foto: diane arbus L’habitual:: el paisatge quotidià, allò que de tan proper esdevé invisible: el volum edificat residencial de les nostres ciutats.
Té sentit parlar d’una poesia de la quotidianitat? Qui s’hi fixa? Com es pot reconèixer? La identitat de les ciutats rau en allò extraordinari o en el continu dels seus elements domèstics? És recomanable que l'arquitectura residencial aspiri a la singularitat?
L’habitual:: el lloc ordinari d’habitar, de viure: l’habitatge.
En què ha canviat l’arquitectura residencial dels últims anys? Continua ocupant l’habitatge el centre de la producció arquitectònica? Hi ha encara investigació tipològica o està prefixada pels límits de la normativa?
L’habitual:: de costum, d’habitud, tendint a reproduir els mateixos actes, l’encàrrec més comú: projectar un habitatge.
Hi ha pràctiques comunes? Quins són els elements mínims que defineixen un habitatge? Qui o què defineix el programa? Quines són les diferències fonamentals en projectar un habitatge per a un client determinat? I un habitatge per a un client genèric (habitatge social)? I un habitatge per especular? Com s'ajusta la manera de pensar l'habitatge als canvis socials i econòmics?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada