(Masats. Tomelloso, 1960)En les societat rurals la maximització de recursos de l’entorn ha estat la manera habitual de construir. En el moment en que es produeix la transformació cap a una societat urbana la idea d’escassetat s’accentua i es converteix en un tipus de construcció associada a l’exclusió social.
El context actual de crisi econòmica ens fa replantejar una sèrie de preguntes al voltant de l’escassetat . Com pot l’arquitectura projectar des de/ per a/ o amb l’escassetat? Es pot disposar dels mínims elements necessaris i mantenir l’espacialitat, la materialitat, la singularitat? Fins a quin punt entren en conflicte l’actual sistema normatiu, urbanístic i d’ús social del espai amb propostes sorgides des de l’escassetat?.
Diferents arquitectes han explorat el tema de l’escassetat des de punts de vista molt diversos i sovint amb intencions diametralment oposades. Des de la descontextualització de l’ús de materials pel seu impacte visual en un determinat entorn urbà (primeres obres californianes de Frank Gehry) fins a propostes amb implicacions molt més polítiques (Santiago Cirugeda); passant per la crítica cap a la ortodòxia arquitectònica (Lacaton i Vassal) o treballs per a comunitats que queden fora de l’espectre dels destinataris habituals del treball dels arquitectes (Rural Studio).
El tema de l’escassetat és suggerent en la mesura que suposa un alliberament respecte d’idees preconcebudes al situar-se fora dels marges de la cultural oficial sent capaç de poder proposar tant una crítica cap als discursos establerts com e generar una poètica pròpia.
1 comentari:
fantàstica foto! molt ben trobada
Publica un comentari a l'entrada