ET11.Colonitzacions.Presentació 3

Encajes urbanos
Encajes urbanos és un grup de treball-investigació-acció entorn a l’arquitectura , la ciutat i el paisatge . El treball es centra en la revitalització d’espais i relacions en desús . Els projectes que Encajes urbanos a produït fins ara s’ha orientat a la reactivació de solars (“sistema solar”) , terrats (“azoteas colectivas”) i vivendes (“masovería urbana”) . Tots aquest projectes s’han desenvolupat mitjançant accions , tallers i propostes de concurs . El fil conductor de totes aquestes propostes es basa en treballar amb el que ja existeix remirant-lo,reactivant-lo, rehabilitant-ho , repensant-lo. Es parteix de la idea que no cal construir res nou , només és qüestió de saber col•locar , posar en el seu lloc , de treballar sobre lo que ja està construït per millorar la vida quotidiana en el entorn urbà : vivenda , barri i ciutat.
Cada proposta es pren com una línea d’investigació oberta i una ocasió per treballar a través de la interacció amb altres col•lectius i persones creant una xarxa de projectes i idees amb la finalitat comú de la millora de hàbitat a través d’un urbanisme col•laboratiu.

ET11.Colonitzacions.Presentació 2

Recreant Cruïlles
L’emplaçament de l’antic convent de les Germanetes dels Pobres, situat a la confluència dels carrers Comte Borrell i Consell de Cent, és avui en dia un solar desaprofitat en mans de l’Ajuntament de Barcelona. Aquesta és una situació que ve donant-se des que l’any 2006 aquest terreny va ésser adquirit per l’ens municipal amb la intenció,de que aquest acollís tot un conjunt de serveis públics necessaris per al barri i que havien sigut durant llarg temps motiu de reivindicació veïnal. D’això ja en fa més de cinc anys i a dia d’avui no s’han ni tan sols encarregat els projectes. Alhora aquest espai es troba en la confluència de dos carrers que han sigut objecte de reivindicació durant llargs anys per les AMPA’s del barri i d’altres agrupacions veïnals agrupades en el projecte “Camí Amic”. Aquestes reivindicacions s’han enfocat a aconseguir la peatonalització d’aquestes vies (Consell de cent i Compte Borrell), ja que al llarg d’aquestes s’hi troben bona part dels centres educatius públics del barri.
Des de l’assemblea de l’esquerra de l’eixample, sorgida arran de l’acampada de Plaça Catalunya, es va decidir unir-se a aquestes lluites i implicar-se en la seva consecució. Així doncs, s’està treballant en un projecte ja existent de peatonalització del barri i en l’alliberament de l’espai de Germanetes, mentre els plans municipals no es duguin a terme. Perquè els espais buits al barri són un malbaratament de recursos i ha de ser el propi barri qui els aprofiti i els gestioni.

ET11.Colonitzacions.Presentació 1

Recerca de Iván Alcázar que sota el títol “(Altres) espais per a l'escena” investiga sobre l’ús d’espais no convencionals per a les arts escèniques.

Notes introductòries:

Hi ha teatre, més enllà dels teatres? Hi ha escenes, arts escèniques, més enllà del que Antoine Vitez va definir com edificis i refugis? Beckett havia dut a terme la demolició de les convencions i els fonaments del teatre burgès, mitjançant el sarcasme i la paròdia, fins a "omplir" els escenaris dels teatres de buidor, temps en suspens, i cossos i mots informes... Hi ha creadors que han "demolit", fulminat, obviat, o escapat dels edificis teatrals on aquell teatre burgès es representava, i per voluntat o necessitat (artística, econòmica, logística) han buscat i trobat altres espais. Amb enginy, astúcia, i resolució, han trobat i adaptat aquests altres espais, potser sense prosceni o platea, per tal que els obrissin el camp de possibilitats escèniques. Han ampliat les fronteres i els límits dels espais per a l'escena. Però tot sovint, traçar una cartografia d'aquests espais altres, seguir el fil dels llocs de les arts escèniques, és difícil, donada la dispersió o el caràcter efímer dels espais que les acullen o les han acollit, les eventuals estratègies de camuflatge, la intermitència de les xarxes paral•leles, els emplaçaments descentrats dels (altres) espais... o, senzillament, és difícil per la presència ensordidora i aclaparant dels equipaments culturals oficials/comercials/convencionals, que deixen a l'ombra els espais "menors", i els prenen tot el protagonisme a les cartelleres i a les cròniques...

ET10.Escales.Presentació 3

Diferents projectes de l’artista visual Domènec on es plantegen reflexions al voltant del concepte d’escala.

Taquería de los vientos
Construcció d’una rèplica a escala —convertida en una taquería mòbil— de la Torre de los Vientos; escultura- arquitectura realitzada per l’artista uruguaià Gonzalo Fonseca el 1968 en motiu dels Jocs Olímpics de Ciutat de Mèxic. Contractació d’una venedora de tacos i posta en funcionament davant de la Torre de los Vientos i Posterior trasllat al centre de la ciutat, davant de Laboratorio Arte Alameda, i continua funcionat durant uns dies com a lloc de venda de menjar. Els papers que emboliquen els tacos reprodueixen imatges de la matança a la plaça de les Tres Cultures el 1968.

Sostenere il palazzo dell’utopia
La Unité d’Habitation de Marsella construïda per Le Corbusier en els anys 40 representa el principi de tota una sèrie de projectes arquitectònics de vivienda social de clara inspiració utòpica i un intent radical de transformar les formes de vida en comú. Podem afirmar que Corviale —inaugurat a principis dels anys 80— és, en tota la seva complexitat, un dels últims fills d’aquest esperit transformador que ha estat finalment apartat per les dinàmiques del mercat.
El projecte Sostenere il palazzo dell’utopia (Sostenir l’edifici de la utopia) consisteix en una sèrie de retrats d’ habitants de Corviale sostenint en les seves mans la maqueta de l’Unité d’Habitation de Marsella, recreant en una versió democràtica i igualitària la imagineria pictòrica medieval (on els poderosos: papes, bisbes i reis, eren representats sostenint la ciutat que havien fundat), en un modest intent poètic de re-fundar la possibilitat de la utopia.

Unité Mobile (Roads are also places)
Construcció d’un camió dirigit per ràdiocontrol. El remolc ha estat substituït per una maqueta de l’Unité d’Habitation de Marsella ( edifici construït per Le Corbussier el 1947). Registre videogràfic del camió teledirigit circulant lliurament pels passadissos, ascensors i terrat de l’Unité d’Habitation de Marsella

Superquadra casa-armário
Recreació a escala de dos edificis de les illes de cases del sector habitacional de Brasília, anomenades “superquadras”; dissenyades per Lucio Costa. Convertides en prototips de refugi individual pels “moradores da rua”.

Playground (Tatlin en México)
Rèplica del Monument a la Tercera Internacional dissenyat el 1920 per l’artista soviètic Vladimir Tatlin i mai realitzat, paradigma de l’arquitectura utòpica i símbol de la revolució sempre inconclusa. La rèplica està realitzada en materials, mida i colors que li donin un aire infantil, es converteix en mobiliari urbà, en un joc per a nens.
Instal•lat temporalment als jardins del Parc Espanya (colònia Condesa), a prop del monument al General Cárdenas, militar revolucionari, polític i President de Mèxic (1934-1940). Posteriorment és traslladat i instal•lat de forma definitiva en els jardins del centre cultural Faro de Oriente a Iztapalapa, a la perifèria empobrida de la ciutat de Mèxic.

ET10.Escales.Presentació 2

"Playhouse-La casita" Anna i Eugeni Bach

Aquesta petita caseta situada a la Granja de Pälölä a Nummi Pusula (Finlandia) es basa principalment en una secció, que es la estructura, molt simple, que es repeteix en dos mòduls iguals però orientats en direccions oposades. Un d’aquests mòduls és a doble alçada (a la escala dels nens), el que permet que un adult pugui entrar en la casa sense tenir que ajupir-se. L’altre mòdul té dos nivells, connectats per una senzilla escala permetent un joc més complex en l’interior.
Aquest senzill punt de partida permet que des del exterior la caseta tingui la presència d’un element gairebé abstracte sense referències a l’escala, mentre que en l’interior, al creuar-se els dos mòduls, s’identifiqui la secció prototípica d’una casa de nens amb les seves dos cobertes simètriques, com las que nosaltres mateixos dibuixàvem de petits.
L’interior es converteix així en la reducció essencial del que els nens entenen com una casa: un espai més gran que podria ser el saló, un espai a menor alçada on podria anar la cuina y el menjador, i un altell a dalt, on podria haver-hi les habitacions. Una casa completa, reduïda en 13,5 m2. La abstracció del interior també permet fer volar la imaginació, i aquells espais que podrien identificar-se a un interior domèstic, es converteixen de sobte en las masmorres d’un castell medieval, i l’altell en la torre principal des de la que disparar fletxes als enemics.

ET10.Escales.Presentació 1

Presentació de dos tallers organitzats per El Globus Vermell.

Taller “A petita escala”
Aquest taller té per objectiu apropar l’arquitectura als més joves, ajudar-los a entendre quins són els aspectes més importants a l’hora de projectar un edifici i, en definitiva, en què consisteix la feina de l’arquitecte.
L’activitat s’inicia amb un recorregut per l’edifici de la Fundació Miró, continua amb el muntatge d’una maqueta a escala 1:20 de l’edifici i s’acaba amb la representació gràfica de la planta i un dels alçats. Aquest procés permet seguir els passos principals del procés de treball d’un arquitecte, si bé a la inversa (veient primer l’obra construïda, després la maqueta i finalment el projecte dibuixat), per tal de facilitar-ne la comprensió.

Taller “Les tres dimensions de l’arquitectura”
Jornada familiar d’Arquitectura a La Pedrera amb tallers, jocs, contes, espectacles i múltiples activitats per gaudir i aprendre durant tot el dia.
Definició de dimensió
1 1 f. Distància entre els extrems d’una superfície, d’un cos, etc., segons una línia: la llargada,
l’alçada, l’amplada, el gruix. Les tres dimensions de l’espai són longitud, latitud i profunditat.
2 1 f. Extensió, grandària, mesura en ample i llarg, o en ample, llarg i alt. Les dimensions d’una
plaça, d’una sala, d’un vaixell.
Tenint com a referència els significats de “dimensió”, tan relacionats amb l’arquitectura, es planteja un programa que s’estructura, precisament, segons la dimensió:
- espai S (de small): la dimensió domèstica (el pis, l’habitatge)
- espai M (de medium): la dimensió col•lectiva (l’edifici, els equipaments)
- espai L (de large): la dimensió urbana (la ciutat, la metròpolis)

ET10.Escales.Presentacions introducció

Idees al voltant del concepte d’escala.
El Globus Vermell

El canvi d’escala provoca sorpresa, por, riure, atenció, etc al ser una mirada diferent a allò que donàvem per segur.

Canvi d’escala de persones:
-Tamany más gran: Gegants (Ball de Gegants, Berga), Jonathan Swift (Els viatges de Gulliver (1726)) ,Ron Mueck....
-Tamany més petit : Freaks (1932) , The incredible shrinking man (1957) ,Slinkachu: Little people project...

Canvi d’escala d’objectes:
-Tamany més gran : exemples del mon del art Claes Oldenburg: (Llumins a Vall d’Hebron, bicicleta a París) o del mon de la publicitat (La Gamba Port de Barcelona - Mariscal) on s’ utilitzat el canvi d’escala com a reclam.
-Tamany més petit :Catalunya en miniatura,modelisme ferroviari , Lego....
Exemple animacions amb píxels: NotSoNoisy (Guillaume Reymond): Tetris , Transformer, Patrick Jean: Pixels

Canvi d’escala en Arquitectura:
-Joc d’ ambigüetats . L’edifici suggereix ser un objecte d’una escala més gran de la que realment té. - Steven Holl: MIT Residence (2002).
-Joc d’ambiguetats . L’edifici suggereix ser un objecte d’una escala més petita de la que realment té. Roldán+Berengué: Torre Europa (2005-10).
-Distorsió d’escala : Objectes quotidians transformats a l’escala d’un edifici (Edifici cistella (Ohio), EUA, Kansas City Public Library (Missouri).

ET10.Escales - Anunci presentacions

Encetem el cicle ET10 . Escales amb la presentació dels següents projectes:

El globus vermell presentaran el seu treball en tallers d’activitats lúdiques amb l’ objectiu apropar l’arquitectura als més joves, ajudar-los a entendre quins són els aspectes més importants a l’hora de projectar un edifici .

Anna & Eugeni Bach presentaran el projecte "Playhouse - La Casita" . Edifici destinat a ser utilitzat per nens situat a Nummi Pusula, Finlàndia.

L’artista visual Domènec presentarà la seva obra fotogràfica, videogràfica, instal•lacions i intervencions en l’espai públic que prenen el projecte arquitectònic com una de les construccions imaginaries més complexes de la modernitat.

Dia : 28 gener 12
Hora : 18:00
Lloc : Nau Ivanow
c/Hondures 28-30 Barcelona

La participació a aquesta activitat és lliure i gratuïta.

ET9.Ecoeficàcia.Presentació 3

BH - Arquitectura
Escola Waldorf-Steiner “el Til·ler” Bellatera - Cerdanyola del Vallès
El projecte arquitectònic ho conformen una plaça principal que articula tres mòduls independents amb sis aularis . L’espai de trobada i accés està connectat amb un porxo de panell de fusta contralaminada que aprofita el seu potencial estructural amb un voladís de 2,5 m.
La industrialització dels processos constructius i l’obra en sec permeten minimitzar el consum d’aigua en el procés d’execució , reduir els residus i facilitar el posterior reciclatge . A la vegada , els sistemes prefabricats de construcció permeten accelerar la planificació pròpia de les obres , millorant la precisió de la execució i inclús la seguretat . Si al valor afegit de la prefabricació incorporem un material de baix impacte ambiental , com la fusta , estarem donant un pas endavant en la recerca de models de construcció sostenible.
Pàgina web arquitectes : www.bharquitectura.com

ET9.Ecoeficàcia.Presentació 2

DPR - Barcelona
Biocompòsits – Desenvolupament de materials de construcció imitant processos biològics.
Treball d’investigació de diferents materials de construcció pretenent com a model la manera en que la natura desenvolupa els seus processos . Aquesta recerca es fa des d’una perspectiva crítica respecte a la manera en que actualment el mercat utilitza superficialment l’etiqueta “eco” per a vendre nous productes ignorant el transfons més profund que la bioconstrucció comporta (“Green is the new black”) .
La investigació sobre els biocompòsits es centra en l’estudi experimental en laboratori de morters reforçats amb fibra de blat de moro com a components de vivenda de baix cost .El treball no es limita a descobrir les característiques mecàniques d’aquest nou material sinó que emmarca la investigació en el context social en el que aquest seria utilitzat.
Aquest treball va ser originat dins del àmbit d’una tesis doctoral feta a l’ETSAB i en l’actualitat s’està treballant per a ser aplicat en projectes a Centreamèrica.
Pàgina web arquitectes : www.dpr-barcelona.com

E9.Ecoeficàcia.Presentació 1

Vivenda unifamiliar a Vallgorguina (Barcelona)
Valentina Maini
Aquest projecte de vivenda unifamiliar va ser construït durant l’any 2008 i és molt important per la construcció amb palla a Espanya ja que és la primera casa construïda en una àrea suburbana amb un préstec del banc i amb permís regular del ajuntament. Aquest projecte de vivenda va ser finalista als premis d'innovació del sector de la construcció català .
És una casa autoconstruïda amb assistència tècnica, això significa que els propietaris de fet han construït ells mateixos la casa amb l'ajuda de professionals. El projecte compta amb: tractament natural d’aigües grises; vàter sec; escalfament solar d'aigua; calefacció per biomassa; arrebossat interior d’argila i arrebossat exterior d’argila i calç; estructura vertical amb marc de fusta ; estructura horitzontal panells de fusta contralaminats KHL ; com l'aïllament s’ha col·locat palla, suro i vidre cel·lular; particions interiors amb panells prefabricats de palla; totes les canonades són de polipropilè.
Pàgina web arquitecte : http://valentinamaini.net/

ET8_escassetat.presentació 3

Re-cooperar és un col·lectiu que forma part de Re-arq que a través de les seves activitats tant a Brasil com a Catalunya intenten posar en crisi el rol tradicional del arquitecte , proposant intervencions on s’utilitzen recursos materials mínims des d’una clara consciència ecològica.
Després de diferents experiències al Brasil , en l’ actualitat les activitats de Re-cooperar es centren en qüestionar el sistema de formació de l’arquitecte que s’imparteix a les escoles d’arquitectura on es segueix insistint en formar un tipus de professional lligat a un model d’arquitecte obsolet i allunyat de les necessitats reals de la societat. .
El seu taller R-lab Workshop que han realitzat aquest any dins l’Escola d’Arquitectura de la Salle suposa una reflexió en aquesta direcció , proposant com a exercici pels alumnes dissenyar i construir amb les seves pròpies mans un objecte de repòs fet amb palets.

ET8_escassetat.presentació 2

Noubarrisnou són tallers d’intervenció en el paisatge urbà de Nou Barris fets a través de mitjans mínims.
El primer taller noubarrisnou va ser dut a terme amb els alumnes del Institut Collserola i l’actuació que es va realitzar es centra en millorar les condicions d’ús d’unes escales a Roquetes en l’entorn immediat al institut. Tota la intervenció és resultat d’un procés participatiu entre els alumnes del institut i els veïns que utilitzen a diari aquest espai .
El segon taller va ser fet amb els alumnes de l’escola Deià i es van dur a terme diferents petits projectes d’intervenció en l’espai públic amb un pressupost límit de 150 € , seguint donant especial importància al procés participatiu com a eina per desenvolupar tota l’actuació . Els projectes d’aquest segon taller inclouen el canvi d’ús d’unes escales com a teatre , la reutilització de mobles trobats en deixalleries per descontextualitzar usos del espai lligats a l’esfera privada dins un entorn públic , la denúncia mitjançant enganxines dels aspectes deficients del Parc Central de Nou Barris ,o el canvi radical de la imatge del mur deteriorat d’un camp de futbol cobrint-lo completament amb paper.

ET8_escassetat.presentació 1

El projecte de rehabilitació d’un paisatge d’interès cultural a la regió de Dogon a Mali es basa en un reconeixement exhaustiu del territori i en esbrinar mitjançant el dibuix les condicions geogràfiques , socials i cultural que han produït aquest entorn físic.
El projecte passa per entendre que protegir un paisatge d’interès cultural no depèn exclusivament de la preservació de les construccions físiques , deslligant aquestes del ús i del context socioeconòmic i cultural que les van produir , sinó que s’entén que aquest entorn físic és el fruit d’un fràgil equilibri de diferents vectors i que la preservació d’un paisatge ha de tindre tots aquest diferents factors en compte si es vol evitar una banalització d’aquest entorn.
El projecte també mostra lo complex i enriquidor que suposa treballar sobre contextos culturals molt allunyats dels que s’ha format l’arquitecte i també el difícil balanç que s’ha de fer en aquest tipus d’intervenció entre turisme i realitat local.

ET7. presentació 3. casa X. Cadaval & Solà-Morales

Una bona forma és una resposta que funciona. Per a arribar a aquesta possible forma/resposta davant d’un emplaçament concret, CSM i EC posen a prova moltes possibles geometries. La casa X manifesta una gran llibertat formal a priori, i un gran esforç posterior per a explotar al màxim la forma en X. Després d'un treball exhaustiu en maquetes previ a l'estudi de la normativa, es produeix una apropiació d'una forma icònica que dóna solució als plantejaments que durant la fase de maquetes han anat sortint, sense prejudicis. Es prima la tria abans que la producció de forma. Casa de Gabriel Orozco versus Jantar Mantar.

ET7. presentació 2. 38 habitatges HPO a Eivissa. Ripoll +Tizón

Forma com a conseqüència d'un procés d’agregació. Sistema. Encara que el programa variï la forma permaneix, segurament perquè s’han mantingut les lleis de formació del volum i tractament dels buits. Forma com la relació entre el buit i el ple. Introducció d’un element ornamental, la vegetació; una taca de color verd transformada en ceràmica vidriada.

ET7. presentació 1. celler qumrán. konkrit blu arquitectura

La Sandra Hernández i l'Álvaro Solís (konkritblu) ens van explicar la seva primera obra, unes bodegues a la Ribera del Duero. La forma com una geometria que ve determinada, en gran part, pels usos que hostatja l’edifici i les necessitats climàtiques i llumíniques particulars. Edifici topogràfic, que llegeix les característiques d’un lloc, les fa seves, i transforma el paisatge en la justa mesura, per a aprofitar-se’n en la creació de vivències espaials riques i funcionalment adequades a l’ús. L’edifici com un contenidor deformat per l’entorn i l’usuari, com un guant que s’ajusta als diferents requeriments. Component formal del projecte: una certa voluntat de mimesi de les ondulacions del paisatge vinícola. L’edifici es fon amb el terreny just on emergia una erupció rocosa, aprofitant el desnivell existent.

ET7. projecte 3. casa X. Cadaval & Solà-Morales

Eduardo Cadaval i Clara Sola-Morales (Cadaval & Solà-Morales) ens parlaran d’un habitatge unifamiliar aïllat de dues plantes en forma d’X. Així, la proposta es basa en un esquema de dues barres longitudinals entrecreuades; aquestes barres, de dues plantes cada una, tenen una façana majoritàriament vidriada, que respon a la seva orientació cap a les vistes espectaculars. En les parts posteriors, les façanes adquireixen un to més intimista La part superior del terreny ha estat urbanitzada per a accedir al garatge de l’habitatge, tot mantenint un arbre majestàtic existent. L’accés es produeix en el punt de trobada de les dues barres.

ET7. projecte 2. 38 habitatges HPO a Eivissa. Ripoll +Tizón

Pep Ripoll Vaquer, Juan Miguel Tizón Garau presentaran un edifici de 38 habitatges amb protecció oficial a Eivissa. El context es caracteritza per volumetries aïllades i imatges heterogènies. Potser per aquest motiu els projectistes plantegen una volumetria porosa amb grans buits, per tal de vincular-se al clima i la qualitat de vida de l’illa, més que no pas a l’entorn físic immediat. Es proposa la combinació de mòduls que defineixen una sèrie d’habitatges-peça diferents i organitzats a partir d’un buit central. L’edifici respira a través dels espais buits de relació entre les peces.

ET7. projecte 1. celler qumrán. konkrit blu arquitectura

Sandra Hernández i Álvaro Solís (konkrit blu arquitectura) ens exposaran el projecte del nou celler i oficines per a Bodegas Qumrán. Es tracta d’un edifici de petita grandària envoltat per un extens camp de vinyes. La proposta es concep com part del terreny, un turó més en el paisatge circumdant, parcialment enterrada. S’estructura al llarg d’un camí preexistent que organitza els espais en dos bandes programàtiques diferenciades i que, de manera similar a una topografia artificial, es desenvolupen de manera complementària a diferents alçades. Així, l’edifici s’organitza longitudinalment, desenvolupant el programa seqüencialment i ordenada.