El famós edifici del Tectónica nº 5, també del Pau Pérez, que malauradament no va poder acompanyar-nos. Construït l'any 1996.
Biblioteca amb un ambient agradable, gràcies a la presència d’uns patis per on entra la llum. El paviment continua, el sostre continua, la frontera entre interior i exterior desapareix. Entrega directa del vidre. Ordre i rigor. Aplicació del prefabricat fins a les últimes conseqüències. Ajust complet entre projecte i sistema constructiu. El sistema no s’amaga. Pocs elements, austeritat. Passadissos llarguíssims que travessen l’edifici de punta a punta. Paraments interiors no estructurals de colors, definint ambients, en contrast amb el gris del formigó. L’edifici ha envellit bé durant aquests 12 anys.
Biblioteca amb un ambient agradable, gràcies a la presència d’uns patis per on entra la llum. El paviment continua, el sostre continua, la frontera entre interior i exterior desapareix. Entrega directa del vidre. Ordre i rigor. Aplicació del prefabricat fins a les últimes conseqüències. Ajust complet entre projecte i sistema constructiu. El sistema no s’amaga. Pocs elements, austeritat. Passadissos llarguíssims que travessen l’edifici de punta a punta. Paraments interiors no estructurals de colors, definint ambients, en contrast amb el gris del formigó. L’edifici ha envellit bé durant aquests 12 anys.
ET
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada