La permanència de la ciutat: allò que resisteix el pas del temps és la ciutat, no l’arquitectura. A les ciutats milenàries el temps es llegeix en metres, en la distància que separa la ciutat actual de les passades....
L’essència d’allò que roman: de què parlem quan parlem de permanència, d’allò físic integrant de l’element original o del concepte que ha sobreviscut a través de diferents materialitzacions? Importància de la planta en les restes arqueològiques.
Les interpretacions culturals de les permanències: per què algunes cultures valoren més el testimoni físic, altres el valor simbòlic, unes terceres la conceptualització, etc. Què tenen en comú els països nòrdics, el Japó o les cultures nòmades, a banda del seu exotisme?
La veneració del passat: per a qui, o amb quina finalitat conservem el patrimoni arquitectònic? Com pot ser que cultures com Xina o Japó venerin certes estructures, sobretot religioses, del passat i en canvi menyspreen el passat més immediat? Són dues cares d’un mateix fenòmen? Com la preservació d’espais naturals, que ens permet contaminar altres espais menys afortunats?
La diferenciació entre permanència i intervenció: amb la conciència del propi moment històric, el moviment modern induí a la diferenciació radical entre projecte i preexistència, tant si es tracta d’altres arquitectures com de la ciutat mateixa. La voluntat de diferenciar-se sembla respondre a una voluntat didàctica acompanyada de principis ètics, en detriment de l’harmonia del conjunt. Cal una diferenciació explícita?
L’essència d’allò que roman: de què parlem quan parlem de permanència, d’allò físic integrant de l’element original o del concepte que ha sobreviscut a través de diferents materialitzacions? Importància de la planta en les restes arqueològiques.
Les interpretacions culturals de les permanències: per què algunes cultures valoren més el testimoni físic, altres el valor simbòlic, unes terceres la conceptualització, etc. Què tenen en comú els països nòrdics, el Japó o les cultures nòmades, a banda del seu exotisme?
La veneració del passat: per a qui, o amb quina finalitat conservem el patrimoni arquitectònic? Com pot ser que cultures com Xina o Japó venerin certes estructures, sobretot religioses, del passat i en canvi menyspreen el passat més immediat? Són dues cares d’un mateix fenòmen? Com la preservació d’espais naturals, que ens permet contaminar altres espais menys afortunats?
La diferenciació entre permanència i intervenció: amb la conciència del propi moment històric, el moviment modern induí a la diferenciació radical entre projecte i preexistència, tant si es tracta d’altres arquitectures com de la ciutat mateixa. La voluntat de diferenciar-se sembla respondre a una voluntat didàctica acompanyada de principis ètics, en detriment de l’harmonia del conjunt. Cal una diferenciació explícita?
Les contradiccions inherents a la definició de permanència i projectar en el temps: projectar en el temps és assumir el desgast físic o ressistir-hi? Permanent vol dir immutable o que dura molt? és possible planificar el manteniment de l’edifici? i el seu deteriorament?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada