fotografia: Hisao Suzuki"Els dos edificis (competició i entrenament) tenen un programa quasi idèntic. Ambdós serveixen a les superfícies que es desenvolupen davant seu, i la seva col·locació i forma està condicionada pel talús de terra del que formen part. Tots dos, també, desenvolupen les possibilitats constructives que ofereix el fet de contenir terres. No obstant, ambdós es pleguen amb diferents ritmes d’ocupació: l’edifici d’entrenaments segueix quasi els moviments dels atletes – és un porxo que es mira a si mateix -, mentre que l’edifici de competició distribueix a la seva cota superior els 4.000 espectadors que acudiran a les proves. Així doncs, passaran a formar part del paisatge.
Tir amb Arc és un projecte que es desenvolupa des del projecte per al Cementiri d’Igualada. Encara que en els dos casos el temps funciona d’una manera diferent... És un projecte que apareix i es forma en un instant. Es plega, com calcat, sobre les condicions del talús i del programa, provant de ser un interior. Un lloc protegit, indiferent. És un projecte fet tot fregant sobre altres... fregant sobre el lloc... d’aquí el seu automatisme. Però també d’aquí la manera de veure’l aparèixer de sobte... amb materials de construcció que semblen no correspondre-li."
Tir amb Arc és un projecte que es desenvolupa des del projecte per al Cementiri d’Igualada. Encara que en els dos casos el temps funciona d’una manera diferent... És un projecte que apareix i es forma en un instant. Es plega, com calcat, sobre les condicions del talús i del programa, provant de ser un interior. Un lloc protegit, indiferent. És un projecte fet tot fregant sobre altres... fregant sobre el lloc... d’aquí el seu automatisme. Però també d’aquí la manera de veure’l aparèixer de sobte... amb materials de construcció que semblen no correspondre-li."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada