ET5. context

Una definició de context podria ser el conjunt de factors inicials que serveixen de marc o referència per al desenvolupament d’un projecte. Per tant, el context seria una fabricació del propi projectista, ja que aquest seria el resultat de la tria conscient o no de les condicions de partida. Però per què s’acostuma a pensar el context en termes formals? Potser per què el terme té un origen lingüistic, relacionat amb el discurs i el significat? Quins altres factors, a banda de l’aparença dels veïns, poden constituir-se en context? A banda del context entès com a entorn físic, comptem també amb el context com a imaginari col·lectiu, com a entorn cultural... Les circumnstàncies ambientals com les condicions de l’encàrrec, la situació personal, etc., formen part del context? O només formarien part del context les condicions que comporten decisions de projecte? Quines són les actituts davant d’un context determinat? Les més acceptades són les de l’adaptació (contextual) i la negació (contratextual), però quines podrien ser altres estratègies possibles? Per què es pensa el context com un element estàtic? com seria un projecte que s’adaptés o es rebelés contra un context canviant, o que interactués amb aquest? Context, contemporani, conforme .... Per què mirem al passat i no al futur quan avaluem el context? No seria tot allò que envolta l’obra en totes direccions? El context pot canviar totalment el significat d'un element, però pot canviar un element el significat del context on s’insereix?

ET5. visita. report

El passat 12 de desembre vam visitar algunes obres a Terrassa, en el marc del tema "context".

1. Pont de Vallparadís (acompanyats per Barto Busom, de RGA):

Passarel·la per a vianants, que originalment havia de connectar el conjunt històric de les Esglésies de Sant Pere a un nou museu. Integració de “l’illa” de les esglésies a la ciutat.

Pont per ser recorregut, però també per ser vist de manera integrada tot recorrent el parc. En recórrer-lo, el pont es converteix en dos murs d'acer, que s'esvaeixen només en girar la visió 90º. Recorrent el parc, per contra, la passarel·la és molt transparent, i només és en aproximacions tangencials (és a dir: anant de la llera fins a l'arrencada del pont) quan la passarel·la es va tornant opaca.

La superposició dels dos codis de barres fa que en apropar-se hi hagi un moviment de caràcter vegetal que s'integra perfectament amb el parc.

Contraposició opac-transparent segons el punt de vista. El color fosc potencia aquest efecte. Llums, altaveus en desús, canvi de color del paviment per part de l'ajuntament. Construcció sense afectació del parc que passa per sota. Sorpresa: el so de l’impacte sobre els barrots converteix la passarel·la en un xilòfon improvisat per alguns vianants.

2. Conjunt monumental de les Esglésies de Sant Pere (acompanyats de l’Anna Busqué, de RGA):

Antiga rectoria ara reconvertida en museu, on es mostren restes arqueològiques amb una certa ironia. La pell restitueix amb noves maneres de construir les tècniques de l'edifici original (formigó que sembla arrebossat, vidre que vol ser pedra). L'interior mostra les restes elevant-se sobre aquestes, fent parèntesis al mur per mostrar-les, i fins i tot deixant una mostra de micropilot com un vestigi de la construcció.

La urbanització dels espais exteriors del conjunt es tracta com un mapa arqueològic, amb una manera de tractar els elements identificable, com si fos un mapa, reconeixible des de la coberta de la terrassa superior del museu.

3. Les Esglésies de sant Pere, Sant Miquel i Santa Maria (restauració a càrrec de l’Alfred Pastor, de la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya):

Conjunt monumental d'un gran valor històric del pre-romànic i romànic a Catalunya, restaurat amb cura, respecte i discreció, d'una gran sensibilitat..

4. Museu de la Ciència i la Tècnica, a l'edifici industrial Vapor Aymerich, Amat i Jover: un clàssic de l'arquitectura modernista obra de Lluís Muncunill.

La riquesa espaial, tant des de l'interior com des de l'exterior, fruit d'un mòdul complex repetit innombrables vegades permet uns efectes de llum, de ritme, de volumetria, de fugues visuals extraordinàriament rics que fan d'aquest edifici un referent. La coberta és un mar de rajoles.

ET5. context. visita a la passarel·la de Vallparadís. Terrassa

dissabte 12 de desembre proposem la següent ruta per Terrassa:

0- estació de Ferrocarrils
1- passarel·la al parc de Vallparadís, de RGA
2- conjunt romànic de Sant Pere, rehabilitació de RGA
3- urbanització de les places de Sant Pere, de RGA
4- conversió d'antiga rectoria. BAMMP
5- biblioteca central. Josep Llinàs
6- Museu de la ciència i de la tècnica, de Lluís Muncunill.

i per a qui s'animi...
7- tanatori. Jordi Badia

ET5. projecció. Dubai

Dubai, construïnt un somni, 30 minuts, TV3 06/04/2008

Do buy! A Dubai documentary (part 1) autor: Omair Barkatulla I part 2 I part 3

Espai

Paradís artificial al desert: torres, pistes d'esquí, piscines descobertes. Construir noves illes davant del desert, aconseguint sortir al mapa del segle XXI: el Google Earth. Construcció del poder mitjançant un canvi radical de sector productiu. Mínims impostos i mà d'obra barata permeten actuacions accelerades i monumentals. On fins no fa pas massa l’única riquesa era la recol·lecció de perles, quasi sense petroli i sense indústria, el sector especulatiu financer i l'especulació immobiliària inicien una cursa cap endavant per importar en massa el model de luxe occidental a base d'inflar una bombolla.

Temps

Velocitat. Sacralització del present, tot preferint equivocar-se a no fer res. L'espurna d'una imatge virtual (el despertar del desig, la formalització d'un somni), que un cop feta realitat deixa d'interessar (la torre més alta, l'hotel més luxós, l'arxipèlag més espectacular). El desig immediat com a fenomen de les societats contemporànies. El temps no hi existeix. L'arquitectura feta desig. Fugida d'una realitat física hostil més que una adaptació, l'obtenció de somnis i imaginaris aliens, de nou ric. La potència sense el control. Hipercapitalisme del present absolut. Arquitectura de la llum, d'un present que aspira a encetar futurs sense mirar al passat.

Context

Sublimació d'un món, d'un període especulatiu que ha entrat en crisi. El desig com a motor, l'especularitat com a reclam, la novetat, aconseguir l'impossible. Construir amb materials i energies forànies. Arquitectura amb voluntat d'eliminació del tedi, en paral·lel a la societat occidental contemporània: filtres entre nosaltres i la realitat que ens envolta, pròtesis que ens amplien les possibilitats però ens separen de la realitat més immediata (mòbils, facebooks, ipods...). Com relacionar, avui, aquest fenomen amb la contextualització física de l'arquitectura, que encara ens lliga a entorns reals? El context contemporani pot ser la realitat virtual?

ET5. projecció. Gion A. Caminada

Reportatge fotogràfic de l'obra de Gion A. Caminada. Viatge Jordi París, estiu 2009

DVD "Architecture in Switzerland", Film portrait Guin A. Caminada. Produït per swissworld.org

Espai

El paisatge rural suís: context falsament autèntic sostingut per un paradís fiscal. La hipertradició i la hipermodernitat. Impecables paisatges subvencionats d'altra manera poc viables econòmicament en un món globalitzat. Tot i això, o gràcies a això, trobem vides equilibrades amb el medi a nivell físic i material, i també arquitectures que conformen un pas més en una relació ancestral que, aquesta sí, tenia en el seu moment un sentit d'adaptació real al territori.

Temps

Lentitud. El temps com a acumulació d'experiències culturals i constructives que composen aquesta tradició, aquesta cadena de transmissió d'imaginari. El temps constitueix l'arquitectura i li dóna gruix, pàtina. Integració en un continuum espacial i temporal. Arquitectura del matís, de l'ombra, del passat, el llinatge i dels morts. Però també indiferència a les modes, al moment històric .... arquitectura atemporal?

Context

No fer el que no sigui imprescindible, el que no estigui vinculat al context. El context és la tradició, tan social com arquitectònica. La seva obra és una actualització d'aquest patrimoni cultural per assegurar-ne la continuïtat. Les seccions assimètriques i el diàleg amb les preexistències és també un reconeixement d’unes condicions i d’un entorn físic immediat. Però l’obra es divulga i es propaga a nivell global, pot tenir una arquitectura tan específica, voluntat universal?

ET5. context. projeccions

imatges: Christoph Engel / tripadvisor

Debatrem sobre el tema context a partir de dos realitats en principi radicalment contraposades: la de l’arquitecte Gion Caminada a Vrin, i la de Dubai, la capital dels Emirats Àrabs Units.

ET

ET5. Presentació 3. parc forestal a Gavà. dataAE

El projecte de dataAE llegeix el context de manera extremadament precisa, tot generant un sistema fruit de la intersecció de les preexistències amb un programa funcional que s'hi refereix.

El mètode respon a totes les possibles situacions, generant unes lleis que permetran resoldre totes les particularitats sense l'ús de la subjectivitat. L'obra podrà avançar tot seguint aquestes instruccions.

Projecte entès com a sistema operatiu més que com transcripció d'un element prèviament concebut. El sistema està en la gènesi del projecte, i la seva aplicació és pràcticament automàtica. Merce Cunningham.

Lectura de les lleis del context per generar-ne de noves. El projecte esdevé lloc, no mira referir-s'hi ni ser-ne una metàfora.

Arquitectura com a suma de sistemes que intervenen en el terreny, al mateix nivell que les escorrenties que l'erosionen, els incendis que el cremen o les plantes que el colonitzen.

ET

ET5. presentació 2. museu. TEd'A

El projecte de TEd'A té Cura en la lectura de l'entorn on s'inscriu el museu, del que se n'extreuen els elements bàsics del projectar: necessitats urbanes (nova plaça), materialitat (contrast dels murs ciclopis exteriors amb els paraments llisos dels interiors), ritme (treball amb la cadència de les mitgeres), topologia (prolongació del mur on s'assenta el poble).

Contrast de la riquesa del context amb la manca de definició del programa funcional amb què es pot operar. El programa es crea en el mateix procés projectual, inextrincablement. Generositat amb el poble. Retorn de qualitats públiques, sobrepassant l'objecte inicial de l'encàrrec.

Arquitectura introspectiva i discreta. El projecte és una estructura que pren les preexistències del context i les aplica de manera escultòrica: ritme, intensitat, textura, to, ombra; tot fent una destil·lació dels trets definitoris del lloc en un espai de nova funció.

ET

ET5. presentació 1. pont a Guadalajara. cmkm arquitectura

La mirada com a primer acte arquitectònic. El lloc. La mirada de l'arquitecte, la de l'enginyer, la del polític... el context és diferent per a cadascú.

Més enllà del context físic, protagonitzat pel pont àrab i el mateix riu, ens parlen del context de les circumstàncies: altres projectes del despatx, el naixement d'una criatura...

Primera idea de concurs reforçada pel treball amb els enginyers i l'obra.

Emoció en el procés d'execució. Treball que abasta escales diferents.

Treball amb preexistències valuoses: el nou projecte les posa en valor, tot convertint-se ell mateix un nou valor que se suma. Creació d'un lloc. És possible una relació amb el llegat del passat que no opera per contrast ni mira de passar inadvertida: senzillament aporta valor al lloc sense complexos però també sense imposicions.

ET

ET5. projecte 3. sistema

En Claudi Aguiló, de dataAE, ens explicarà el seu sistema projectual contextual, aplicat en el projecte del Parc Forestal del Pla de Ponent, a Gavà. Un abordatge diferent al concepte clàssic de context, que es converteix en una eina abstracta generadora de formes i textures.

En Claudi escriu a la revista Quaderns i és professor a l'ETSAV. Va ser seleccionat als Premis FAD 2007 amb una casa entre mitgeres.

El dissabte 3 d'octubre, a les 19,30, ens explicarà el Parc Forestal i altres projectes en relació, a partir d'aquest abordatge del context més enllà de l'entorn físic.

ET5. projecte 2. estructura

L'equip catalano-balear del Taller Estudi d'Arquitectura (TEd'A), format per Raimon Farré, Jaume Mayol i Irene Pérez, ens explicaran una obra en curs en un poble de Mallorca. Es tracta d'un petit museu en el que es reinterpreta el seu entorn a partir de l'estructura de murs i el contrast interior-exterior.

Els TEd'A van ser inclosos en el catàleg Arquia/Próxima 2008 (selecció d'arquitectes "emergents" de l'Estat Espanyol).

El dissabte 3 d'octubre, a les 19,30, ens explicaran el projecte i el seu abordatge conceptual, fortament abstracte i enfocat cap a uns espais interiors de gran riquesa.

ET5. projecte 1. mirar

Foto Adrià Goula

La Maite Aguado i en Xavier Carrascal, de cmkm arquitectura, ens explicaran el seu treball d'un pont sobre el riu Henares, a Guadalajara. Es tracta d'un pont paral·lel al pont àrab, a una proximitat tal que tensiona el traçat d'aquesta nova infrastructura.

L'obra ha estat seleccionada per a la X Biennal d'Arquitectura Espanyola.

El proper dissabte 3 d'octubre, a les 19,30, ens l'explicaran, a partir del tema "context".