ET3. límits

1 1 m. [LC] Part extrema, punt, on termina un territori, una extensió qualsevol, un període de temps. 1 2 m. [LC] Punt on s’acaba l’exercici d’un poder, d’una facultat. 2 m. [MT] En mat., valor fix al qual una quantitat variable pot acostar-se tant com es vulgui.

On s’acaba l’espai? Existeix, sense els límits? L’arquitectura és principalment una formalització d’aquests? I si es fan desaparèixer? Ens sentim desprotegits? És confortable un espai il·limitat?
Els límits poden crear-se amb d’altres recursos diferents dels tancaments? Hi ha una manera contemporània de pensar els límits de l’arquitectura? Transparències, reflexos, ambigüitat, estan apareixent en projectes recents, anant més enllà en l’ús del vidre del que proposaven els pioners del moviment modern.
Quants tipus de límit hi ha: físics, temporals, mentals, normatius, estilístics...? Què vol dir limitar? Definir, eliminar totes les possibles opcions? Afavoreixen la creativitat del pensament, l’enginy?
Sabem viure en la llibertat absoluta, en l’absència de constrenyiments? I la flexibilitat? Podem crear-nos nosaltres mateixos els límits en cada circumstància, en cada moment?

miscel·lània: cicle Sokurov a la Filmoteca

imatge: blog Sokurov

la Filmoteca de Catalunya està programant un cicle de documentals d'Alexander Sokurov, on es pot veure (per parts) el film 'Veus espirituals', que vam comentar a 'límits'. ET

ET3. visita: report

ET3. visita: Besòs

El proper dissabte 14 de març està programada la visita als marges del riu Besòs, un dels límits geogràfics de la ciutat de Barcelona, i una zona amb múltiples superposicions identitàries, d’ús i d’escala. Visitarem els fantàstics nusos d’autopista, el pintoresc barri de la Catalana i el museu de l’immigrant, entre d’altres espais. Quedarem a les 11 del matí a la plaça de la Palmera (metro La Pau o Besòs).

ET3. projecció. debat

Veus espirituals, d'Aleksander Sokurov. Primer i darrer capítols. Una balança. El límit del paisatge rus, el límit del paisatge Tadjic. La humanitat en Mozart, la humanitat en soldats de frontera russos. La mort de Mozart, la mort dels soldats. El cos de Mozart, el cos dels soldats. La decrepitud, la bellesa. El límit entre la vida i la mort. El temps com a límit. L'habitar el límit, el no-res. Pèrdua de la intimitat a l'exèrcit i eliminació de la distància límit alhora de filmar els soldats. Humanitat i individualitat. La llum com a marcador del límit: fanals, camins en la fosca. Límits físics: el riu, la frontera, el buit gelat, la línia d'arbres, les tanques, els filats, les muntanyes. 'Ascensió al cim: les vides valen menys però costen més'. Decalatge música-imatge. El zoom com a evidenciador del límit entre l'humà i la natura. Evidenciar la humanitat dels soldats en la tendresa en filmar-los. L'equilibri d'un ocell en un fil: equilibri en el límit, cos i esperit. L'art que transcendeix la matèria, que va més enllà dels límits del cos. ET

ET3. projecció : veus espirituals

Dissabte 7 de febrer tindrem la ocasió de comentar fragments del film 'Veus espirituals (una narració en cinc episodis)' d'Alexander Sokurov, dins el cicle dedicat al tema 'Límits'. Sokurov és un dels cineastes vius més importants, segurament a l'altura del seu compatriota Tarkovski. Com aquest darrer, fa un cinema radical d'una innegable potència cinematogràfica i alhora d'una extraordinària sensibilitat. La pel·lícula és un documental que mostra l'estada del director durant els anys noranta en un punt de vigilància de l'exèrcit rus a la frontera entre Tadjikistan i Afghanistan. Les imatges i uns apunts en veu en off ens permeten ser testimonis de la seva experiència a l'exèrcit i de les seves reflexions íntimes. La pel·lícula, estructurada en 5 episodis, gira entorn del límit. En el primer capítol, un paisatge rus nevat en què es va fent fosc acompanya les seves reflexions sobre la vida i la mort de Mozart, el lligam entre la bellesa de la seva música i la decrepitud física de l'artista. El límit que separa l'humà i l'immaterial. El límit físic del paisatge i el límit físic del cos que ens acompanya. A partir del segon capítol, la narració es trasllada al lloc fronterer, on un riu cabalós separa els soldats russos de la zona dels talibans. Es contraposa la bellesa inhòspita del paisatge exterior i el paisatge interior dels soldats, fent una mena de simetria respecte el primer capítol. La pel·lícula gira en el límit entre l'interior i l'exterior. La vida i el cos, la matèria i l'esperit. Trinxeres, atacs de l'enemic, moments de tedi, la mort, el paisatge. El darrer capítol ens mostra una altra frontera: els soldats celebren el cap d'any, i en el límit entre un any i l'altre, en un lloc que és una terra de ningú, suspesos en la incertesa de saber fins quan hi seran i si viuran per poder tornar a casa, el director ens mostra, com en tota la pel·lícula, una estranya bellesa enmig d'una gran buidor. Potser és en el límit en què podem separar-nos del quotidià on se'ns permet veure més clarament allò realment important. Donada la durada de la pel·lícula (5 hores i mitja) ens centrarem en el primer i darrer capítols, on es mostren la gran majoria dels temes comentats. Si voleu més informació podeu consultar aquest blog. ET

ET3. presentació 3. enrique iglesias, carlos mosquera, alberte pérez (trespes arquitectos)

límit com a estímul de transgressió.

La normativa defineix una volumetria específica, que per interessos econòmics i automatismes pot arribar a consolidar-se en una forma, sovint sense relació amb l’entorn o fins i tot amb l’ús de l’edifici. Prejudicis dels arquitectes contra el gust comú, contra el convencionalisme?
Sabotejar la normativa sense incomplir-la. Els usos delimiten els perímetres de les plantes. Descomposició del xamfrà fins a fer que perdi la seva singularitat i pes compositiu. Lleugeresa. En la desfragmentació, en els plans oblics, en la materialitat. Posicionament dins del discurs filosòfic d’Eugenio Trias, de la definició de la contemporaneïtat com l’estat límit entre raó i misteri. La raó en la normativa, el misteri en el sorgiment de l’inesperat.

ET

ET3. pesentació 2. pere buil i toni riba (vora arquitectura)

límit com a espai habitable.

Autoimposició de límits en la concepció del projecte.
A una escala, la casa és el límit de la parcel·la. A una escala més pròxima, es generen espais dins de la pròpia casa que estableixen la mateixa relació de límits i espais continguts (cos de serveis com a límit entre sala i menjador).
Límit com a espai habitable, que té un gruix, una dimensió més enllà de la separació interior-exterior.
Portar el projecte al límit, no transformar-lo als capricis del propietari. És una limitació que genera desconfiança, oferir una idea potent, fer-la evident? O una estratègia que facilita el creixement conjunt de les idees i la seva formalització?

ET

ET2. presentació 1. eva rus i mathias hilgert (RHP)

límit com a impuls creatiu i separació d’usos.

Explicació del projecte des de les preexistència, des dels límits / constrenyiments. Explicació a partir dels límits físics, geomètrics. En el pla horitzontal i en el pla vertical.
Autoimposicions. Cerca de l’aspecte orgànic, de cova. Acotar, protegir, per fer l’espai més acollidor. Autolimitació.
Definició de l’espai amb la configuració de 2 límits de caràcter diferent. Un com a separació, l’altre com a teló de fons, o final. Riquesa del límit: ara és una línia, ara un volum, ara una cavitat. Convexitat - concavitat permet diferents relacions amb aquest element. La llum com a creadora de límit.
Temporalitat dels límits. Treball amb el temps. Caràcter canviant mitjançant la manipulació dels límits (obertura al vestíbul, cortines...) i mitjançant el color, l’atmosfera.
Desaparició dels límits horitzontals. Sopar sota la llum de les estrelles, en flotació.

ET

SANAA al Pavelló Mies

s'ha prorrogat fins el 28 de gener la instal·lació de SANAA al pavelló Mies (vegeu imatge en post ET3 límits), que té bastant a veure amb el tema que ens ocupa aquest trimestre. Us la recomanem.

L’equip trespes arquitectos, format per Alberte Pérez Rodríguez, Carlos Mosquera del Palacio e Enrique Iglesias Lima, de A Coruña, ens presentaran la seva proposta per al concurs de la Casa de Cultura de Lérez, a Galícia. Es tracta d’un exercici de transgressió dels límits establerts pel planejament, aconseguint un volum diferent del que un fent seguidisme normatiu s’obtindria.

ET3. projecte 2. parets ondulades

RHP arquitectes és un equip de barcelona format per l’Eva Rus, el Matthias Hilgert i la Mariana Plana. Ens presentaran la reforma d’un local per a un restaurant a Sabadell. La geometria irregular del local, així com la forta presència de l'estructura, feren optar per la deformació espacial del local mitjançant parets ondulades que el defineixen i li dónen caràcter, de manera que també es delimiten els usos i ambients.

ET3. projecte 1. excavacions

vora arquitectura, format per Toni Riba, Pere Buil i Jordi Fornells, és un equip de barcelona i Lisboa. Ens presentaran un projecte no construït, una primera versió per a un habitatge unifamiliar a Sant Fruitós de Bages, en la que van treballar de manera sistemàtica la relació amb l’exterior. En comptes de fer obertures en el pla de façana, es decidí concentrar-les en excavacions del volum.