ET11.Colonitzacions

Colònia
(definicions segons l’enciclopèdia catalana)

[del ll. colōnĭa, íd.]

1 Establiment fundat per un cert nombre d'habitants d'un país que van a poblar una terra allunyada d'aquell, amb el qual continuen vinculats.

2 HIST territori dels països descoberts sotmesos a un domini polític i administratiu i a una explotació econòmica per part d'una potència.

3 GEOBOT Població vegetal situada poc o molt lluny de l'àrea principal de les espècies que la componen. .

4 MICROB Massa de cèl•lules bacterianes originades per la reproducció d'un bacteri aïllat en un medi de conreu sòlid o fins i tot líquid.

5 Conjunt de persones que passen una temporada, amb fins generalment d'estiueig, en un lloc que no és l'habitual de residència


A la natura les espècies animals i vegetals constantment s’apropien de medis diferents dels que són originaris per tal d’aprofitar-se dels seus recursos , depenent d’un constant procés d’adaptació a entorns que li són estranys per tal de sobreviure . Fenòmens com la simbiosis , on dos organismes d’espècies diferents s’associen per tal de que els dos resultin mútuament beneficiats , o el parasitisme on una espècie amplia la seva capacitat de supervivència utilitzant a altres organismes per tal de cobrir les seves necessitats bàsiques i vitals, són relacions que depenen de mecanismes tal com l’observació i adaptació al medi per tal de beneficiar-se del mateix.
D’igual manera en els medis urbans queda oberta la possibilitat d’ocupació d’espais dels quals l’ús no està completament predeterminat. L’apropiació d’aquests entorns depèn fonamentalment de la capacitat que tinguem per adaptar-nos a ells. Per tal obtenir el màxim benefici la nostra eina bàsica serà observar atentament i sense prejudicis el medi que ens envolta , i la nostre flexibilitat per a fer-lo nostre.
Front l'ús del espai públic fix i reglamentat apareix un ús del espai més obert i creatiu capaç de produir noves situacions amb una gran riquesa de possibilitats de maneres d’experimentar el medi urbà i on hi ha lloc per la sorpresa i l’espontaneïtat.
Dins del ús sobreregulat del espai públic moltes d’aquestes colonitzacions (horts espontanis en perifèries urbanes, ocupacions d’edificis en desús,...) es situant fora del marc legal escapant del control de les administracions. En l’actual situació de crisi econòmica i on l’administració no té la possibilitat financera d’ actuació per a la millora del espai públic , pot ser paradoxalment una oportunitat per tal de experimentar amb aquest tipus de colonitzacions del medi urbà.

ET11.Colonitzacions.Visita a Can Batlló

Can Batlló és un antic recinte fabril construït a finals del segle XIX situat al barri de la Bordeta, a Sants. El 1976 el Pla General Metropolità va definir l’àmbit del recinte com a zona d’equipaments i espai verd. Han passat ja 35 anys i la transformació del recinte no s’ha dut a terme.
Els veïns i veïnes del barri agrupats en la plataforma Recuperem Can Batlló lluiten des de fa molts anys per a que la transformació de Can Batlló sigui una realitat. A mitjans del 2009, cansats de veure com s’incomplia sistemàticament el calendari, es va anunciar a l’ajuntament que si al juny de 2011 les obres de transformació del recinte encara no havien començat els veïns i veïnes del barri començarien a construir ells mateixos els equipaments . El passat 11 de juny, gràcies a la mobilització social, es va entrar a Can Batlló i es va aconseguir la cessió d’una nau: el Bloc 11, que des del mateix dia 11 funciona amb l’esforç voluntari dels veïns i veïnes organitzats assambleàriament, i que ja alberga, entre altres coses, la nova Biblioteca Popular Josep Pons.
Des de llavors el projecte del Bloc 11 va avançant a bon ritme. La Biblioteca Josep Pons ja compta amb un amplíssim fons bibliogràfic consultable i a disposició de tothom qui ho vulgui, s’estan adequant els espais de la nau i es van perfilant i consolidant molts projectes i activitats culturals. Va avançant gracies a l’esforç i la participació de molta gent del barri però també de gent de la tota la ciutat que col•labora donant llibres, mobles, assessorant en qüestions tècniques, fent difusió i en moltes altres coses.

ET11.Colonitzacions.Anunci visita

Visita a Can Batlló
Can Batlló és un antic recinte fabril construït a finals del segle XIX situat al barri de la Bordeta, a Sants. El 1976 el Pla General Metropolità va definir l’àmbit del recinte com a zona d’equipaments i espai verd. Han passat ja 35 anys i la transformació del recinte no s’ha dut a terme.
Després de lluitar des de fa molts anys , el 11 de juny del 2011 els veïns i veïnes del barri agrupats en la plataforma Recuperem Can Batlló van entrar a l’antiga fàbrica per a que la transformació de Can Batlló sigui una realitat.

Can Batlló
16 Juny 12
hora: 11:00
lloc: c/ Constitució 17
(entrada per Amadeu Oller)

Es demana que els interessats aviseu abans enviant-nos un e-mail, gràcies.
La participació a aquesta activitat és lliure i gratuïta

ET11.Colonitzacions.Anunci projecció

La lluita per l’espai urbà (2006)

Com a segona activitat del cicle “colonitzacions“ projectarem el documental “La lluita per l’espai urbà” dirigit per Jacobo Sucari l’any 2006.
El documental es centra en la transformació del Poblenou , i més concretament en l’antiga fàbrica de Can Ricart com espai de lluita on s’ enfronten diferents grups amb interessos contraposats (veïns del barri, especuladors internacionals, treballadors de petits tallers,polítics, artistes...) per tal d’apropiar-se d’un espai urbà en desús i colonitzar-lo en benefici propi.

La lluita per l’espai urbà
2 Juny 12
Hora : 18:00
Lloc : Nau Ivanow
c/Hondures 28-30
Barcelona

ET11.Colonitzacions.Presentació 3

Encajes urbanos
Encajes urbanos és un grup de treball-investigació-acció entorn a l’arquitectura , la ciutat i el paisatge . El treball es centra en la revitalització d’espais i relacions en desús . Els projectes que Encajes urbanos a produït fins ara s’ha orientat a la reactivació de solars (“sistema solar”) , terrats (“azoteas colectivas”) i vivendes (“masovería urbana”) . Tots aquest projectes s’han desenvolupat mitjançant accions , tallers i propostes de concurs . El fil conductor de totes aquestes propostes es basa en treballar amb el que ja existeix remirant-lo,reactivant-lo, rehabilitant-ho , repensant-lo. Es parteix de la idea que no cal construir res nou , només és qüestió de saber col•locar , posar en el seu lloc , de treballar sobre lo que ja està construït per millorar la vida quotidiana en el entorn urbà : vivenda , barri i ciutat.
Cada proposta es pren com una línea d’investigació oberta i una ocasió per treballar a través de la interacció amb altres col•lectius i persones creant una xarxa de projectes i idees amb la finalitat comú de la millora de hàbitat a través d’un urbanisme col•laboratiu.

ET11.Colonitzacions.Presentació 2

Recreant Cruïlles
L’emplaçament de l’antic convent de les Germanetes dels Pobres, situat a la confluència dels carrers Comte Borrell i Consell de Cent, és avui en dia un solar desaprofitat en mans de l’Ajuntament de Barcelona. Aquesta és una situació que ve donant-se des que l’any 2006 aquest terreny va ésser adquirit per l’ens municipal amb la intenció,de que aquest acollís tot un conjunt de serveis públics necessaris per al barri i que havien sigut durant llarg temps motiu de reivindicació veïnal. D’això ja en fa més de cinc anys i a dia d’avui no s’han ni tan sols encarregat els projectes. Alhora aquest espai es troba en la confluència de dos carrers que han sigut objecte de reivindicació durant llargs anys per les AMPA’s del barri i d’altres agrupacions veïnals agrupades en el projecte “Camí Amic”. Aquestes reivindicacions s’han enfocat a aconseguir la peatonalització d’aquestes vies (Consell de cent i Compte Borrell), ja que al llarg d’aquestes s’hi troben bona part dels centres educatius públics del barri.
Des de l’assemblea de l’esquerra de l’eixample, sorgida arran de l’acampada de Plaça Catalunya, es va decidir unir-se a aquestes lluites i implicar-se en la seva consecució. Així doncs, s’està treballant en un projecte ja existent de peatonalització del barri i en l’alliberament de l’espai de Germanetes, mentre els plans municipals no es duguin a terme. Perquè els espais buits al barri són un malbaratament de recursos i ha de ser el propi barri qui els aprofiti i els gestioni.

ET11.Colonitzacions.Presentació 1

Recerca de Iván Alcázar que sota el títol “(Altres) espais per a l'escena” investiga sobre l’ús d’espais no convencionals per a les arts escèniques.

Notes introductòries:

Hi ha teatre, més enllà dels teatres? Hi ha escenes, arts escèniques, més enllà del que Antoine Vitez va definir com edificis i refugis? Beckett havia dut a terme la demolició de les convencions i els fonaments del teatre burgès, mitjançant el sarcasme i la paròdia, fins a "omplir" els escenaris dels teatres de buidor, temps en suspens, i cossos i mots informes... Hi ha creadors que han "demolit", fulminat, obviat, o escapat dels edificis teatrals on aquell teatre burgès es representava, i per voluntat o necessitat (artística, econòmica, logística) han buscat i trobat altres espais. Amb enginy, astúcia, i resolució, han trobat i adaptat aquests altres espais, potser sense prosceni o platea, per tal que els obrissin el camp de possibilitats escèniques. Han ampliat les fronteres i els límits dels espais per a l'escena. Però tot sovint, traçar una cartografia d'aquests espais altres, seguir el fil dels llocs de les arts escèniques, és difícil, donada la dispersió o el caràcter efímer dels espais que les acullen o les han acollit, les eventuals estratègies de camuflatge, la intermitència de les xarxes paral•leles, els emplaçaments descentrats dels (altres) espais... o, senzillament, és difícil per la presència ensordidora i aclaparant dels equipaments culturals oficials/comercials/convencionals, que deixen a l'ombra els espais "menors", i els prenen tot el protagonisme a les cartelleres i a les cròniques...