ET10.Escales.Visita

Visita Matí.
Nou Hospital Universitari Sant Joan de Reus
Arquitectes : Pich-Aguilera + Corea-Moran.
Visita acompanyada per Jordi París , arquitecte responsable del projecte.

Projecte molt determinat per la gran necessitat d’espai que requereix el programa i per les implicacions de la seva relació amb l’escala urbana vers un entorn que encara s’està construint .
L’edifici s’implanta en una gran pastilla horitzontal amb dos soterranis i planta baixa . Sobre d’aquesta pastilla es situa una pinta de 6 barres d’internació de dos plantes cada una. Això implica que es minimitza l’impacte visual del edifici en l’entorn , col•locant gran part del programa sotaterra i fraccionat el volum en el seu alçat Nord de manera que l’edifici agafi una relació d’escala que l’aproximi a la dels edificis dels seu entorn .També en el seu alçat Sud , tant el pla inclinat que tanca el vestíbul / carrer cobert interior , com els diferents pavellons que contenen diferents serveis associats a la pastilla general es pensen amb la idea de defugir de la imatge de monumentalitat que per simple qüestió del seu tamany , l’edifici del hospital pot provocar en el seu entorn.
El projecte busca modular l’escala d’un gran equipament hospitalari , des de l’escala urbana pròpia dels espais d’accés i de circulació pública fins a l’escala pròpiament d’hospitalització , amb les seves necessitats de proximitat i recolliment . En aquest sentit l’àrea pública es tracta , tant funcional , com climàticament , com si es tractés d’un carrer cobert i agrupant l’àrea d’internació del entorn a tres patis exterior enjardinats , cap on donen les habitacions , tractant d’humanitzar la vida en aquest àrea.
S’ha reduït en un 35 % els consums energètics respecte el consum mig d’un hospital sense utilitzar grans instal•lacions actives d’estalvi energètic . S’ha tingut especial cura en la jerarquització climàtica ajustant gradualment les condicions tèrmiques dels diferents espais del hospital , des del vestíbul/ carrer cobert interior ,que es considera com un espai urbà , fins a la climatització completa al interior de les sales dels pacients.


Visita Tarda.
Escola bressol a Pratdip
Arquitectes : David Tapias i Núria Salvadó
Visita acompanyada per David Tapias

El solar de la llar d’infants es situa en el límit de Pratdip , als peus de la muntanya , entre dos terrasses agrícoles amb marges de pedra . En projecte intenta dialogar amb l’entorn , la topografia i el lloc partint de dos decisions bàsiques . Adherir la construcció al marge posterior del solar , amagant-ho del vent i orientant la llar d’infants a Sud ,i treballar tot el tancament amb gero vist , un material econòmic propi del lloc i que l’enllaça tant amb les construccions improvisades de les granges de les afores , com amb els edificis també acabats amb gero vist al interior del poble.
El marge posterior es substitueix per un mur de formigó sobre el que es desenvolupa tot l’edifici . Aquest marge segueix la topografia del lloc que abraça l’edifici . Sobre aquest marge es desenvolupa tota la circulació del edifici . L’àmbit que queda en la terrassa superior es destina al parc i a l’àrea de jocs , i té continuïtat amb la coberta de la llar d’infants que també és enjardinada . En comtes de tractar tot el paviment del espai públic amb grava o sorra s’ha resolt amb restes de totxana , per emfatitzar més la relació amb el caràcter de la zona.
La terrassa inferior és on es situa pròpiament la llar d’infants i el seu pati . El programa es desenvolupa en tres peces que ressegueixen el mur . La primera és la d’accés , cuina i sala polivalent . La segona és la sala de professors , magatzem i serveis. L’última correspon a les dos aules que comparteixen bany i sala de biberons . Entre aquestes tres peces es troben els espais comunitaris de circulació i relació. En aquests espais la coberta s’aixeca cap el nord per crear circulacions de vent que airegin i refresquin l’ambient.
L’escala dels usuaris , els nens, s’introdueix a través de dos elements : el porxo i el sòcol . Si bé l’interior es resol o bé amb gero o bé amb tauler de contraxapa d’avet , el sòcol es manté sempre constant a través d’una taula de pissarra verda que permet als nens puguin dibuixar sobre ella . Aquest sòcol té sempre continuïtat tant en l’interior com en l’exterior , a través de la fusteria i el tancament opac de la façana ventilada també de gero . El porxo rebaixa la secció del edifici fins a l’alçada mínima permesa per la normativa (2.10 m.), d’aquesta manera recull al nen i l’apropa més a la seva escala.