ET4. transformació

Symbol der eigenen Verwandlung, Simone Zewnik
[1507; del ll. transformatio, -ōnis, íd.] f 1 1 Acció de transformar o de transformar-se; 2 l'efecte. 2 DR Canvi experimentat per una obligació o per un dret sense que resti alterat en substància. 3 ESPORT En el rugbi, xut de transformació. 6 MAT Aplicació bijectiva d'un conjunt en un altre o en ell mateix. 7 TERMO Variació de les funcions d'estat d'un sistema termodinàmic.

Procés que provoca un canvi. Un element primer esdevé quelcom de nou, relacionat amb l'element original.
No és l'arquitectura per definició un acte de transformació? Realment un projecte pot canviar gran cosa? Unitat mínima de transformació. Els cicles (la llum, el temps), els usos, les inèrcies...
Existeix alguna realitat immutable? Transformar perquè res no canviï.
Pot l'evolució de l'arquitectura generar canvis en com es veu una societat a ella mateixa?
Pot una transformació en un mateix canviar la percepció d'una arquitectura?

ET4. visita: report

ET4. visita. l'hospitalet

El proper dissabte dia 6 visitarem la transformació de la gran via a l’hospitalet i alguns projectes rellevants al seu voltant:

A_ plaça europa: viaplana, moneo, toyo ito, piñon, tusquets, sanabria
B_ ciutat judicial: chipperfield
C_ recinte industrial can batlló
D_ reforma fàbrica philips: josep lluís canosa
E_ i si hi ha temps, oficines consorci zona franca: foa + isozaki

ET4. presentació 3. intervenció al barri de corea. niu arquitectura

En Joan Cerdà ens va explicar un projecte de NIU Arquitectura (Joan Cerdà, Tete Crespi, Manuel Garcia, David Goodman, Aina Martínez Pujadas) consistent en la rehabilitació d'uns blocs d'habitatges al barri de Camp Redó (conegut popularment per Corea) de Palma.

Transformació d’un polígon d’habitatge socialment degradat, en el marc del programa “Urban”. Un projecte polèmic i complex, que s’ha polititzat molt. El pla General de Palma obliga a mantenir volumetria. S’opta per “desvestir” l’estructura, l’esquelet de la forma dels edificis, que remet a la memòria del lloc. La transformació és total, a partir d’aquesta estructura. La reducció del número d’habitatges es converteix en buits en els edificis, per a generar espais de trobada veïnals i recorreguts de vianants en planta baixa, per a reduir l’opacitat del barri.
Mantenir l’estructura implica un gran esforç tècnic. La imatge final serà totalment nova, el que roman queda ocult. Fins a quin punt es manté caràcter dels edificis?
Generació d’espais comunitaris en entorns socialment degradats. N’hi ha prou amb l’arquitectura? O la degradació social “colonitzarà” la generositat espacial, si no hi ha altres mesures? (com a Robinhood Gardens?). Fluïdesa dels espais oberts. Permeabilitat (esforç en l’espai públic). Gran esforç de gestió del projecte. Diàleg i negociació amb cadascun dels veïns, que veuran refeta la seva casa. Alt nivell de desenvolupament, fins als detalls més menuts d’elements de distribució flexible, l’espai públic entre blocs, etc... Visió estratègica i propositiva més enllà de les atribucions inicials: disseny de l’espai públic entre blocs, proposta de col·locació de comerços, etc... (l’arquitecte com a motor).

ET

ET4. transformació. presentació 1: urban forest (Halle, Alemanya)

L'Eugènia Vidal i el Xavi Ortiz ens va explicar la seva proposta guanyadora en el concurs Europan de 2006 per a la ciutat de Halle, a l'antiga DDR.

Es tracta d'un projecte de transformació urbana d’una ciutat en regressió. La zona d’actuació és la porta d’entrada a la ciutat. Com transformar el que està en desaparició? Té sentit proposar noves estructures? Com es dota de nou caràcter els buits que es generen?
El projecte és un tapís regular d’arbres ordenats per espècies. Es dota el lloc d’identitat de manera autogestionada, colonitzant amb ordre la vegetació salvatge. Generació d’urbanitat. Imatge d’optimisme. Les torres com a símbol del que la ciutat havia estat, i del que ara és, una decadència. Com transformar aquest símbol? Com convertir-lo en optimista, en generació de futur? Com mantenir una cosa que ha perdut la seva utilitat? Estem mentalment preparats per gestionar el buit, el decreixement? Convertir el no-res en un lloc a l’espera que la ciutat torni a funcionar, que canviï el cicle econòmic. Arquitectura sense edificis.Com amb petits estímuls podem generar tendències positives, transformacions? Urbanisme “low-cost”?

ET

ET4. transformació. presentació 2: intervenció al casc antic de Balaguer

En Francisco Fernández ens fa presentar un projecte al casc antic de Balaguer, projectat per Josep Maria Vilanova, Ramon Maria Puig i Francisco Fernández.

Pla de barris a Balaguer, al centre històric. Zona molt degradada al peu del castell, entre aquest i el riu. Molt pendent. Impossibilitat actual d’accés rodat. Es fa un gran buidat estructurador, per a connexió de viari i per a generar espai públic i centralitat cívica al cor de l’amuntegament.
La presentació acaba amb la definició d’un dels edificis que estructuren aquest eix. Un equipament posat en el punt de màxim pendent, entre 2 carrers amb diferència de cota de més de 10 metres. Edifici recolzat en un mur de contenció. S’eixampla per formar una plaça a nivell inferior, i es converteix en una terrassa-mirador a nivell del carrer superior. Com dialogar amb el teixit en què s’insereixen els nous edificis? Projectar en secció. Projectar la topografia. La transformació urbanística pot “contaminar” i modificar socialment un barri? Té aquest poder, la transformació de la forma urbana? O hi ha altres factors necessaris? Buidat per a transformar l’entorn. Transformació com a subtracció.

ET

miscel·lània: projeccions de Gordon Matta-Clark

imatge

El Macba programa pel·lícules de Matta-Clark al cicle Real(ity) cuts. Entorn del cinema de Gordon Matta-Clark, aquest conegut artista nord-americà que treballà sovint amb l'arquitectura. ET

ET 4 presentació 3: reforma del barri “Corea” de Palma de Mallorca

El Joan Cerdà, de niu arquitectura, ens presentarà la proposta que van fer per al concurs, del que van ser guanyadors. Es tracta de la reforma d’un barri d’habitatge social de l’època franquista, bastant degradat socialment, i amb moltes mancances a tots nivells.
La proposta parteix de voler posar en valor la volumetria existent com a element d’identitat del barri, i planteja la intervenció dins la volumetria dels edificis mitjançant la realització d’operacions de buidat que n’alteren tant la pell com l’interior.

ET 4 presentació 2: intervenció als casc antic de Balaguer

Francisco Fernández ens parlarà de la unitat d’actuació UA-C1 inclosa en la primera convocatòria de la Llei de Barris. Es tracta de transformar una part important del barri antic format per carrers amb fortes pendents, sense accessibilitat i amb edificacions molt degradades que estan sent actualment enderrocades. Així, un dels objectius principals és la millora de l’accessibilitat rodada i la creació de nous espais públics i equipaments. El projecte es planteja com una implantació gradual i preveu la connexió amb d’altres intervencions pròximes que s’estan executant.

ET.4 presentació 1: urban forest

Xavier Ortiz i Eugènia Vidal ens presentaran la proposta guanyadora de l’Europan 8 a la Riebeckplatz de Halle (Saale) a Alemanya. Riebeckplatz és simultàniament un centre modal de tràfic regional i supraregional i la connexió peatonal més important entre l’estació i el recinte urbà de la ciutat històrica. D’una banda es pretén millorar les qualitats urbanes d’un indret tan estratègic, i de l’altra, crear una imatge atractiva de la ciutat que funcioni a diferents escales i velocitats. En una ciutat on la forta crisis econòmica desaconsella la construcció de noves estructures, el projecte planteja una plantació sistemàtica d’arbres en els espais residuals generats pels diferents sistemes de transport, tot transformant-los en una superfície contínua d’aparcament i espai públic.

ET4. projecció. rivers and tides. debat

Andy Goldsworthy. Escultura i transformació. Construir amb elements del lloc per revelar-lo. Construir amb el temps: elements efímers, objectes que apareixen i desapareixen. El riu i el mar. Treballs lineals al riu, amb un començament i un final, cicle vital. Meandres. Les marees són un cicle infinit, i els treballs mostren aquesta cadència: ocultacions periòdiques, espirals... La vida i la mort? Sensibilitat de Zumthor i gust pels experiments de Navarro-Baldeweg. Procés creatiu: un gran esforç per aconseguir una gran facilitat. Cicle d'intents i fracassos en què a cada nova provatura l'artista coneix millor l'obra i aquesta es va transformant fins trobar-ne la consistència. ET

ET4. projecció. rivers and tides

Dissabte 4 d’abril iniciem nou tema, transformacions, i aquest cop encetem l’estació amb el comentari del documental ‘Rivers and Tides: working with time’. El film explora la càrrega poètica de les intervencions efímeres de l’artista de land art Andy Goldsworthy. S’hi mostra el seu procès creatiu i alguns dels seus treballs per tot el món, basats en un equilibri inestable i en la capacitat transformadora de la natura. ET