ET8. Escassetat

(Masats. Tomelloso, 1960)

En les societat rurals la maximització de recursos de l’entorn ha estat la manera habitual de construir. En el moment en que es produeix la transformació cap a una societat urbana la idea d’escassetat s’accentua i es converteix en un tipus de construcció associada a l’exclusió social.

El context actual de crisi econòmica ens fa replantejar una sèrie de preguntes al voltant de l’escassetat . Com pot l’arquitectura projectar des de/ per a/ o amb l’escassetat? Es pot disposar dels mínims elements necessaris i mantenir l’espacialitat, la materialitat, la singularitat? Fins a quin punt entren en conflicte l’actual sistema normatiu, urbanístic i d’ús social del espai amb propostes sorgides des de l’escassetat?.

Diferents arquitectes han explorat el tema de l’escassetat des de punts de vista molt diversos i sovint amb intencions diametralment oposades. Des de la descontextualització de l’ús de materials pel seu impacte visual en un determinat entorn urbà (primeres obres californianes de Frank Gehry) fins a propostes amb implicacions molt més polítiques (Santiago Cirugeda); passant per la crítica cap a la ortodòxia arquitectònica (Lacaton i Vassal) o treballs per a comunitats que queden fora de l’espectre dels destinataris habituals del treball dels arquitectes (Rural Studio).

El tema de l’escassetat és suggerent en la mesura que suposa un alliberament respecte d’idees preconcebudes al situar-se fora dels marges de la cultural oficial sent capaç de poder proposar tant una crítica cap als discursos establerts com e generar una poètica pròpia.

ET8_escassetat 8.visita.report

Visita guiada pel projecte de la reforma del Mercat de les Flors obra dels arquitectes Antoni Ramón i Guillem Aloy .
Els orígens de la utilització del antic magatzem del Palau de la Agricultura com a lloc per a la representació escènica té el seu inici amb el descobriment per part de Peter Brook d’aquest espai trobat com a escenari ideal per a acollir la seva obra “La tragèdia de Carmen” a principis dels anys 80.
Aquesta voluntat de mantenir les qualitats espaials del edifici alterant-lo el menys possible és també l’eix principal del actual projecte de la reforma del Mercat de les Flors . El projecte allibera l’espai de la sala principal (Sala Maria Aurèlia Campmany) construint al voltant uns espai de serveis com si s’anessin adherint una sèrie de màquines a aquesta sala per a deixar-la lliure dotant-la de flexibilitat per tal de no posar cap límit al tipus d’espectacle que s’hi puguin representar.
L’obra de reforma , degut a la seva naturalesa com a obra pública i pel fet de que les obres s’han de fer mentes es continua la programació d’espectacles té un desenvolupament per fases de les quals s’han completat les dos primeres.
El projecte de reforma també crea nous espai sorprenents com la sales d’assaig (sala C) on degut a la construcció d’un nou forjat a una cota elevada ens situem just a sota les encavallades del edifici original , o el sostre tècnic a sobre de la sala central on unes xarxes metàl·liques deixen per una banda intuir el sostre d’encavallades des de la sala on es fa l’espectacle a la vegada que converteix tot el sostre en espai utilitzable per a instal·lacions .

ET8_escassetat.presentació 3

Re-cooperar és un col·lectiu que forma part de Re-arq que a través de les seves activitats tant a Brasil com a Catalunya intenten posar en crisi el rol tradicional del arquitecte , proposant intervencions on s’utilitzen recursos materials mínims des d’una clara consciència ecològica.
Després de diferents experiències al Brasil , en l’ actualitat les activitats de Re-cooperar es centren en qüestionar el sistema de formació de l’arquitecte que s’imparteix a les escoles d’arquitectura on es segueix insistint en formar un tipus de professional lligat a un model d’arquitecte obsolet i allunyat de les necessitats reals de la societat. .
El seu taller R-lab Workshop que han realitzat aquest any dins l’Escola d’Arquitectura de la Salle suposa una reflexió en aquesta direcció , proposant com a exercici pels alumnes dissenyar i construir amb les seves pròpies mans un objecte de repòs fet amb palets.

ET8_escassetat.presentació 2

Noubarrisnou són tallers d’intervenció en el paisatge urbà de Nou Barris fets a través de mitjans mínims.
El primer taller noubarrisnou va ser dut a terme amb els alumnes del Institut Collserola i l’actuació que es va realitzar es centra en millorar les condicions d’ús d’unes escales a Roquetes en l’entorn immediat al institut. Tota la intervenció és resultat d’un procés participatiu entre els alumnes del institut i els veïns que utilitzen a diari aquest espai .
El segon taller va ser fet amb els alumnes de l’escola Deià i es van dur a terme diferents petits projectes d’intervenció en l’espai públic amb un pressupost límit de 150 € , seguint donant especial importància al procés participatiu com a eina per desenvolupar tota l’actuació . Els projectes d’aquest segon taller inclouen el canvi d’ús d’unes escales com a teatre , la reutilització de mobles trobats en deixalleries per descontextualitzar usos del espai lligats a l’esfera privada dins un entorn públic , la denúncia mitjançant enganxines dels aspectes deficients del Parc Central de Nou Barris ,o el canvi radical de la imatge del mur deteriorat d’un camp de futbol cobrint-lo completament amb paper.

ET8_escassetat.presentació 1

El projecte de rehabilitació d’un paisatge d’interès cultural a la regió de Dogon a Mali es basa en un reconeixement exhaustiu del territori i en esbrinar mitjançant el dibuix les condicions geogràfiques , socials i cultural que han produït aquest entorn físic.
El projecte passa per entendre que protegir un paisatge d’interès cultural no depèn exclusivament de la preservació de les construccions físiques , deslligant aquestes del ús i del context socioeconòmic i cultural que les van produir , sinó que s’entén que aquest entorn físic és el fruit d’un fràgil equilibri de diferents vectors i que la preservació d’un paisatge ha de tindre tots aquest diferents factors en compte si es vol evitar una banalització d’aquest entorn.
El projecte també mostra lo complex i enriquidor que suposa treballar sobre contextos culturals molt allunyats dels que s’ha format l’arquitecte i també el difícil balanç que s’ha de fer en aquest tipus d’intervenció entre turisme i realitat local.

ET8.escassetat. projecció

El proper divendres 18 de març reprenem l'activitat anual de les ET. Aquest cop iniciem el cicle de l'escassetat a través de la projecció i debat del documental "The Rural Studio".

A través d'aquest treball se'ns presenta la metodologia de l'arquitectura d'una forma compromesa amb l'entorn social com a vocació i com a projecte pedagògic, en la que intervenen de forma conjunta i indissociable la pràctica projectiva amb les claus de l'acció comunitària.

S'estableixen doncs, dinàmiques de treball que parteixen de les limitacions materials, per donar veu a projectes que intenten superar-les, que responguin a necessitats reals i immediates de la comunitat on es desenvolupen i que puguin establir-se en relació a un llenguatge propi.

Se'ns planteja l'escassetat des del repte i des del posicionament que vincula arquitectura amb responsabilitat social. Com afrontar-ho? amb quins elements, quines són les dinàmiques que entren en joc i els vincles entre els arquitectes i els receptors? Quines les limitacions de l'entorn més enllà de la pròpia escassetat de mitjans?

La projecció es farà a la llibreria Documenta de Barcelona: http://www.documenta-bcn.com/

el projecte: Rural Studio

Us hi esperem!

ET8: escassetat.projecció

Documental Rural Studio

Dia : Divendres 18/Març/2011

Hora : 20:30

Lloc : Llibreria Documenta . Cardenal Casañas , 4 Barcelona

*Agraim a Josep Cots de la llibreria Documenta, la seva amabilitat en deixar-nos l'espai