Fotografies: Adrià Goula
Naus industrials en desús. Valoració del caràcter romàntic d’aquests espais. Senzillesa maquinista i seriada. Valor de la memòria d’un sistema de treball que ja no ens és tan proper. Les naus com a espais abstractes que es poden adaptar a activitats diverses al llarg del temps. Com aquestes activitats van deixant una petjada en els espais. Per què sovint els espais industrials amb usos semblants tenen formes diferents? Industrialització dels espais industrials? El temps com a arquitecte. El temps força canvis d'ús que es tradueixen en adaptacions als espais. Adaptacions que no tenen de base l'estètica, sinó la funcionalitat. Els traçats de les instal·lacions com a traces dels usos successius dels espais. Rastres deixats en les parets, en els elements penjats dels edificis. Registre de les mans que hi ha treballat. Aparició d'elements pintorescos que cap arquitecte s'hauria atrevit a projectar. L'arquitectura pot imitar aquests elements pintorescos sense caure en la banalitat, quan s'ha perdut la funcionalitat? La necessitat d'agafar-se a lògiques no formals per fugir de la banalitat de la imatge. La imperfecció com a vibració. La decadència i l'estat ruïnós. Les naus buides i la seva potència espaial: la textura, la llum, l'escala. ET
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada