ET3. projecció. debat

Veus espirituals, d'Aleksander Sokurov. Primer i darrer capítols. Una balança. El límit del paisatge rus, el límit del paisatge Tadjic. La humanitat en Mozart, la humanitat en soldats de frontera russos. La mort de Mozart, la mort dels soldats. El cos de Mozart, el cos dels soldats. La decrepitud, la bellesa. El límit entre la vida i la mort. El temps com a límit. L'habitar el límit, el no-res. Pèrdua de la intimitat a l'exèrcit i eliminació de la distància límit alhora de filmar els soldats. Humanitat i individualitat. La llum com a marcador del límit: fanals, camins en la fosca. Límits físics: el riu, la frontera, el buit gelat, la línia d'arbres, les tanques, els filats, les muntanyes. 'Ascensió al cim: les vides valen menys però costen més'. Decalatge música-imatge. El zoom com a evidenciador del límit entre l'humà i la natura. Evidenciar la humanitat dels soldats en la tendresa en filmar-los. L'equilibri d'un ocell en un fil: equilibri en el límit, cos i esperit. L'art que transcendeix la matèria, que va més enllà dels límits del cos. ET