límit com a espai habitable.
Autoimposició de límits en la concepció del projecte.
A una escala, la casa és el límit de la parcel·la. A una escala més pròxima, es generen espais dins de la pròpia casa que estableixen la mateixa relació de límits i espais continguts (cos de serveis com a límit entre sala i menjador).
Límit com a espai habitable, que té un gruix, una dimensió més enllà de la separació interior-exterior.
Portar el projecte al límit, no transformar-lo als capricis del propietari. És una limitació que genera desconfiança, oferir una idea potent, fer-la evident? O una estratègia que facilita el creixement conjunt de les idees i la seva formalització?
Autoimposició de límits en la concepció del projecte.
A una escala, la casa és el límit de la parcel·la. A una escala més pròxima, es generen espais dins de la pròpia casa que estableixen la mateixa relació de límits i espais continguts (cos de serveis com a límit entre sala i menjador).
Límit com a espai habitable, que té un gruix, una dimensió més enllà de la separació interior-exterior.
Portar el projecte al límit, no transformar-lo als capricis del propietari. És una limitació que genera desconfiança, oferir una idea potent, fer-la evident? O una estratègia que facilita el creixement conjunt de les idees i la seva formalització?
ET
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada