ET2. industrialització

foto: Gläserne Manufaktur Dresden (Volkswagen). Arq. Günter Hehn

Què significa industrialització quan parlem d’arquitectura? Ha canviat la imatge de solidesa? Una arquitectura industrialitzada és lleugera? Seca? Cara? Més flexible? Reciclable? La industrialització com una imatge. Ha passat de moda la imatge industrial? Existeix una estètica de la industrialització? Industrialització encara significa seriació i repetició? O es prefereix la customització? La indústria avança segons el desenvolupament tecnològic o s’adapta a les demandes de la societat? Els arquitectes encara dissenyem fusteries? La industrialització converteix els arquitectes en uns simples acobladors de Tetris? Podem ser agents actius en el desenvolupament dels productes més enllà d’aplicar-los en una obra concreta? Podem prescindir de les restriccions que imposava el desenvolupament tecnològic? És possible construir gairebé qualsevol cosa? Cal canviar la manera de projectar? Una investigació prèvia? Col·laborar amb d’altres professionals? Envelleix bé la novetat tecnològica? Hi ha dues visions de la industrialització? Una de low-tech i una altra de high-tech? L’exhibició tecnològica té implicacions polítiques? S’associa amb el capitalisme? Ecologisme i industrialització són antagònics o es reforcen?

ET02. visita 4. facultat d'econòmiques de la urv

El famós edifici del Tectónica nº 5, també del Pau Pérez, que malauradament no va poder acompanyar-nos. Construït l'any 1996.

Biblioteca amb un ambient agradable, gràcies a la presència d’uns patis per on entra la llum. El paviment continua, el sostre continua, la frontera entre interior i exterior desapareix. Entrega directa del vidre. Ordre i rigor. Aplicació del prefabricat fins a les últimes conseqüències. Ajust complet entre projecte i sistema constructiu. El sistema no s’amaga. Pocs elements, austeritat. Passadissos llarguíssims que travessen l’edifici de punta a punta. Paraments interiors no estructurals de colors, definint ambients, en contrast amb el gris del formigó. L’edifici ha envellit bé durant aquests 12 anys.

ET

ET02. visita 3. Centre d'Aguts de l'Institut Pere Mata

Vam visitar el Centre d’Aguts acompanyats del director. Es tracta d’una nova unitat per a malalts mentals, fora del recinte modernista de l’Institut Pere Mata, de Domènech i Montaner. Data de l’any 2004.

Edifici hermètic, diàfan i lluminós, talment el pavelló de Mies. Sorprèn la poca presència de l’edifici, donades les seves dimensions. Horitzontalitat versus verticalitat dels arbres, melancòlics. Qualitat de la relació amb l’exterior, sempre present. Edifici neutre, podria servir a múltiples usos. Honestedat del sistema constructiu. Lloses alveolars de formigó, recolzades als murs mitjançant ancoratges metàl·lics. Ritmes donats pel sistema. Entregues directes, el vidre es percep per una línia molt fina. Contrast amb els pocs elements de fusteria. Marca de l’arquitecte Pau Pérez.

ET

ET02. visita 2. cal massó

Els arquitectes Núria Salvadó i David Tapias ens van acompanyar a visitar el Centre d’Art Cal Massó. Un projecte de reforma d’una antiga fusteria, edifici modernista reconvertit en centre d’art.

Preexistència potent. Connexions metafòriques de la fusta amb la memòria del lloc. Aire artesanal, que remet al treball manual tot i ser un producte ja molt industrialitzat. Honestedat constructiva. Solucions enginyoses i sense artifici. Calidesa del material. Isotropia espacial, com si fos una mesquita.

Projecte d’ampliació, en curs en aquest moment. Licoreria. Canvi de material. La mateixa estratègia, ara amb vidre i acer.

ET

ET2. projecció 2. Adrià Goula foto. report

Fotografies: Adrià Goula

Naus industrials en desús. Valoració del caràcter romàntic d’aquests espais. Senzillesa maquinista i seriada. Valor de la memòria d’un sistema de treball que ja no ens és tan proper. Les naus com a espais abstractes que es poden adaptar a activitats diverses al llarg del temps. Com aquestes activitats van deixant una petjada en els espais. Per què sovint els espais industrials amb usos semblants tenen formes diferents? Industrialització dels espais industrials? El temps com a arquitecte. El temps força canvis d'ús que es tradueixen en adaptacions als espais. Adaptacions que no tenen de base l'estètica, sinó la funcionalitat. Els traçats de les instal·lacions com a traces dels usos successius dels espais. Rastres deixats en les parets, en els elements penjats dels edificis. Registre de les mans que hi ha treballat. Aparició d'elements pintorescos que cap arquitecte s'hauria atrevit a projectar. L'arquitectura pot imitar aquests elements pintorescos sense caure en la banalitat, quan s'ha perdut la funcionalitat? La necessitat d'agafar-se a lògiques no formals per fugir de la banalitat de la imatge. La imperfecció com a vibració. La decadència i l'estat ruïnós. Les naus buides i la seva potència espaial: la textura, la llum, l'escala. ET

ET2. projecció 1. manufactured landscapes. report

font tràiler: youtube. més vídeos de la pel·lícula aquí.

Manufactured Landscapes. La indústria i l'activitat humana en general com a transformadora d'espais naturals. Grans indústries, mines enormes, la presa de les tres gorges, el reciclatge en massa d'ordinadors, el desmuntatge dels vaixells petroliers. Un paisatge sublim. Grans elements espaials en què el fotògraf capta una imatge després de mesos de gestions. Imatges abstractes i potents, sovint descontextualitzades i fora d'escala. Missatge de denúncia mediambiental en segon terme i voluntat per part del fotògraf d'ometre'l perquè l'espectador s'enfronti a les imatges sense apriorismes. El món globalitzat com a productor d'uns processos que fan que la nostra visió del mateix canviï d'escala. L'aparició de l'avió va canviar la visió de l'arquitecte. Ara els processos globals posen en qüestió l'arquitectura formalista, la metafòrica, l'objectual i ens provoquen una nova mirada que està conduint a una nova arquitectura. Si l’arquitectura Beaux-Arts era desfasada a l’era de les grans estacions de tren i palaus expositius, i el moviment modern va significar un ajust de l’arquitectura als avenços de la indústria, podríem afirmar que comencem una nova era en què l’arquitectura ha de tornar a reajustar-se al món contemporani?. ET

ET2. projecció 1. manufactured landscapes

Debatrem aquest documental de Jennifer Baichwal que mostra el treball d'Edward Burtynsky, un fotògraf que retrata com el desenvolupament industrial produeix canvis al paisatge. Aquesta pel·lícula va ser nominada pels Independent Spirit Awards.

ET2. presentació 3. roger tudó (H arquitectes). casa 205

Una casa de fusta en un terreny impossible, una proposta única a partir d’elements estandarditzats. Aquest projecte busca en la industrialització una resposta econòmica i respectuosa amb el medi ambient. És possible ampliar els possibles beneficis de la prefabricació, com l’econòmia i la seva component social, democratitzadora, i incorporar conceptes com la sostenibilitat? Doble personalitat de la casa: la de la planta, que s’adapta al modulat dels panells i la de l’alçat: aleatori que respon al programa de l’interior. La indústria ha evolucionat, ara ja és possible la singularització sense augmentar costos, tant entre diferents projectes com en una mateixa obra. Significa això un alliberament de certa estètica industrial basada en la repetició? És possible una casa d’autor industrial? ET

ET2. presentació 2. xavier codinach (codinach tarrasó arquitectes)

Evolució genètica d’una unitat habitacional. En aquest cas l’estratègia projectual i constructiva és basa en la combinació de peces estandarditzades. Temes similars als del prefabricat de formigó. Potser la diferència fonamental seria l’eficiència del material, la lleugeresa del sistema. Els dibuixos són gairebé transparents, la superfície útil i constructiva són similars. Però les imatges dels fulletons propagandístics són pesades, convencionals. Evidencien un conflicte entre la noció de solidesa i la immaterialitat del sistema. Una arquitectura sense client, potser inclús sense indústria? És possible un desenvolupament paral·lel indústria/ arquitectura? ET

ET2. presentació 1. jordi parís (pich-aguilera arquitectes)

S'explica la industrialització com a procés que possibilita arquitectures noves, que no serien realitzables amb mitjans més artesanals. No es pot improvisar: cal un major control en fase de projecte. El factor temps: possibilitat de processos simultanis a l'obra (fonaments...) i al taller. Optimització de recursos, energies i residus. Es comenta la progressiva desaparició de mà d'obra qualificada que obliga a buscar la qualitat en els components i fugir de l'obra com a camp de batalla. La reducció de riscos laborals. Discussió sobre la necessitat de processos in situ no coherents amb el muntatge en sec: capa de compressió, pintats a posteriori... Debat sobre el formigó vist versus el formigó pintat. La transportabilitat de les peces: atenció amb els tamanys màxims de les peces i l'energia del transport. Industrialització i ecoeficiència. ET

ET2. projecte 3: roger tudó (h_arquitectes)

En Roger Tudó, de H ARQUITECTES ens parlarà de la casa 205 a Vacarisses, un projecte construït amb un sistema d'entramat lleuger de fusta que unifica l'estructura, els envolvents i els tancaments.

ET2. projecte 2: xavier codinachs - joaquim tarrasó

Xavier Codinachs i Joaquim Tarrasó ens parlaran de la seva relació amb la indústria de la construcció. A partir d’una proposta de concurs de prototipus d’habitatge, van començar a desenvolupar la idea d’un mòdul de construcció industrialitzada. Aquest mòdul s’ha anat desenvolupant amb el temps, i ha entrat en un procés de disseny conjuntament amb la indústria.

ET2. projecte 1: jordi parís (pich-aguilera)

En Jordi París ens explicarà la seva experiència en el despatx Pich-Aguilera pel que fa a edificis industrialitzats en formigó. Veurem els avantatges respecte la construcció tradicional, alguns dels sistemes existents en el mercat, i les diferències en el procés de disseny d’un edifici industrialitzat envers projectes estàndard, tot mostrant diferents exemples construïts en els darrers anys.

ET2. industrialització (alguns avanços)

per anar fent boca abans de presentar el proper tema, el joan vitòria ens ha enviat alguns enllaços relacionats:
sistema compact-habit de xavier tragant i miguel morte.
alguns projectes per l'incasòl:

- a callús (bages) de arau-mediavilla

- al masnou (maresme) de calafell-orova, amb el sistema bscp

- a mollet del vallès de vigum project, amb els sistema barcons

- a sant vicenç dels horts (baix llobr.) d'arriola-fiol-vilalta amb prefabricats pujol

- a torelló de tac arquitectes