Vam visitar el Centre d’Aguts acompanyats del director. Es tracta d’una nova unitat per a malalts mentals, fora del recinte modernista de l’Institut Pere Mata, de Domènech i Montaner. Data de l’any 2004.
Edifici hermètic, diàfan i lluminós, talment el pavelló de Mies. Sorprèn la poca presència de l’edifici, donades les seves dimensions. Horitzontalitat versus verticalitat dels arbres, melancòlics. Qualitat de la relació amb l’exterior, sempre present. Edifici neutre, podria servir a múltiples usos. Honestedat del sistema constructiu. Lloses alveolars de formigó, recolzades als murs mitjançant ancoratges metàl·lics. Ritmes donats pel sistema. Entregues directes, el vidre es percep per una línia molt fina. Contrast amb els pocs elements de fusteria. Marca de l’arquitecte Pau Pérez.
Edifici hermètic, diàfan i lluminós, talment el pavelló de Mies. Sorprèn la poca presència de l’edifici, donades les seves dimensions. Horitzontalitat versus verticalitat dels arbres, melancòlics. Qualitat de la relació amb l’exterior, sempre present. Edifici neutre, podria servir a múltiples usos. Honestedat del sistema constructiu. Lloses alveolars de formigó, recolzades als murs mitjançant ancoratges metàl·lics. Ritmes donats pel sistema. Entregues directes, el vidre es percep per una línia molt fina. Contrast amb els pocs elements de fusteria. Marca de l’arquitecte Pau Pérez.
ET
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada