ET3. projecció : veus espirituals

Dissabte 7 de febrer tindrem la ocasió de comentar fragments del film 'Veus espirituals (una narració en cinc episodis)' d'Alexander Sokurov, dins el cicle dedicat al tema 'Límits'. Sokurov és un dels cineastes vius més importants, segurament a l'altura del seu compatriota Tarkovski. Com aquest darrer, fa un cinema radical d'una innegable potència cinematogràfica i alhora d'una extraordinària sensibilitat. La pel·lícula és un documental que mostra l'estada del director durant els anys noranta en un punt de vigilància de l'exèrcit rus a la frontera entre Tadjikistan i Afghanistan. Les imatges i uns apunts en veu en off ens permeten ser testimonis de la seva experiència a l'exèrcit i de les seves reflexions íntimes. La pel·lícula, estructurada en 5 episodis, gira entorn del límit. En el primer capítol, un paisatge rus nevat en què es va fent fosc acompanya les seves reflexions sobre la vida i la mort de Mozart, el lligam entre la bellesa de la seva música i la decrepitud física de l'artista. El límit que separa l'humà i l'immaterial. El límit físic del paisatge i el límit físic del cos que ens acompanya. A partir del segon capítol, la narració es trasllada al lloc fronterer, on un riu cabalós separa els soldats russos de la zona dels talibans. Es contraposa la bellesa inhòspita del paisatge exterior i el paisatge interior dels soldats, fent una mena de simetria respecte el primer capítol. La pel·lícula gira en el límit entre l'interior i l'exterior. La vida i el cos, la matèria i l'esperit. Trinxeres, atacs de l'enemic, moments de tedi, la mort, el paisatge. El darrer capítol ens mostra una altra frontera: els soldats celebren el cap d'any, i en el límit entre un any i l'altre, en un lloc que és una terra de ningú, suspesos en la incertesa de saber fins quan hi seran i si viuran per poder tornar a casa, el director ens mostra, com en tota la pel·lícula, una estranya bellesa enmig d'una gran buidor. Potser és en el límit en què podem separar-nos del quotidià on se'ns permet veure més clarament allò realment important. Donada la durada de la pel·lícula (5 hores i mitja) ens centrarem en el primer i darrer capítols, on es mostren la gran majoria dels temes comentats. Si voleu més informació podeu consultar aquest blog. ET