presentació

estacions transformadores és una iniciativa de trobades regulars amb dos objectius: 1. Intercanviar experiències i treballs al voltant de l’arquitectura i disciplines afins; 2. Posar sobre la taula temes abstractes, sobre els que reflexionar i discutir, per a enriquir-nos en el diàleg i compartir els dubtes.

Les trobades consisteixen en monografies temàtiques, que generaran 3 sessions diferents:
Projectes o treballs: consistent en la possibilitat de mostrar la feina de cadascú, sempre relacionada amb la temàtica.
Projecció: ficció o documental, permet un nou punt de vista sobre el tema a debat.
Visita: d'algun lloc o projecte, que ens il·lustri estratègies o disfuncions.

Estem oberts a la recepció de propostes de projectes, projeccions i visites per als pròxims temes (vegeu llistat).

23 de desembre 2010

ET7. forma

f 1 1 Aparença externa d'una cosa (en contraposició a la matèria de què és composta), conjunt de línies i de superfícies que en determinen el contorn. La forma del nas. Aquest capell ha perdut la forma. Un diable en forma d'àngel.

2 Cadascuna de les diferents maneres d'existència, d'acció o de manifestació d'una mateixa cosa o substància. El diamant, el grafit i el carbó són formes al•lotròfiques del carboni. Les formes gramaticals d'un mot.


La forma és una qualitat eminentment visual? L’aparença externa, el contorn dels objectes, allò que ens permet reconèixer-los? O és allò que organitza, estructura la matèria? Podria interpretar-se també com la potencialitat de ser vàries coses diferents?

Si la forma d’un edifici o objecte és la seva aparença exterior, hauria de tenir tantes formes com escales a les que es percep la intervenció: tàctil, visual, etc. La forma està en l’exterior, en l’embolcall? En l’objectualitat? L’espai, té forma? O potser assignem mecànicament espai a interior i forma a exterior?

I formalista? Què implica? Perquè genera un debat tan contraposat entre els arquitectes? O el debat rau més en l’orígen, en allò generador d’una forma concreta, més que no pas en la forma en si? Està superada la dualitat forma/funció? És l’impacte visual o la bellesa d’una forma l’objectiu o una conseqüència?

Tenint en compte la definició estricta del mot, estaríem d’acord que tot objecte o edifici TÉ una forma. Hi ha objectes/edificis que més que tenir, SÓN una forma? És possible un edifici sense forma?