució als plantejaments que durant la fase de maquetes han anat sortint, sense prejudicis. Es prima la tria abans que la producció de forma. Casa de Gabriel Orozco versus Jantar Mantar.

ET7. presentació 2. 38 habitatges HPO a Eivissa. Ripoll +Tizón

Forma com a conseqüència d'un procés d’agregació. Sistema. Encara que el programa variï la forma permaneix, segurament perquè s’han mantingut les lleis de formació del volum i tractament dels buits. Forma com la relació entre el buit i el ple. Introducció d’un element ornamental, la vegetació; una taca de color verd transformada en ceràmica vidriada.

ET7. presentació 1. celler qumrán. konkrit blu arquitectura

La Sandra Hernández i l'Álvaro Solís (konkritblu) ens van explicar la seva primera obra, unes bodegues a la Ribera del Duero. La forma com una geometria que ve determinada, en gran part, pels usos que hostatja l’edifici i les necessitats climàtiques i llumíniques particulars. Edifici topogràfic, que llegeix les característiques d’un lloc, les fa seves, i transforma el paisatge en la justa mesura, per a aprofitar-se’n en la creació de vivències espaials riques i funcionalment adequades a l’ús. L’edifici com un contenidor deformat per l’entorn i l’usuari, com un guant que s’ajusta als diferents requeriments. Component formal del projecte: una certa voluntat de mimesi de les ondulacions del paisatge vinícola. L’edifici es fon amb el terreny just on emergia una erupció rocosa, aprofitant el desnivell existent.

ET7. projecte 3. casa X. Cadaval & Solà-Morales

Eduardo Cadaval i Clara Sola-Morales (Cadaval & Solà-Morales) ens parlaran d’un habitatge unifamiliar aïllat de dues plantes en forma d’X. Així, la proposta es basa en un esquema de dues barres longitudinals entrecreuades; aquestes barres, de dues plantes cada una, tenen una façana majoritàriament vidriada, que respon a la seva orientació cap a les vistes espectaculars. En les parts posteriors, les façanes adquireixen un to més intimista La part superior del terreny ha estat urbanitzada per a accedir al garatge de l’habitatge, tot mantenint un arbre majestàtic existent. L’accés es produeix en el punt de trobada de les dues barres.

ET7. projecte 2. 38 habitatges HPO a Eivissa. Ripoll +Tizón

Pep Ripoll Vaquer, Juan Miguel Tizón Garau presentaran un edifici de 38 habitatges amb protecció oficial a Eivissa. El context es caracteritza per volumetries aïllades i imatges heterogènies. Potser per aquest motiu els projectistes plantegen una volumetria porosa amb grans buits, per tal de vincular-se al clima i la qualitat de vida de l’illa, més que no pas a l’entorn físic immediat. Es proposa la combinació de mòduls que defineixen una sèrie d’habitatges-peça diferents i organitzats a partir d’un buit central. L’edifici respira a través dels espais buits de relació entre les peces.

ET7. projecte 1. celler qumrán. konkrit blu arquitectura

Sandra Hernández i Álvaro Solís (konkrit blu arquitectura) ens exposaran el projecte del nou celler i oficines per a Bodegas Qumrán. Es tracta d’un edifici de petita grandària envoltat per un extens camp de vinyes. La proposta es concep com part del terreny, un turó més en el paisatge circumdant, parcialment enterrada. S’estructura al llarg d’un camí preexistent que organitza els espais en dos bandes programàtiques diferenciades i que, de manera similar a una topografia artificial, es desenvolupen de manera complementària a diferents alçades. Així, l’edifici s’organitza longitudinalment, desenvolupant el programa seqüencialment i ordenada.