estacions transformadores

ET10.Escales - Anunci presentacions

2012-01-18T19:35:00.003+01:00

Encetem el cicle ET10 . Escales amb la presentació dels següents projectes: El globus vermell presentaran el seu treball en tallers d’activitats lúdiques amb l’ objectiu apropar l’arquitectura als més joves, ajudar-los a entendre quins són els aspectes més importants a l’hora de projectar un edifici . Anna & Eugeni Bach presentaran el projecte "Playhouse - La Casita" . Edifici destinat a ser utilitzat per nens situat a Nummi Pusula, Finlàndia. L’artista visual Domènec presentarà la seva obra fotogràfica, videogràfica, instal•lacions i intervencions en l’espai públic que prenen el projecte arquitectònic com una de les construccions imaginaries més complexes de la modernitat. Dia : 28 gener 12 Hora : 18:00 Lloc : Nau Ivanow c/Hondures 28-30 Barcelona La participació a aquesta activitat és lliure i gratuïta.

ET10.Escales

2012-01-14T18:20:00.007+01:00

En el desè cicle de les Estacions Transformadores pretenem centrar-nos sobre un dels temes sobre el qual l’arquitecte ha de reflexionar en totes les seves actuacions com és la idea d’escala. D’un concepte tan ampli pretenem simplement agafar temes puntuals sobre els quals desenvolupar una reflexió que necessàriament serà fragmentària . La primera activitat serà la presentació de projectes i tallers al voltant de temes que plantegen de manera singular la idea d’escala , com és la relació dels nens amb l’espai o la relació entre maqueta i la realitat construïda. Per la projecció hem pensat que la pel.lícula clàssica de cinema fantàstic “The incredible shrinking man” (1957) pot donar peu a pensar de manera lúdica i divertida la relació entre cos-espai. Com a sortida farem una visita a un edifici que planteja temes propis de la gran escala com és el Nou Hospital Universitari Sant Joan de Reus, obra de Pich-Aguilera + Corea-Moran. Us esperem!

ET09.Ecoeficàcia.Visita.report

2011-12-23T17:01:00.002+01:00

El projecte d’aquesta escola bressol pública projectada per eco-arquitectura prové d’un concurs convocat per l’ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçanes amb una voluntat tant política com pedagògica de crear una escola bressol fora del paràmetres convencionals d’escola pública. L’edifici s’organitza al voltant d’un pati central sobre el que giren els espais de circulació de l’escola col.locant en el costat sud totes les aules . Aquestes aules adopten una geometria hexagonal sobre la qual hi ha una cúpula el.líptica de totxo ecològic BTC; aquest tipus de configuració afavoreix amés la disposició circular dels nens dins les aules. L’edifici té una gran riquesa de recursos pensats per afavorir el desenvolupament creatiu dels nens ; contacte directe amb la natura , utilització dels colors dins l’escola , presencia de quarç rosa i flors de Bach en totes les aules ; amb el que la idea d’ecologia dins l’arquitectura no està limitada a la utilització de recursos tècnics per a la construcció del edifici sinó que s’entén d’una manera més global posant especial atenció de la formació del nen que en aquest projecte és el veritable protagonista del espai . La pràctica totalitat dels elements constructius del edifici estan pensats des de la bioconstrucció utilitzant-se el totxo de terra comprimida BTC per a les parets estructurals i les cúpules , sent l’estructura de la coberta de bigues de pi i avet laminades i reutilitzant tècniques antigues com els murs de tapial o el trencadís per a recobriment de les cúpules.

ET9.Ecoeficàcia.Visita.anunci

2011-11-22T18:27:00.006+01:00

Com a cloenda del cicle ecoeficàcia visitarem l’escola bressol municipal “La Font del Rieral” a Santa Eulàlia de Ronçana , obra del estudi Eco-Arquitectura. Aquest edifici destaca no només per l’ús que es fa de materials i tecnologies respectuoses amb el medi ambient sinó perquè aquesta actitud ecològica s’entén d’una manera global,lligada a la concepció general del projecte. Aquesta escola ha obtingut diversos premis pel seu compromís amb el disseny sostenible. Visita : Escola Bressol a Sant Eulàlia de Ronçana Dia : 17 Desembre Hora visita : 11:00 Adreça : C/ Josep Tarradellas, 25-27 , Santa Eulàlia de Ronçana Sortida amb cotxe des de Barcelona Hora : 10:00 Lloc : Davant Palau Reial La participació a aquesta activitat és lliure i gratuïta Es demana que els interessats aviseu abans , enviant-nos un e-mail explicant-nos si penseu vindre des de Barcelona o directament a Santa Eulàlia de Ronçana.

ET9.Ecoeficàcia.Projecció

2011-10-26T14:36:00.028+02:00

Koyaanisqatsi - Life Out of Balance

Koyaanisqatsi: Life Out of Balance, és una pel·lícula de l'any 1982 dirigida per Godfrey Reggio i és la primera part del que seria més tard una trilogia formada per Koyaanisqatsi (1982), Powaqqatsi (1988) y Naqoyqatsi (2002). En aquesta sessió, us proposem aquest documental que ens planteja la dialèctica constant entre dos mons obligats a conviure: la vida dels homes en la societat moderna, és a dir la vida urbana, occidental i per altra banda la natura, en la seva força, en el seu estat i en les accions i transformacions. D’altra banda, planteja molt abans que certes veritats incòmodes i de forma poètica, la reflexió sobre les necessitats humanes i les realitats de la natura, les tensions entre el món excessivament tecnificat que oblida, (i fins i tot ignora) la cura de la natura.

La majestuositat de les seves imatges i la banda sonora de Philip Glass, ens apropen de forma dinàmica i impactant a aquest contrapes de creació i destrucció com pols indissociables i constants.

Us esperem!

ET9: ecoeficàcia.projecció Koyaanisqatsi: Life Out of Balance. Dia: Dissabte 5/Novembre/2011 Hora: 18:00 Lloc: Nau Ivanow

ET9.Ecoeficàcia.Presentació 3

2011-10-14T19:31:00.003+02:00

BH - Arquitectura Escola Waldorf-Steiner “el Til·ler” Bellatera - Cerdanyola del Vallès El projecte arquitectònic ho conformen una plaça principal que articula tres mòduls independents amb sis aularis . L’espai de trobada i accés està connectat amb un porxo de panell de fusta contralaminada que aprofita el seu potencial estructural amb un voladís de 2,5 m. La industrialització dels processos constructius i l’obra en sec permeten minimitzar el consum d’aigua en el procés d’execució , reduir els residus i facilitar el posterior reciclatge . A la vegada , els sistemes prefabricats de construcció permeten accelerar la planificació pròpia de les obres , millorant la precisió de la execució i inclús la seguretat . Si al valor afegit de la prefabricació incorporem un material de baix impacte ambiental , com la fusta , estarem donant un pas endavant en la recerca de models de construcció sostenible. Pàgina web arquitectes : www.bharquitectura.com

ET9.Ecoeficàcia.Presentació 2

2011-10-14T19:19:00.005+02:00

DPR - Barcelona Biocompòsits – Desenvolupament de materials de construcció imitant processos biològics. Treball d’investigació de diferents materials de construcció pretenent com a model la manera en que la natura desenvolupa els seus processos . Aquesta recerca es fa des d’una perspectiva crítica respecte a la manera en que actualment el mercat utilitza superficialment l’etiqueta “eco” per a vendre nous productes ignorant el transfons més profund que la bioconstrucció comporta (“Green is the new black”) . La investigació sobre els biocompòsits es centra en l’estudi experimental en laboratori de morters reforçats amb fibra de blat de moro com a components de vivenda de baix cost .El treball no es limita a descobrir les característiques mecàniques d’aquest nou material sinó que emmarca la investigació en el context social en el que aquest seria utilitzat. Aquest treball va ser originat dins del àmbit d’una tesis doctoral feta a l’ETSAB i en l’actualitat s’està treballant per a ser aplicat en projectes a Centreamèrica. Pàgina web arquitectes : www.dpr-barcelona.com

E9.Ecoeficàcia.Presentació 1

2011-10-14T19:05:00.008+02:00

Vivenda unifamiliar a Vallgorguina (Barcelona) Valentina Maini Aquest projecte de vivenda unifamiliar va ser construït durant l’any 2008 i és molt important per la construcció amb palla a Espanya ja que és la primera casa construïda en una àrea suburbana amb un préstec del banc i amb permís regular del ajuntament. Aquest projecte de vivenda va ser finalista als premis d'innovació del sector de la construcció català . És una casa autoconstruïda amb assistència tècnica, això significa que els propietaris de fet han construït ells mateixos la casa amb l'ajuda de professionals. El projecte compta amb: tractament natural d’aigües grises; vàter sec; escalfament solar d'aigua; calefacció per biomassa; arrebossat interior d’argila i arrebossat exterior d’argila i calç; estructura vertical amb marc de fusta ; estructura horitzontal panells de fusta contralaminats KHL ; com l'aïllament s’ha col·locat palla, suro i vidre cel·lular; particions interiors amb panells prefabricats de palla; totes les canonades són de polipropilè. Pàgina web arquitecte : http://valentinamaini.net/

ET9.ecoeficàcia - Anunci presentacions

2011-08-29T13:11:00.022+02:00

El proper 1 d'octubre encetem el cicle d'ecoeficàcia amb les presentacions dels següents tres projectes: 1-L'arquitecte Valentina Maini presentarà el seu treball centrat en projectes d'arquitectura domèstica a partir de la bioconstrucció . En especial mostrarà l'ús que fa de la palla com a material constructiu dins dels seus edificis. Vivenda unifamiliar a Vallgorguina

2-dpr-barcelona presentaran el seu treball sobre un compòsit fet a partir de residus provinents de la planta de blat de moro per a fabricar materials de construcció per a vivendes en entorns rurals .Provetes del compòsit de calç + fibres de blat de moro 3- BH arquitectes presentaran el projecte de l'escola Waldorf-Steiner "el til·ler" resolt amb un sistema de construcció en sec a partir d'una sèrie modular de panells de fusta contralaminada.

Escola Waldorf-Steiner "el til·ler" Bellaterra . Cerdanyola del Vallés

ET9: ecoeficicàcia.presentacions Lloc: Nau Ivanow c/Hondures 28-30. Barcelona Dia : Dissabte 01/Octubre/2011 Hora : 18:00

ET9.Ecoeficàcia

2011-07-01T20:19:00.000+02:00

Qualsevol arquitectura transforma un medi natural que ens hostil en un nou medi artificial on les condicions ambiental ens són més favorables . L’arquitectura s’entendria així com a una membrana que fa de mediadora de fluxos energètics (aire, temperatura,llum) modificant-los per que ens siguin menys agressius .Aquesta idea d’arquitectura com a membrana entra en crisis al llarg del segle XX degut a la invenció i posterior popularització de tecnologia que permet assolir uns grans nivells de confort ambiental al interior dels edificis tenint com a contrapartida la malversació de recursos energètics. La mirada des de l’ecoeficàcia tornaria a replantejar aquesta relació entre medi natural/medi artificial pretenent trobar un camí d’equilibri entre unes condicions ambientals a les que segurament ens seria difícil renunciar i un ús raonable dels recursos del medi ambient. La bona imatge que comporta l’utilització d’un vocabulari políticament correcte com a eina de màrqueting amb la constant reiteració dels termes “sostenible” , “ecològic” o “ecoeficient” per a justificar la construcció de pràcticament qualsevol edifici , des de la més comú promoció immobiliària fins al més espectacular edifici-icona , ens fa replantejar el perill de la banalització en el que aquests conceptes poden arribar a caure i d’intentar reflexionar sobre aquestes idees més enllà dels tòpics.

ET8. Escassetat

2011-06-18T19:15:00.000+02:00

(Masats. Tomelloso, 1960)

En les societat rurals la maximització de recursos de l’entorn ha estat la manera habitual de construir. En el moment en que es produeix la transformació cap a una societat urbana la idea d’escassetat s’accentua i es converteix en un tipus de construcció associada a l’exclusió social.

El context actual de crisi econòmica ens fa replantejar una sèrie de preguntes al voltant de l’escassetat . Com pot l’arquitectura projectar des de/ per a/ o amb l’escassetat? Es pot disposar dels mínims elements necessaris i mantenir l’espacialitat, la materialitat, la singularitat? Fins a quin punt entren en conflicte l’actual sistema normatiu, urbanístic i d’ús social del espai amb propostes sorgides des de l’escassetat?.

Diferents arquitectes han explorat el tema de l’escassetat des de punts de vista molt diversos i sovint amb intencions diametralment oposades. Des de la descontextualització de l’ús de materials pel seu impacte visual en un determinat entorn urbà (primeres obres californianes de Frank Gehry) fins a propostes amb implicacions molt més polítiques (Santiago Cirugeda); passant per la crítica cap a la ortodòxia arquitectònica (Lacaton i Vassal) o treballs per a comunitats que queden fora de l’espectre dels destinataris habituals del treball dels arquitectes (Rural Studio).

El tema de l’escassetat és suggerent en la mesura que suposa un alliberament respecte d’idees preconcebudes al situar-se fora dels marges de la cultural oficial sent capaç de poder proposar tant una crítica cap als discursos establerts com e generar una poètica pròpia.

ET8_escassetat 8.visita.report

2011-06-17T12:48:00.005+02:00

Visita guiada pel projecte de la reforma del Mercat de les Flors obra dels arquitectes Antoni Ramón i Guillem Aloy . Els orígens de la utilització del antic magatzem del Palau de la Agricultura com a lloc per a la representació escènica té el seu inici amb el descobriment per part de Peter Brook d’aquest espai trobat com a escenari ideal per a acollir la seva obra “La tragèdia de Carmen” a principis dels anys 80. Aquesta voluntat de mantenir les qualitats espaials del edifici alterant-lo el menys possible és també l’eix principal del actual projecte de la reforma del Mercat de les Flors . El projecte allibera l’espai de la sala principal (Sala Maria Aurèlia Campmany) construint al voltant uns espai de serveis com si s’anessin adherint una sèrie de màquines a aquesta sala per a deixar-la lliure dotant-la de flexibilitat per tal de no posar cap límit al tipus d’espectacle que s’hi puguin representar. L’obra de reforma , degut a la seva naturalesa com a obra pública i pel fet de que les obres s’han de fer mentes es continua la programació d’espectacles té un desenvolupament per fases de les quals s’han completat les dos primeres. El projecte de reforma també crea nous espai sorprenents com la sales d’assaig (sala C) on degut a la construcció d’un nou forjat a una cota elevada ens situem just a sota les encavallades del edifici original , o el sostre tècnic a sobre de la sala central on unes xarxes metàl·liques deixen per una banda intuir el sostre d’encavallades des de la sala on es fa l’espectacle a la vegada que converteix tot el sostre en espai utilitzable per a instal·lacions .

ET8_escassetat.visita

2011-05-26T20:24:00.002+02:00

El divendres 3 de Juny tancarem el tema d’escassetat amb la visita al Mercat de les Flors de Barcelona . Els arquitectes encarregats del projecte de reforma ens explicaran la història del edifici i com han intentat mantenir mitjançant la seva actuació les qualitats espaials originals del antic magatzem del palau d’agricultura . La reutilització del Mercat de les Flors com a espai per a la representació de les arts escèniques arranca amb el descobriment per Peter Brook del edifici en la seva recerca d’ espais no convencionals per a la representació teatral. ET8: escassetat.visita Lloc: Mercat de les Flors c/Lleida 59 . Barcelona Dia : Divendres 03/Juny/2011 Hora : 19:00

ET8_escassetat.presentació 3

2011-05-26T20:16:00.008+02:00

Re-cooperar és un col·lectiu que forma part de Re-arq que a través de les seves activitats tant a Brasil com a Catalunya intenten posar en crisi el rol tradicional del arquitecte , proposant intervencions on s’utilitzen recursos materials mínims des d’una clara consciència ecològica. Després de diferents experiències al Brasil , en l’ actualitat les activitats de Re-cooperar es centren en qüestionar el sistema de formació de l’arquitecte que s’imparteix a les escoles d’arquitectura on es segueix insistint en formar un tipus de professional lligat a un model d’arquitecte obsolet i allunyat de les necessitats reals de la societat. . El seu taller R-lab Workshop que han realitzat aquest any dins l’Escola d’Arquitectura de la Salle suposa una reflexió en aquesta direcció , proposant com a exercici pels alumnes dissenyar i construir amb les seves pròpies mans un objecte de repòs fet amb palets.

ET8_escassetat.presentació 2

2011-05-26T20:12:00.013+02:00

Noubarrisnou són tallers d’intervenció en el paisatge urbà de Nou Barris fets a través de mitjans mínims. El primer taller noubarrisnou va ser dut a terme amb els alumnes del Institut Collserola i l’actuació que es va realitzar es centra en millorar les condicions d’ús d’unes escales a Roquetes en l’entorn immediat al institut. Tota la intervenció és resultat d’un procés participatiu entre els alumnes del institut i els veïns que utilitzen a diari aquest espai . El segon taller va ser fet amb els alumnes de l’escola Deià i es van dur a terme diferents petits projectes d’intervenció en l’espai públic amb un pressupost límit de 150 € , seguint donant especial importància al procés participatiu com a eina per desenvolupar tota l’actuació . Els projectes d’aquest segon taller inclouen el canvi d’ús d’unes escales com a teatre , la reutilització de mobles trobats en deixalleries per descontextualitzar usos del espai lligats a l’esfera privada dins un entorn públic , la denúncia mitjançant enganxines dels aspectes deficients del Parc Central de Nou Barris ,o el canvi radical de la imatge del mur deteriorat d’un camp de futbol cobrint-lo completament amb paper.

ET8_escassetat.presentació 1

2011-05-26T19:24:00.004+02:00

El projecte de rehabilitació d’un paisatge d’interès cultural a la regió de Dogon a Mali es basa en un reconeixement exhaustiu del territori i en esbrinar mitjançant el dibuix les condicions geogràfiques , socials i cultural que han produït aquest entorn físic. El projecte passa per entendre que protegir un paisatge d’interès cultural no depèn exclusivament de la preservació de les construccions físiques , deslligant aquestes del ús i del context socioeconòmic i cultural que les van produir , sinó que s’entén que aquest entorn físic és el fruit d’un fràgil equilibri de diferents vectors i que la preservació d’un paisatge ha de tindre tots aquest diferents factors en compte si es vol evitar una banalització d’aquest entorn. El projecte també mostra lo complex i enriquidor que suposa treballar sobre contextos culturals molt allunyats dels que s’ha format l’arquitecte i també el difícil balanç que s’ha de fer en aquest tipus d’intervenció entre turisme i realitat local.

ET8_ presentació 3

2011-05-12T08:56:00.002+02:00

Intervencions en temps real En Ricard Grau de Re-Cooperar ens presentarà les línies de treball d'aquest col·lectiu. Re-Cooperar forma part del col·lectiu arquitectònic Re:Arq, amb seu a Barcelona, i estudis a Goiania [Brasil] i São Paulo. Els projectes i intervencions de Re-Cooperar es focalitzen en l’àmbit social, des d'exposicions a cursos de bioconstrucció, amb intencions clares: intervenir en l’entorn de manera activa per la transformació de tot allò que creiem i sabem que podria ser d’una altra forma.

http://r-lab.tumblr.com/ http://recooperar.blogspot.com/

ET8_ presentació 2

2011-05-11T10:59:00.011+02:00

Noubarrisnou

Lluís Sabadell Artiga ens explicarà el seu treball dins el projecte noubarrisnou amb l’Institut Collserola i el taller amb l’escola Deià ambdos de Nou Barris. noubarrisnou és un espai de reflexió, proposta i acció sobre els espais comuns, abandonats i oblidats de la nostra ciutat, prestant atenció a aspectes com la mobilitat, gestió de residus, aigua, energia, educació mediambiental o les xarxes socials. http://noubarrisnou.wordpress.com/

ET8_ presentació 1

2011-05-11T09:55:00.012+02:00

Estructures Territorials a la Falla de Bandiagara. Mali.

L'arquitecta Angélica Ayala De la Hoz presentarà el projecte de rehabilitació d'un paisatge d'interès cultural a la regió de Dogon a Mali.

Recerca d'estratègies per la organització del turisme cultural sostenible. La voluntat de planificar i projectar en escenaris en vies de desenvolupament, amb escassos instruments tècnics i de gestió, suggereixen nous mecanismes d'aproximació i intervenció.

ET8.escassetat. projecció

2011-03-09T17:58:00.021+01:00

El proper divendres 18 de març reprenem l'activitat anual de les ET. Aquest cop iniciem el cicle de l'escassetat a través de la projecció i debat del documental "The Rural Studio".

A través d'aquest treball se'ns presenta la metodologia de l'arquitectura d'una forma compromesa amb l'entorn social com a vocació i com a projecte pedagògic, en la que intervenen de forma conjunta i indissociable la pràctica projectiva amb les claus de l'acció comunitària.

S'estableixen doncs, dinàmiques de treball que parteixen de les limitacions materials, per donar veu a projectes que intenten superar-les, que responguin a necessitats reals i immediates de la comunitat on es desenvolupen i que puguin establir-se en relació a un llenguatge propi.

Se'ns planteja l'escassetat des del repte i des del posicionament que vincula arquitectura amb responsabilitat social. Com afrontar-ho? amb quins elements, quines són les dinàmiques que entren en joc i els vincles entre els arquitectes i els receptors? Quines les limitacions de l'entorn més enllà de la pròpia escassetat de mitjans?

La projecció es farà a la llibreria Documenta de Barcelona: http://www.documenta-bcn.com/

el projecte: Rural Studio

Us hi esperem!

ET8: escassetat.projecció

Documental Rural Studio

Dia : Divendres 18/Març/2011

Hora : 20:30

Lloc : Llibreria Documenta . Cardenal Casañas , 4 Barcelona

*Agraim a Josep Cots de la llibreria Documenta, la seva amabilitat en deixar-nos l'espai

ET7. forma

2010-12-23T20:59:00.000+01:00

f 1 1 Aparença externa d'una cosa (en contraposició a la matèria de què és composta), conjunt de línies i de superfícies que en determinen el contorn. La forma del nas. Aquest capell ha perdut la forma. Un diable en forma d'àngel. 2 Cadascuna de les diferents maneres d'existència, d'acció o de manifestació d'una mateixa cosa o substància. El diamant, el grafit i el carbó són formes al•lotròfiques del carboni. Les formes gramaticals d'un mot. La forma és una qualitat eminentment visual? L’aparença externa, el contorn dels objectes, allò que ens permet reconèixer-los? O és allò que organitza, estructura la matèria? Podria interpretar-se també com la potencialitat de ser vàries coses diferents? Si la forma d’un edifici o objecte és la seva aparença exterior, hauria de tenir tantes formes com escales a les que es percep la intervenció: tàctil, visual, etc. La forma està en l’exterior, en l’embolcall? En l’objectualitat? L’espai, té forma? O potser assignem mecànicament espai a interior i forma a exterior? I formalista? Què implica? Perquè genera un debat tan contraposat entre els arquitectes? O el debat rau més en l’orígen, en allò generador d’una forma concreta, més que no pas en la forma en si? Està superada la dualitat forma/funció? És l’impacte visual o la bellesa d’una forma l’objectiu o una conseqüència? Tenint en compte la definició estricta del mot, estaríem d’acord que tot objecte o edifici TÉ una forma. Hi ha objectes/edificis que més que tenir, SÓN una forma? És possible un edifici sense forma?

ET7. visita. forma. report

2010-12-22T18:35:00.013+01:00

La vall d'en Joan, acompanyats per la Teresa Galí i en Jordi Nebot.

La geometria generadora de forma condiciona la intervenció a través de diverses variables sovint contradictòries entre elles: uns bancals evocadors d'un paisatge cultivat com a imatge de projecte, la importància dels drenatges de l'aigua bruta com a generadors de pendents, un procés de compactació natural de les deixalles que canvia els pendents al llarg del temps, la geometria pròpia del funcionament de l'abocador preexistent...

El temps és un agent del projecte: la vegetació es distribueix segons patrons que s'apliquen de manera gairebé homogènia i en què la varietat la produeix el pas del temps, tot afavorint l'arrelament d'unes espècies en alguns indrets enlloc d'altres (assolellament, escorrenties...). Les espècies s'aniran succeint: plantacions de gramínies per la millora de la terra, espècies invasives de solana, espècies d'obaga que es propagaran més tard, espècies del parc que colonitzaran al final. El projecte és en gran mesura un seguit de regles del joc que permeten anar-lo adaptant a les preexistències, als diversos agents que intervenen en el procés i al pas del temps. Defensa del projecte com a sistema que permet entendre els processos, en què després decisions com els materials a utilitzar ja són d'ordre menor. Procés de llarg recorregut que permet aprendre'n i tenir-ne una visió crítica per aportar millores en futurs projectes.

Fugaç visita a la seu de l'Ajuntament de Sant Pere de Ribes. Una plaça buida amb el teló de fons d'una façana escenogràfica (la gran obertura de l'escala, el balcó de l'alcalde) és el preludi d'una plaça interior, recollida i agradable. L'escala del dia de festa major i l'escala del dia a dia. Al voltant, habitatges socials amb solucions enginyoses i aparentment econòmiques.

ET7. visita. forma (octubre)

2010-10-12T02:10:00.002+02:00

Després de postposar-ho, el proper dia 30 d'octubre anirem a visitar dues obres al Garraf: d'una banda la restauració paisatgística de l'abocador de la vall d'en Joan, de Batlle i Roig i la Teresa Galí (pdf 1, pdf 2, link 1,link 2) i de l'altra l'ajuntament i habitatges de Sant Pere de Ribes, de Clotet i Paricio. Tant en l'una com en l'altra la forma entesa com a geometria configura espais ben diversos: topogràfic l'un i volumètric l'altre.

En la visita a l'abocador de la Vall d'en Joan ens acompanyarà la Teresa Galí.

miscel·lània: initiating projects

2010-10-12T01:51:00.005+02:00

Ens arriba informació del Simposi Internacional d’Arquitectura Jove: "Initiating projects". Organitzat per l'Ajac (Associació de Joves Arquitectes de Catalunya) i la plataforma europea Wonderland.

"Quin futur espera als arquitectes joves en un escenari econòmic com el que vivim actualment? Quin paper han de jugar aquests joves professionals en el disseny de les nostres ciutats? ¿Quines conclusions es poden extreure de l’experiència dels emprenedors en l’àmbit de l’arquitectura?

Aquestes són algunes de les qüestions a les quals tractaran de trobar respostes els arquitectes joves de tot Europa que participaran en el simposi internacional que es desenvoluparà a Barcelona entre el dijous 14 d’octubre i el dissabte 16 del mateix mes. L’AJAC és membre i coordinadora a Espanya de la xarxa internacional Wonderland, que promou la difusió i la promoció de l’arquitectura jove mitjançant diferent accions, una de les quals és l’organització anual d’un simposi internacional en una ciutat europea diferent, en aquest cas Barcelona.

En aquests tres dies es desplegarà un variat programa d’activitats que inclou un simposi professional que reflexionarà sobre les noves polítiques urbanes i sobre l’accés al mercat professional dels professionals més joves; el lliurament de la setena edició dels premis AJAC; un taller participatiu a l’espai públic que s’obrirà a tots els ciutadans perquè expressin allò que els hi agrada i el que els desagrada de Barcelona; exposicions; una nit de portes obertes per diversos estudis d’arquitectura de la ciutat i d’altres activitats culturals, com ara les integrades a les Pauses d’arquitectura, que oferiran mostres i accions de caràcter més lúdic i informal a diferents espais de la ciutat."

El simposi té com a comissaris i coordinadors el Toni Riba i la Mariona Benain

miscel.lània: matèria sensible

2010-06-15T11:16:00.005+02:00

El Pere Buil, el Carlos Cámara i el Joan Vitòria porten a Lisboa la mostra "Matèria Sensible: arquitectes joves catalans" comissariada per ells mateixos.

Es porta l'obra de 10 estudis d'arquitectes entre 30 i 40 anys que presenten una concepció i aproximació a l'arquitectura comuns, configurant una identitat singularitzada, capaç de respondre als reptes actuals de l'arquitectura global a partir de trets específics locals propis del seu territori i cultura (tradició constructiva, recursos materials, valors, etc.).

L'exposició inclou obres dels estudis d'arquitectes Arquitectures.Bosch.Capdeferro (Bet Capdeferro, Ramon Bosch); Núria Salvadó + David Tapias; DataAE (Claudi Aguiló, Albert Domingo); David Sebastián + Gerard Puig; Harquitectes (David Lorente, Josep Ricart, Xavier Ros, Roger Tudó); Emiliano López + Mónica Rivera; Francisco Cifuentes; Josep Bunyesc; TEd'A Arquitectes (Raimon Farré, Jaume Mayol, Irene Pérez) i unparelld'arquitectes (Eduard Callís, Guillem Moliné).

Coincidint amb la mostra tindrà lloc, a la mateixa sala NOGO, una sessió de presentacions a càrrec d'una selecció dels arquitectes en exposició i la projecció d'un audiovisual sobre les obres seleccionades, una aproximació personal de la realitzadora catalana Adriana Salvat a les vivències dins de les obres que integren l'exposició. Completarà la sessió de presentacions, una conferència de l'arquitecte portuguès Rui Mendes, amb una dissertació crítica des de la realitat portuguesa sobre les propostes de fons de la mostra.

Exposició: del 18 al 25 de Juny

Conferències: 18 i 19 de Juny, a les 18,30

Lloc: Rua da Rosa 237, Lisboa

ET7. visita. forma

2010-06-01T19:52:00.006+02:00

El mes de setembre anirem a visitar dues obres al Garraf: d'una banda la restauració paisatgística de l'abocador de la vall d'en Joan, de Batlle i Roig i la Teresa Galí (pdf 1, pdf 2, link 1, link 2) i de l'altra l'ajuntament i habitatges de Sant Pere de Ribes, de Clotet i Paricio. Tant en l'una com en l'altra la forma entesa com a geometria configura espais ben diversos: topogràfic l'un i volumètric l'altre.

miscel.lània: adrià goula al COAC

2010-05-30T16:05:00.006+02:00

L'arquitecte i fotògraf Adrià Goula exposa, sota el títol de-construcció, algunes de les seves obres al COAC. La inauguració tindrà lloc el dijous dia 3 de juny a les 19:30 h.

ET7. forma. visita a l'exposició de Jutta Immenkötter

2010-05-26T21:58:00.004+02:00

Visita a l’exposició de la Jutta Immenkötter a la Galeria Esther Montoriol. Amb el títol “sota el cel”, aquesta exposició recull els últims treballs de l’artista. Són obres enigmàtiques (fins i tot irritants) per la seva senzillesa i imperfecció. Recorden formes quotidianes, fragments d’objectes coneguts però impossibles de reconèixer del tot. Formen famílies, aliances les unes amb les altres, per tal de crear una composició global. Algunes peces són tridimensionals i inviten al tacte, d’altres són planes i distants, però la majoria comparteixen un traç humà i una paleta de colors reduïda. Una sèrie de gravats guardats en una caixa són les peces més delicades de l’exposició. El conjunt explora al màxim les possibilitats de l’espai i subverteix la manera habitual d’apreciar les obres exposades. Una obra no emmarcada en les modes o corrents majoritaris de l'art contemporani i amb una força i delicadesa que treuen el màxim partit d'unes disciplines com el dibuix o l'escultura. Bellesa, fragilitat, tensió, absència són presents a la mostra, en unes obres que suggereixen més que imposen, i on és el propi espectador qui és convidat a experimentar les seves pròpies sensacions.

ET7. projecció. le mystère Picasso

2010-05-25T21:26:00.008+02:00

Documental francès dels anys 50 que mostra un Picasso madur que es mostra en plena acció de pintar davant la càmera. Aquesta enregistra l’evolució del seu traç en la creació del diferents dibuixos i pintures, alguns més aconseguits que d'altres, que va improvisant amb diferents tècniques. El suport és una superfície translúcida, gràcies a la qual l’espectador veu el transvers de la imatge. El traç és segur, no hi ha cap encaix previ, de vegades começa pel detall d'una figura, de vegades per traços més abstractes i centrals... No li cal planificació, les formes semblen creades per generació espontània. El quadre final és sovint el resultat de multitud de pintures sobreposades, com passa amb les pintures a l'oli. A vegades, fins i tot, produeix figures diametralment oposades: un ram de flors es converteix en un peix que es converteix en gall que es converteix en cara.... Dubta, taca, retrocedeix, sembla atrevir-se amb tot. Aquest documental ens acosta al procés creatiu del pintor, i podem assistir en directe a la seva generació de forma. També assistim a una mostra de la capacitat de treball de Picasso i de la seva concepció del pintar com un acte vital, quotidià i pràcticament compulsiu.

ET 7. pre_projecció. sota el cel

2010-05-04T21:51:00.008+02:00

Relacionat amb el tema forma, la Jutta Immenkötter ens ha ofert la possibilitat de visitar la seva exposició "sota el cel" a la galeria Esther Montoriol (diputació 339). L’obra de Jutta Immenkötter parteix de l’observació i apropiació del món quotidià immediat. Així, la seva atenció se centra en detalls o fragments. En els dibuixos i en els objectes, redueix el món que l'envolta i el condensa en formes abstractes. Gràcies al material utilitzat -teixits brillants de superfície acolorida i tons canviants- els objectes adquireixen una estructura estètica pròpia. El teixit transforma l'elemental, forma i funció, en objectes sorprenentment suggestius: la quotidianitat sembla aliena i només es reconeix en part per les seves característiques formals externes, com si d'un record llunyà es tractés.

ET7. projecció 1. le mystère picasso

2010-05-04T21:40:00.004+02:00

Debatrem aquest documental de Henri-Georges Clouzot que mostra Picasso creant pintures davant la càmera (que posteriorment destrueix, de manera que només existeixen en el cinema).

ET7. presentació 3. casa X. Cadaval & Solà-Morales

2010-05-04T21:36:00.015+02:00

Una bona forma és una resposta que funciona. Per a arribar a aquesta possible forma/resposta davant d’un emplaçament concret, CSM i EC posen a prova moltes possibles geometries. La casa X manifesta una gran llibertat formal a priori, i un gran esforç posterior per a explotar al màxim la forma en X. Després d'un treball exhaustiu en maquetes previ a l'estudi de la normativa, es produeix una apropiació d'una forma icònica que dóna solució als plantejaments que durant la fase de maquetes han anat sortint, sense prejudicis. Es prima la tria abans que la producció de forma. Casa de Gabriel Orozco versus Jantar Mantar.

ET7. presentació 2. 38 habitatges HPO a Eivissa. Ripoll +Tizón

2010-05-04T21:31:00.004+02:00

Forma com a conseqüència d'un procés d’agregació. Sistema. Encara que el programa variï la forma permaneix, segurament perquè s’han mantingut les lleis de formació del volum i tractament dels buits. Forma com la relació entre el buit i el ple. Introducció d’un element ornamental, la vegetació; una taca de color verd transformada en ceràmica vidriada.

ET7. presentació 1. celler qumrán. konkrit blu arquitectura

2010-05-04T21:21:00.012+02:00

La Sandra Hernández i l'Álvaro Solís (konkritblu) ens van explicar la seva primera obra, unes bodegues a la Ribera del Duero. La forma com una geometria que ve determinada, en gran part, pels usos que hostatja l’edifici i les necessitats climàtiques i llumíniques particulars. Edifici topogràfic, que llegeix les característiques d’un lloc, les fa seves, i transforma el paisatge en la justa mesura, per a aprofitar-se’n en la creació de vivències espaials riques i funcionalment adequades a l’ús. L’edifici com un contenidor deformat per l’entorn i l’usuari, com un guant que s’ajusta als diferents requeriments. Component formal del projecte: una certa voluntat de mimesi de les ondulacions del paisatge vinícola. L’edifici es fon amb el terreny just on emergia una erupció rocosa, aprofitant el desnivell existent.

ET7. projecte 3. casa X. Cadaval & Solà-Morales

2010-04-06T21:19:00.012+02:00

Eduardo Cadaval i Clara Sola-Morales (Cadaval & Solà-Morales) ens parlaran d’un habitatge unifamiliar aïllat de dues plantes en forma d’X. Així, la proposta es basa en un esquema de dues barres longitudinals entrecreuades; aquestes barres, de dues plantes cada una, tenen una façana majoritàriament vidriada, que respon a la seva orientació cap a les vistes espectaculars. En les parts posteriors, les façanes adquireixen un to més intimista La part superior del terreny ha estat urbanitzada per a accedir al garatge de l’habitatge, tot mantenint un arbre majestàtic existent. L’accés es produeix en el punt de trobada de les dues barres.

ET7. projecte 2. 38 habitatges HPO a Eivissa. Ripoll +Tizón

2010-04-06T21:17:00.003+02:00

Pep Ripoll Vaquer, Juan Miguel Tizón Garau presentaran un edifici de 38 habitatges amb protecció oficial a Eivissa. El context es caracteritza per volumetries aïllades i imatges heterogènies. Potser per aquest motiu els projectistes plantegen una volumetria porosa amb grans buits, per tal de vincular-se al clima i la qualitat de vida de l’illa, més que no pas a l’entorn físic immediat. Es proposa la combinació de mòduls que defineixen una sèrie d’habitatges-peça diferents i organitzats a partir d’un buit central. L’edifici respira a través dels espais buits de relació entre les peces.

ET7. projecte 1. celler qumrán. konkrit blu arquitectura

2010-04-06T21:12:00.008+02:00

Sandra Hernández i Álvaro Solís (konkrit blu arquitectura) ens exposaran el projecte del nou celler i oficines per a Bodegas Qumrán. Es tracta d’un edifici de petita grandària envoltat per un extens camp de vinyes. La proposta es concep com part del terreny, un turó més en el paisatge circumdant, parcialment enterrada. S’estructura al llarg d’un camí preexistent que organitza els espais en dos bandes programàtiques diferenciades i que, de manera similar a una topografia artificial, es desenvolupen de manera complementària a diferents alçades. Així, l’edifici s’organitza longitudinalment, desenvolupant el programa seqüencialment i ordenada.

ET6. habitual

2010-03-27T20:53:00.000+01:00

foto: diane arbus L’habitual:: el paisatge quotidià, allò que de tan proper esdevé invisible: el volum edificat residencial de les nostres ciutats. Té sentit parlar d’una poesia de la quotidianitat? Qui s’hi fixa? Com es pot reconèixer? La identitat de les ciutats rau en allò extraordinari o en el continu dels seus elements domèstics? És recomanable que l'arquitectura residencial aspiri a la singularitat? L’habitual:: el lloc ordinari d’habitar, de viure: l’habitatge. En què ha canviat l’arquitectura residencial dels últims anys? Continua ocupant l’habitatge el centre de la producció arquitectònica? Hi ha encara investigació tipològica o està prefixada pels límits de la normativa? L’habitual:: de costum, d’habitud, tendint a reproduir els mateixos actes, l’encàrrec més comú: projectar un habitatge. Hi ha pràctiques comunes? Quins són els elements mínims que defineixen un habitatge? Qui o què defineix el programa? Quines són les diferències fonamentals en projectar un habitatge per a un client determinat? I un habitatge per a un client genèric (habitatge social)? I un habitatge per especular? Com s'ajusta la manera de pensar l'habitatge als canvis socials i econòmics?

ET6. habitual. visita. report

2010-03-26T01:53:00.012+01:00

Calderón-Folch. 33 habitatges HPO a Begues Aprofitar l’habitatge genèric per a generar urbanitat. Com guanyar un concurs d’habitatge protegit? Defugir la forma. Aportar valors afegits, com la millora de l’entorn urbà. Cura amb els elements exteriors. Aposta per evitar les tanques a parcel•la i cessió a la ciutat de passos entre els edificis. Patis soterrats amb mur inclinat que en suavitza la presència. Estratègies de filtre públic-privat. Treball amb els colors, donar identitat als edificis, a partir del cromatisme tret del context. Cura amb les necessitats i austeritat en la resta. Edificis clars i fàcilment construïbles. Plantes senzilles i repetitives girades entre elles per aconseguir varietat. Tipologia que permet tenir sempre dues façanes, facilitant la ventilació creuada. Visions enriquidores: aportacions del Regidor municipal i del representant d’Impsòl. Debat sobre les prioritats en promocions de protecció oficial. Fins a quin punt treballar els espais interiors si l’habitant els refarà al seu gust? TEd’A. Habitatge unifamiliar a Begues Habitar com a experiència sensorial. Edifici unifamiliar per un client que no tenia idees preconcebudes però la gosadia de fer-se seva una proposta singular. Casa que levita entre el fullatge: una sola planta amb accés per la part superior d’un solar en pendent. La casa es desenganxa en bona part del terreny i s’allibera així un gran porxo. Pati central que proporciona intimitat i llum, articula l’accés i aporta llum natural sota la casa. Esculpir, perforar una volumetria bàsica, tensionar l’espai. Retranqueigs en el volum que en redueixen l’escala i proporcionen obertures i més privacitat. Maó, formigó, fusta. Interior ric i complex (fusteries, racons, visions creuades, relació amb l’exterior). Xavier Ortiz. 2 habitatges entre mitgeres a Sant Climent Habitar la quotidianitat. Conversió d’una casa bicentenària en dos habitatges de lloguer. Una mateixa casa dóna lloc a dues tipologies ben diferents: doble espai obert al paisatge a dalt, tipologia amb pati interior i exterior a sota. Diàleg passat-present valorant elements de l’edifici antic i incorporant distribucions i materials contemporanis. Mur de pedra com a leit-motiv. Solucions constructives i materials que unifiquen el llenguatge i proporcionen unitat (elements de fusta de l’escala i les bigues dels forjats vinculats amb les lluminàries abstractes, façana, mobiliari cuina...). Investigació formal en la il•luminació i el mobiliari.

ET6. habitual. visita a Begues i Viladecans

2010-03-09T20:51:00.010+01:00

Calderon-Folch. Habitatges HPO a Begues

TEd'A. Casa a Begues

Xavier Ortiz. 2 habitatges entre mitgeres a Sant Climent de Llobregat El proper dissabte 13 de març proposem la següent ruta pel Garraf: 0- Plau Reial, Diagonal de Barcelona (punt de trobada) 1- Conjunt d'habitatges HPO a Begues, en obres, de Calderon-Folch (Pilar Calderon i Marc Folch). Ens acompanyaran en la visita. 2- Casa unifamiliar a Begues, en obres, de TEd'A Arquitectes (Raimon Farré, Jaume Mayol, Irene Pérez). Ens acompanyaran en la visita. 3- Edifici entre mitgeres de dos habitatges a Sant Climent del Llobregat, de Xavier Ortiz. Ens acompanyarà en la visita. i per a qui s'animi, encara podem veure: 4- Habitatges de protecció oficial a Begues, de Jordi Farrando 5- Espai multiusos a Viladecans, de Fraile-Revillo 6- 104 habitatges HPO a Viladecans, de Nogué-Onzain-Roig 7- Conjunt habitatges i comercial Vilamarina, i parc de la Marina, a Viladecans, de Batlle i Roig 8- Pont Camy-Nestlé, a Viladecans, d'Enric Miralles8- Parc del Torrent Ballester, d'Arturo Frediani Vegeu el mapa de posició de cada obra en aquest enllaç

ET6. projecció. gente da casa. report

2010-02-23T21:06:00.008+01:00

Gente da casa. Pel·lícula que forma part d'un projecte artístic de l'arquitecte Carlos Gómes dirigida per Ruy Otero que narra la construcció d'una casa centrant-se en les persones que la fan possible: la casa és l'escenari on es desenvolupa la vida d'una gent diversa, que normalment no té ocasió de mostrar-se i de veure el seu treball acabat. Com són els qui construeixen les nostres cases? Quina és la llar dels seus somnis? Quines expectatives tenen a la vida? El primer terme és per als herois anònims que en acabar la casa desapareixen, però el treball dels quals és imprescindible per a la seva execució. Casa sense clients: la gent de la casa durant la pel·lícula no és la que hi hacabarà vivint sinó aquells que l'estan construint. La construcció com una guerra, en què no tot el que passa és agradable de presenciar. Una batalla similar a la que es produeix a la resta de construccions (discussions sobre els acabats, terminis, costos...). Relat d'una manera de construir habitual però que segurament aviat serà una raresa del passat.

ET6. projecció. gente da casa

2010-02-01T18:59:00.006+01:00

Dissabte 13 de febrer continuarem a l'Arts Santa Mònica en les sessions públiques. Seguirem reflexionant al voltant de l'"habitual" amb la projecció i debat del documental "Gente da Casa", un projecte de Carlos Gomes. Es tracta del seguiment dels treballs de construcció d'una casa unifamiliar a Portugal, un homenatge a tots els professionals que hi intervenen al llarg del procés. El film va ser presentat al VII Festival "doclisboa" 2009 i serà primícia a Barcelona.

Comptarem amb la presència del Director del Projecte, Carlos Gomes, que també ens portarà un recull fotogràfic de la casa habitada, un temps després.

ET6. projecte 3. casa a gaüses. eugeni i anna bach (report)

2010-01-31T21:32:00.004+01:00

Habitar el luxe des de la precarietat. Amb un pressupost escàs, aconseguir identificar i potenciar els elements que qualifiquen l'habitatge: relació amb l'entorn, flexibilitat en l'ús de l'espai, relació interior-exterior, lluminositat i protecció del sol sense que això signifiqui emprar grans recursos materials... Arquitectura sensual. Buscar més la frescor que la immutabilitat. Eames. Pot ser que la contenció material estigui cada cop més d'acord amb els temps que corren?. El moble per a tota la vida o Ikea? Una casa ha de ser projectada per a tota la vida o es pot anar construint segons va canviant la vida?

ET6. projecte 2. habitatges a can caralleu. marta peris i josé manuel toral (report)

2010-01-31T21:29:00.006+01:00

Habitar totes les escales. Una lectura diferent a distàncies diferents: llunyana, carrer, espai de trobada entre edificis, habitatge. Gradació públic-privat. Nivells d'intimitat. L’habitar entès com l’ocupació d’un espai, la capacitat d’acollir objectes i activitats (nucli de serveis compacte que allibera la planta, trasters o la seva absència...). Sistema obert, apropiable: respecte i confiança en l'usuari, donant-li marge per prendre decisions i acabar de dissenyar el seu propi espai habitual.

ET6. projecte 1. habitatges al carmel. sergi serrat i josé zabala (report)

2010-01-31T21:15:00.009+01:00

Projectar un buit habitable. Espai on en un moment determinat les traces de l'habitar es va reduir a unes maletes. El projecte s'encara a la fragilitat d'aquest paisatge no tant amb una reflexió sobre la vivenda sinó sobre l'habitar del propi barri. Incorporació del passat, el record, les traces d'un passat traumàtic. Definició del ple des del buit. La façana com a prolongació de la plaça, amb un disseny que no n'evidencia el caràcter residencial. Memorial amb el programa quotidià. Projectar amb el buit enlloc de treballar la continuïtat del teixit urbà circumdant. Una discontinuïtat urbana i una referència al passat plasmades per l'arquitectura i per una instal·lació artística (Jorge R. Pombo) que hi dialoga.

ET6. projecte 3. l’habitatge assequible

2010-01-13T21:20:00.012+01:00

Eugeni Bach i Anna Bach ens parlaran de la Casa a Gaüses. En un solar estret i allargat, on ja hi ha un habitatge, es proposa construir un petit estudi que pugui ser utilitzat tant com taller de pintura, com habitatge ocasional durant els caps de setmana per als fills dels propietaris. El punt de partida del projecte venia donat per l'aspecte econòmic; havia de ser un projecte econòmicament viable amb un pressupost mínim (70.000 €). Aquest pressupost limitava força el projecte, de manera que es decidí treballar amb els industrials de la zona i amb les solucions tècniques més habituals: murs de càrrega, forjats unidireccionals, finestres d'alumini de dimensions raonables i acabats convencionals com l'arrebossat pintat.

ET6. projecte 2. l’espai domèstic

2010-01-13T21:16:00.004+01:00

Marta Peris i José Manuel Toral ens exposaran el projecte de 36 habitatges per a joves a Can Caralleu. Un projecte d’habitatges amb protecció oficial, potser l’únic territori apte per a l’experimentació residencial lluny dels criteris conservadors i mercantilistes habituals, on es plantegen una sèrie d'estratègies i mecanismes, que més enllà de les estrictes i necessàries limitacions de superfície i preu, aconsegueixin qualificar l'espai domèstic. Es pretén reinventar un habitatge capaç de trobar un equilibri entre la resposta al lloc on s'emplaça i una manera d'habitar. Una altra preocupació del projecte és com contrastar les idees que es van pensar per dissenyar un suport destinat a un usuari desconegut, fet habitual en l’habitatge col·lectiu, amb maneres d'habitar concretes després de revisitar l'edifici.

ET6. projecte 1. construir la ciutat

2010-01-13T20:57:00.007+01:00

Sergi Serrat i José Zabala (ubqu assoc) presentaran l’edifici d’habitatges per a joves vinculat a la plaça nova del Carmel. L’encàrrec consistí en la construcció de 20 habitatges de lloguer per a joves, un equipament veïnal, l’arranjament dels carrers passatge de Calafell i conca de tremp i la urbanització de l’espai públic delimitat per Passatge de Calafell, Conca de Tremp i carrer Sigüenza. L’edifici es planteja com una operació de sutura sobre la gran mitgera generada per l’enderrocament dels edificis afectats per l’esvoranc del Carmel. L’edifici va ajustant el seu volum amb petites deformacions i talls per tal de donar resposta als diferents fets urbans que afecten l’emplaçament, al mateix temps es difumina la contundència del volum, que es causa directa de la pròpia magnitud de la mitgera a camuflar.

ET5. context

2009-12-17T01:50:00.000+01:00

Una definició de context podria ser el conjunt de factors inicials que serveixen de marc o referència per al desenvolupament d’un projecte. Per tant, el context seria una fabricació del propi projectista, ja que aquest seria el resultat de la tria conscient o no de les condicions de partida. Però per què s’acostuma a pensar el context en termes formals? Potser per què el terme té un origen lingüistic, relacionat amb el discurs i el significat? Quins altres factors, a banda de l’aparença dels veïns, poden constituir-se en context? A banda del context entès com a entorn físic, comptem també amb el context com a imaginari col·lectiu, com a entorn cultural... Les circumnstàncies ambientals com les condicions de l’encàrrec, la situació personal, etc., formen part del context? O només formarien part del context les condicions que comporten decisions de projecte? Quines són les actituts davant d’un context determinat? Les més acceptades són les de l’adaptació (contextual) i la negació (contratextual), però quines podrien ser altres estratègies possibles? Per què es pensa el context com un element estàtic? com seria un projecte que s’adaptés o es rebelés contra un context canviant, o que interactués amb aquest? Context, contemporani, conforme .... Per què mirem al passat i no al futur quan avaluem el context? No seria tot allò que envolta l’obra en totes direccions? El context pot canviar totalment el significat d'un element, però pot canviar un element el significat del context on s’insereix?

ET5. visita. report

2009-12-16T20:51:00.012+01:00

El passat 12 de desembre vam visitar algunes obres a Terrassa, en el marc del tema "context".

1. Pont de Vallparadís (acompanyats per Barto Busom, de RGA):

Passarel·la per a vianants, que originalment havia de connectar el conjunt històric de les Esglésies de Sant Pere a un nou museu. Integració de “l’illa” de les esglésies a la ciutat.

Pont per ser recorregut, però també per ser vist de manera integrada tot recorrent el parc. En recórrer-lo, el pont es converteix en dos murs d'acer, que s'esvaeixen només en girar la visió 90º. Recorrent el parc, per contra, la passarel·la és molt transparent, i només és en aproximacions tangencials (és a dir: anant de la llera fins a l'arrencada del pont) quan la passarel·la es va tornant opaca.

La superposició dels dos codis de barres fa que en apropar-se hi hagi un moviment de caràcter vegetal que s'integra perfectament amb el parc.

Contraposició opac-transparent segons el punt de vista. El color fosc potencia aquest efecte. Llums, altaveus en desús, canvi de color del paviment per part de l'ajuntament. Construcció sense afectació del parc que passa per sota. Sorpresa: el so de l’impacte sobre els barrots converteix la passarel·la en un xilòfon improvisat per alguns vianants.

2. Conjunt monumental de les Esglésies de Sant Pere (acompanyats de l’Anna Busqué, de RGA):

Antiga rectoria ara reconvertida en museu, on es mostren restes arqueològiques amb una certa ironia. La pell restitueix amb noves maneres de construir les tècniques de l'edifici original (formigó que sembla arrebossat, vidre que vol ser pedra). L'interior mostra les restes elevant-se sobre aquestes, fent parèntesis al mur per mostrar-les, i fins i tot deixant una mostra de micropilot com un vestigi de la construcció.

La urbanització dels espais exteriors del conjunt es tracta com un mapa arqueològic, amb una manera de tractar els elements identificable, com si fos un mapa, reconeixible des de la coberta de la terrassa superior del museu.

3. Les Esglésies de sant Pere, Sant Miquel i Santa Maria (restauració a càrrec de l’Alfred Pastor, de la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya):

Conjunt monumental d'un gran valor històric del pre-romànic i romànic a Catalunya, restaurat amb cura, respecte i discreció, d'una gran sensibilitat..

4. Museu de la Ciència i la Tècnica, a l'edifici industrial Vapor Aymerich, Amat i Jover: un clàssic de l'arquitectura modernista obra de Lluís Muncunill.

La riquesa espaial, tant des de l'interior com des de l'exterior, fruit d'un mòdul complex repetit innombrables vegades permet uns efectes de llum, de ritme, de volumetria, de fugues visuals extraordinàriament rics que fan d'aquest edifici un referent. La coberta és un mar de rajoles.

ET5. context. visita a la passarel·la de Vallparadís. Terrassa

2009-12-02T21:25:00.001+01:00

dissabte 12 de desembre proposem la següent ruta per Terrassa: 0- estació de Ferrocarrils 1- passarel·la al parc de Vallparadís, de RGA 2- conjunt romànic de Sant Pere, rehabilitació de RGA 3- urbanització de les places de Sant Pere, de RGA 4- conversió d'antiga rectoria. BAMMP 5- . Josep Llinàs 6- Museu de la ciència i de la tècnica, de Lluís Muncunill. i per a qui s'animi... 7- tanatori. Jordi Badia

ET5. projecció. Dubai

2009-12-02T20:23:00.010+01:00

Dubai, construïnt un somni, 30 minuts, TV3 06/04/2008

Do buy! A Dubai documentary (part 1) autor: Omair Barkatulla I part 2 I part 3

Espai

Paradís artificial al desert: torres, pistes d'esquí, piscines descobertes. Construir noves illes davant del desert, aconseguint sortir al mapa del segle XXI: el Google Earth. Construcció del poder mitjançant un canvi radical de sector productiu. Mínims impostos i mà d'obra barata permeten actuacions accelerades i monumentals. On fins no fa pas massa l’única riquesa era la recol·lecció de perles, quasi sense petroli i sense indústria, el sector especulatiu financer i l'especulació immobiliària inicien una cursa cap endavant per importar en massa el model de luxe occidental a base d'inflar una bombolla.

Temps

Velocitat. Sacralització del present, tot preferint equivocar-se a no fer res. L'espurna d'una imatge virtual (el despertar del desig, la formalització d'un somni), que un cop feta realitat deixa d'interessar (la torre més alta, l'hotel més luxós, l'arxipèlag més espectacular). El desig immediat com a fenomen de les societats contemporànies. El temps no hi existeix. L'arquitectura feta desig. Fugida d'una realitat física hostil més que una adaptació, l'obtenció de somnis i imaginaris aliens, de nou ric. La potència sense el control. Hipercapitalisme del present absolut. Arquitectura de la llum, d'un present que aspira a encetar futurs sense mirar al passat.

Context

Sublimació d'un món, d'un període especulatiu que ha entrat en crisi. El desig com a motor, l'especularitat com a reclam, la novetat, aconseguir l'impossible. Construir amb materials i energies forànies. Arquitectura amb voluntat d'eliminació del tedi, en paral·lel a la societat occidental contemporània: filtres entre nosaltres i la realitat que ens envolta, pròtesis que ens amplien les possibilitats però ens separen de la realitat més immediata (mòbils, facebooks, ipods...). Com relacionar, avui, aquest fenomen amb la contextualització física de l'arquitectura, que encara ens lliga a entorns reals? El context contemporani pot ser la realitat virtual?

ET5. projecció. Gion A. Caminada

2009-12-02T20:10:00.007+01:00

Reportatge fotogràfic de l'obra de Gion A. Caminada. Viatge Jordi París, estiu 2009

DVD "Architecture in Switzerland", Film portrait Guin A. Caminada. Produït per swissworld.org

Espai

El paisatge rural suís: context falsament autèntic sostingut per un paradís fiscal. La hipertradició i la hipermodernitat. Impecables paisatges subvencionats d'altra manera poc viables econòmicament en un món globalitzat. Tot i això, o gràcies a això, trobem vides equilibrades amb el medi a nivell físic i material, i també arquitectures que conformen un pas més en una relació ancestral que, aquesta sí, tenia en el seu moment un sentit d'adaptació real al territori.

Temps

Lentitud. El temps com a acumulació d'experiències culturals i constructives que composen aquesta tradició, aquesta cadena de transmissió d'imaginari. El temps constitueix l'arquitectura i li dóna gruix, pàtina. Integració en un continuum espacial i temporal. Arquitectura del matís, de l'ombra, del passat, el llinatge i dels morts. Però també indiferència a les modes, al moment històric .... arquitectura atemporal?

Context

No fer el que no sigui imprescindible, el que no estigui vinculat al context. El context és la tradició, tan social com arquitectònica. La seva obra és una actualització d'aquest patrimoni cultural per assegurar-ne la continuïtat. Les seccions assimètriques i el diàleg amb les preexistències és també un reconeixement d’unes condicions i d’un entorn físic immediat. Però l’obra es divulga i es propaga a nivell global, pot tenir una arquitectura tan específica, voluntat universal?

ET5. context. projeccions

2009-10-22T21:16:00.007+02:00

imatges: Christoph Engel / tripadvisor

Debatrem sobre el tema context a partir de dos realitats en principi radicalment contraposades: la de l’arquitecte Gion Caminada a Vrin, i la de Dubai, la capital dels Emirats Àrabs Units.

ET5. Presentació 3. parc forestal a Gavà. dataAE

2009-10-22T21:10:00.002+02:00

El projecte de dataAE llegeix el context de manera extremadament precisa, tot generant un sistema fruit de la intersecció de les preexistències amb un programa funcional que s'hi refereix.

El mètode respon a totes les possibles situacions, generant unes lleis que permetran resoldre totes les particularitats sense l'ús de la subjectivitat. L'obra podrà avançar tot seguint aquestes instruccions.

Projecte entès com a sistema operatiu més que com transcripció d'un element prèviament concebut. El sistema està en la gènesi del projecte, i la seva aplicació és pràcticament automàtica. Merce Cunningham.

Lectura de les lleis del context per generar-ne de noves. El projecte esdevé lloc, no mira referir-s'hi ni ser-ne una metàfora.

Arquitectura com a suma de sistemes que intervenen en el terreny, al mateix nivell que les escorrenties que l'erosionen, els incendis que el cremen o les plantes que el colonitzen.

ET5. presentació 2. museu. TEd'A

2009-10-22T20:59:00.004+02:00

El projecte de TEd'A té Cura en la lectura de l'entorn on s'inscriu el museu, del que se n'extreuen els elements bàsics del projectar: necessitats urbanes (nova plaça), materialitat (contrast dels murs ciclopis exteriors amb els paraments llisos dels interiors), ritme (treball amb la cadència de les mitgeres), topologia (prolongació del mur on s'assenta el poble).

Contrast de la riquesa del context amb la manca de definició del programa funcional amb què es pot operar. El programa es crea en el mateix procés projectual, inextrincablement. Generositat amb el poble. Retorn de qualitats públiques, sobrepassant l'objecte inicial de l'encàrrec.

Arquitectura introspectiva i discreta. El projecte és una estructura que pren les preexistències del context i les aplica de manera escultòrica: ritme, intensitat, textura, to, ombra; tot fent una destil·lació dels trets definitoris del lloc en un espai de nova funció.

ET5. presentació 1. pont a Guadalajara. cmkm arquitectura

2009-10-22T20:48:00.005+02:00

La mirada com a primer acte arquitectònic. El lloc. La mirada de l'arquitecte, la de l'enginyer, la del polític... el context és diferent per a cadascú.

Més enllà del context físic, protagonitzat pel pont àrab i el mateix riu, ens parlen del context de les circumstàncies: altres projectes del despatx, el naixement d'una criatura...

Primera idea de concurs reforçada pel treball amb els enginyers i l'obra.

Emoció en el procés d'execució. Treball que abasta escales diferents.

Treball amb preexistències valuoses: el nou projecte les posa en valor, tot convertint-se ell mateix un nou valor que se suma. Creació d'un lloc. És possible una relació amb el llegat del passat que no opera per contrast ni mira de passar inadvertida: senzillament aporta valor al lloc sense complexos però també sense imposicions.

ET5. projecte 3. sistema

2009-09-18T02:24:00.010+02:00

En Claudi Aguiló, de dataAE, ens explicarà el seu sistema projectual contextual, aplicat en el projecte del Parc Forestal del Pla de Ponent, a Gavà. Un abordatge diferent al concepte clàssic de context, que es converteix en una eina abstracta generadora de formes i textures.

En Claudi escriu a la revista Quaderns i és professor a l'ETSAV. Va ser seleccionat als Premis FAD 2007 amb una casa entre mitgeres.

El dissabte 3 d'octubre, a les 19,30, ens explicarà el Parc Forestal i altres projectes en relació, a partir d'aquest abordatge del context més enllà de l'entorn físic.

ET5. projecte 2. estructura

2009-09-18T02:09:00.005+02:00

L'equip catalano-balear del Taller Estudi d'Arquitectura (TEd'A), format per Raimon Farré, Jaume Mayol i Irene Pérez, ens explicaran una obra en curs en un poble de Mallorca. Es tracta d'un petit museu en el que es reinterpreta el seu entorn a partir de l'estructura de murs i el contrast interior-exterior.

Els TEd'A van ser inclosos en el catàleg Arquia/Próxima 2008 (selecció d'arquitectes "emergents" de l'Estat Espanyol).

El dissabte 3 d'octubre, a les 19,30, ens explicaran el projecte i el seu abordatge conceptual, fortament abstracte i enfocat cap a uns espais interiors de gran riquesa.

ET5. projecte 1. mirar

2009-09-18T01:53:00.008+02:00

Foto Adrià Goula

La Maite Aguado i en Xavier Carrascal, de cmkm arquitectura, ens explicaran el seu treball d'un pont sobre el riu Henares, a Guadalajara. Es tracta d'un pont paral·lel al pont àrab, a una proximitat tal que tensiona el traçat d'aquesta nova infrastructura.

L'obra ha estat seleccionada per a la X Biennal d'Arquitectura Espanyola.

El proper dissabte 3 d'octubre, a les 19,30, ens l'explicaran, a partir del tema "context".

ET4. transformació

2009-06-12T21:15:00.000+02:00

Symbol der eigenen Verwandlung, Simone Zewnik [1507; del ll. transformatio, -ōnis, íd.] f 1 1 Acció de transformar o de transformar-se; 2 l'efecte. 2 DR Canvi experimentat per una obligació o per un dret sense que resti alterat en substància. 3 ESPORT En el rugbi, xut de transformació. 6 MAT Aplicació bijectiva d'un conjunt en un altre o en ell mateix. 7 TERMO Variació de les funcions d'estat d'un sistema termodinàmic. Procés que provoca un canvi. Un element primer esdevé quelcom de nou, relacionat amb l'element original. No és l'arquitectura per definició un acte de transformació? Realment un projecte pot canviar gran cosa? Unitat mínima de transformació. Els cicles (la llum, el temps), els usos, les inèrcies... Existeix alguna realitat immutable? Transformar perquè res no canviï. Pot l'evolució de l'arquitectura generar canvis en com es veu una societat a ella mateixa? Pot una transformació en un mateix canviar la percepció d'una arquitectura?

ET4. visita: report

2009-06-11T21:21:00.006+02:00

ET4. visita. l'hospitalet

2009-06-03T21:48:00.008+02:00

El proper dissabte dia 6 visitarem la transformació de la gran via a l’hospitalet i alguns projectes rellevants al seu voltant: A_ plaça europa: viaplana, moneo, toyo ito, piñon, tusquets, sanabria B_ ciutat judicial: chipperfield C_ recinte industrial can batlló D_ reforma fàbrica philips: josep lluís canosa E_ i si hi ha temps, oficines consorci zona franca: foa + isozaki

miscel·lània: Souto de Moura a BCN

2009-06-03T18:20:00.001+02:00

dins el cicle 'Portugal Convida' la setmana vinent hi haurà una conferència de Souto de Moura al CCCB. es recomana reservar. ET

ET4. presentació 3. intervenció al barri de corea. niu arquitectura

2009-05-18T21:59:00.008+02:00

En Joan Cerdà ens va explicar un projecte de NIU Arquitectura (Joan Cerdà, Tete Crespi, Manuel Garcia, David Goodman, Aina Martínez Pujadas) consistent en la rehabilitació d'uns blocs d'habitatges al barri de Camp Redó (conegut popularment per Corea) de Palma.

Transformació d’un polígon d’habitatge socialment degradat, en el marc del programa “Urban”. Un projecte polèmic i complex, que s’ha polititzat molt. El pla General de Palma obliga a mantenir volumetria. S’opta per “desvestir” l’estructura, l’esquelet de la forma dels edificis, que remet a la memòria del lloc. La transformació és total, a partir d’aquesta estructura. La reducció del número d’habitatges es converteix en buits en els edificis, per a generar espais de trobada veïnals i recorreguts de vianants en planta baixa, per a reduir l’opacitat del barri. Mantenir l’estructura implica un gran esforç tècnic. La imatge final serà totalment nova, el que roman queda ocult. Fins a quin punt es manté caràcter dels edificis? Generació d’espais comunitaris en entorns socialment degradats. N’hi ha prou amb l’arquitectura? O la degradació social “colonitzarà” la generositat espacial, si no hi ha altres mesures? (com a Robinhood Gardens?). Fluïdesa dels espais oberts. Permeabilitat (esforç en l’espai públic). Gran esforç de gestió del projecte. Diàleg i negociació amb cadascun dels veïns, que veuran refeta la seva casa. Alt nivell de desenvolupament, fins als detalls més menuts d’elements de distribució flexible, l’espai públic entre blocs, etc... Visió estratègica i propositiva més enllà de les atribucions inicials: disseny de l’espai públic entre blocs, proposta de col·locació de comerços, etc... (l’arquitecte com a motor).

ET4. transformació. presentació 1: urban forest (Halle, Alemanya)

2009-05-18T21:46:00.008+02:00

L'Eugènia Vidal i el Xavi Ortiz ens va explicar la seva proposta guanyadora en el concurs Europan de 2006 per a la ciutat de Halle, a l'antiga DDR.

Es tracta d'un projecte de transformació urbana d’una ciutat en regressió. La zona d’actuació és la porta d’entrada a la ciutat. Com transformar el que està en desaparició? Té sentit proposar noves estructures? Com es dota de nou caràcter els buits que es generen? El projecte és un tapís regular d’arbres ordenats per espècies. Es dota el lloc d’identitat de manera autogestionada, colonitzant amb ordre la vegetació salvatge. Generació d’urbanitat. Imatge d’optimisme. Les torres com a símbol del que la ciutat havia estat, i del que ara és, una decadència. Com transformar aquest símbol? Com convertir-lo en optimista, en generació de futur? Com mantenir una cosa que ha perdut la seva utilitat? Estem mentalment preparats per gestionar el buit, el decreixement? Convertir el no-res en un lloc a l’espera que la ciutat torni a funcionar, que canviï el cicle econòmic. Arquitectura sense edificis.Com amb petits estímuls podem generar tendències positives, transformacions? Urbanisme “low-cost”?

ET4. transformació. presentació 2: intervenció al casc antic de Balaguer

2009-05-18T21:19:00.011+02:00

En Francisco Fernández ens fa presentar un projecte al casc antic de Balaguer, projectat per Josep Maria Vilanova, Ramon Maria Puig i Francisco Fernández.

Pla de barris a Balaguer, al centre històric. Zona molt degradada al peu del castell, entre aquest i el riu. Molt pendent. Impossibilitat actual d’accés rodat. Es fa un gran buidat estructurador, per a connexió de viari i per a generar espai públic i centralitat cívica al cor de l’amuntegament. La presentació acaba amb la definició d’un dels edificis que estructuren aquest eix. Un equipament posat en el punt de màxim pendent, entre 2 carrers amb diferència de cota de més de 10 metres. Edifici recolzat en un mur de contenció. S’eixampla per formar una plaça a nivell inferior, i es converteix en una terrassa-mirador a nivell del carrer superior. Com dialogar amb el teixit en què s’insereixen els nous edificis? Projectar en secció. Projectar la topografia. La transformació urbanística pot “contaminar” i modificar socialment un barri? Té aquest poder, la transformació de la forma urbana? O hi ha altres factors necessaris? Buidat per a transformar l’entorn. Transformació com a subtracció.

miscel·lània: debat sobre espai públic

2009-05-07T21:50:00.003+02:00

el CCCB organitza el debat 'Espais públics, entre urbanisme i paisatgisme' el dia 12 de maig a partir de 2/4 d'11. intervindran entre d'altres Manuel de Solà Morales, Elias Torres, Enric Batlle, Carme Ribas, Xavier Monteys... entrada lliure i places limitades. ET

ET3. límits

2009-04-28T22:05:00.000+02:00

1 1 m. [LC] Part extrema, punt, on termina un territori, una extensió qualsevol, un període de temps. 1 2 m. [LC] Punt on s’acaba l’exercici d’un poder, d’una facultat. 2 m. [MT] En mat., valor fix al qual una quantitat variable pot acostar-se tant com es vulgui. On s’acaba l’espai? Existeix, sense els límits? L’arquitectura és principalment una formalització d’aquests? I si es fan desaparèixer? Ens sentim desprotegits? És confortable un espai il·limitat? Els límits poden crear-se amb d’altres recursos diferents dels tancaments? Hi ha una manera contemporània de pensar els límits de l’arquitectura? Transparències, reflexos, ambigüitat, estan apareixent en projectes recents, anant més enllà en l’ús del vidre del que proposaven els pioners del moviment modern. Quants tipus de límit hi ha: físics, temporals, mentals, normatius, estilístics...? Què vol dir limitar? Definir, eliminar totes les possibles opcions? Afavoreixen la creativitat del pensament, l’enginy? Sabem viure en la llibertat absoluta, en l’absència de constrenyiments? I la flexibilitat? Podem crear-nos nosaltres mateixos els límits en cada circumstància, en cada moment?

miscel·lània: cicle Sokurov a la Filmoteca

2009-04-27T22:20:00.002+02:00

imatge: blog Sokurov

la Filmoteca de Catalunya està programant un cicle de documentals d'Alexander Sokurov, on es pot veure (per parts) el film 'Veus espirituals', que vam comentar a 'límits'. ET

miscel·lània: projeccions de Gordon Matta-Clark

2009-04-27T22:09:00.009+02:00

imatge

El Macba programa pel·lícules de Matta-Clark al cicle Real(ity) cuts. Entorn del cinema de Gordon Matta-Clark, aquest conegut artista nord-americà que treballà sovint amb l'arquitectura. ET

ET 4 presentació 3: reforma del barri “Corea” de Palma de Mallorca

2009-04-27T22:05:00.005+02:00

El Joan Cerdà, de niu arquitectura, ens presentarà la proposta que van fer per al concurs, del que van ser guanyadors. Es tracta de la reforma d’un barri d’habitatge social de l’època franquista, bastant degradat socialment, i amb moltes mancances a tots nivells. La proposta parteix de voler posar en valor la volumetria existent com a element d’identitat del barri, i planteja la intervenció dins la volumetria dels edificis mitjançant la realització d’operacions de buidat que n’alteren tant la pell com l’interior.

ET 4 presentació 2: intervenció als casc antic de Balaguer

2009-04-27T21:52:00.008+02:00

Francisco Fernández ens parlarà de la unitat d’actuació UA-C1 inclosa en la primera convocatòria de la Llei de Barris. Es tracta de transformar una part important del barri antic format per carrers amb fortes pendents, sense accessibilitat i amb edificacions molt degradades que estan sent actualment enderrocades. Així, un dels objectius principals és la millora de l’accessibilitat rodada i la creació de nous espais públics i equipaments. El projecte es planteja com una implantació gradual i preveu la connexió amb d’altres intervencions pròximes que s’estan executant.

ET.4 presentació 1: urban forest

2009-04-27T21:46:00.009+02:00

Xavier Ortiz i Eugènia Vidal ens presentaran la proposta guanyadora de l’Europan 8 a la Riebeckplatz de Halle (Saale) a Alemanya. Riebeckplatz és simultàniament un centre modal de tràfic regional i supraregional i la connexió peatonal més important entre l’estació i el recinte urbà de la ciutat històrica. D’una banda es pretén millorar les qualitats urbanes d’un indret tan estratègic, i de l’altra, crear una imatge atractiva de la ciutat que funcioni a diferents escales i velocitats. En una ciutat on la forta crisis econòmica desaconsella la construcció de noves estructures, el projecte planteja una plantació sistemàtica d’arbres en els espais residuals generats pels diferents sistemes de transport, tot transformant-los en una superfície contínua d’aparcament i espai públic.

ET4. projecció. rivers and tides. debat

2009-04-27T20:55:00.018+02:00

Andy Goldsworthy. Escultura i transformació. Construir amb elements del lloc per revelar-lo. Construir amb el temps: elements efímers, objectes que apareixen i desapareixen. El riu i el mar. Treballs lineals al riu, amb un començament i un final, cicle vital. Meandres. Les marees són un cicle infinit, i els treballs mostren aquesta cadència: ocultacions periòdiques, espirals... La vida i la mort? Sensibilitat de Zumthor i gust pels experiments de Navarro-Baldeweg. Procés creatiu: un gran esforç per aconseguir una gran facilitat. Cicle d'intents i fracassos en què a cada nova provatura l'artista coneix millor l'obra i aquesta es va transformant fins trobar-ne la consistència. ET

ET4. projecció. rivers and tides

2009-03-31T21:02:00.008+02:00

Dissabte 4 d’abril iniciem nou tema, transformacions, i aquest cop encetem l’estació amb el comentari del documental ‘Rivers and Tides: working with time’. El film explora la càrrega poètica de les intervencions efímeres de l’artista de land art Andy Goldsworthy. S’hi mostra el seu procès creatiu i alguns dels seus treballs per tot el món, basats en un equilibri inestable i en la capacitat transformadora de la natura. ET

ET3. visita: report

2009-03-23T21:59:00.005+01:00

ET3. visita: Besòs

2009-02-22T18:35:00.011+01:00

El proper dissabte 14 de març està programada la visita als marges del riu Besòs, un dels límits geogràfics de la ciutat de Barcelona, i una zona amb múltiples superposicions identitàries, d’ús i d’escala. Visitarem els fantàstics nusos d’autopista, el pintoresc barri de la Catalana i el museu de l’immigrant, entre d’altres espais. Quedarem a les 11 del matí a la plaça de la Palmera (metro La Pau o Besòs).

ET3. projecció. debat

2009-02-16T20:36:00.008+01:00

Veus espirituals, d'Aleksander Sokurov. Primer i darrer capítols. Una balança. El límit del paisatge rus, el límit del paisatge Tadjic. La humanitat en Mozart, la humanitat en soldats de frontera russos. La mort de Mozart, la mort dels soldats. El cos de Mozart, el cos dels soldats. La decrepitud, la bellesa. El límit entre la vida i la mort. El temps com a límit. L'habitar el límit, el no-res. Pèrdua de la intimitat a l'exèrcit i eliminació de la distància límit alhora de filmar els soldats. Humanitat i individualitat. La llum com a marcador del límit: fanals, camins en la fosca. Límits físics: el riu, la frontera, el buit gelat, la línia d'arbres, les tanques, els filats, les muntanyes. 'Ascensió al cim: les vides valen menys però costen més'. Decalatge música-imatge. El zoom com a evidenciador del límit entre l'humà i la natura. Evidenciar la humanitat dels soldats en la tendresa en filmar-los. L'equilibri d'un ocell en un fil: equilibri en el límit, cos i esperit. L'art que transcendeix la matèria, que va més enllà dels límits del cos. ET

ET3. projecció : veus espirituals

2009-02-02T20:42:00.019+01:00

Dissabte 7 de febrer tindrem la ocasió de comentar fragments del film 'Veus espirituals (una narració en cinc episodis)' d'Alexander Sokurov, dins el cicle dedicat al tema 'Límits'. Sokurov és un dels cineastes vius més importants, segurament a l'altura del seu compatriota Tarkovski. Com aquest darrer, fa un cinema radical d'una innegable potència cinematogràfica i alhora d'una extraordinària sensibilitat. La pel·lícula és un documental que mostra l'estada del director durant els anys noranta en un punt de vigilància de l'exèrcit rus a la frontera entre Tadjikistan i Afghanistan. Les imatges i uns apunts en veu en off ens permeten ser testimonis de la seva experiència a l'exèrcit i de les seves reflexions íntimes. La pel·lícula, estructurada en 5 episodis, gira entorn del límit. En el primer capítol, un paisatge rus nevat en què es va fent fosc acompanya les seves reflexions sobre la vida i la mort de Mozart, el lligam entre la bellesa de la seva música i la decrepitud física de l'artista. El límit que separa l'humà i l'immaterial. El límit físic del paisatge i el límit físic del cos que ens acompanya. A partir del segon capítol, la narració es trasllada al lloc fronterer, on un riu cabalós separa els soldats russos de la zona dels talibans. Es contraposa la bellesa inhòspita del paisatge exterior i el paisatge interior dels soldats, fent una mena de simetria respecte el primer capítol. La pel·lícula gira en el límit entre l'interior i l'exterior. La vida i el cos, la matèria i l'esperit. Trinxeres, atacs de l'enemic, moments de tedi, la mort, el paisatge. El darrer capítol ens mostra una altra frontera: els soldats celebren el cap d'any, i en el límit entre un any i l'altre, en un lloc que és una terra de ningú, suspesos en la incertesa de saber fins quan hi seran i si viuran per poder tornar a casa, el director ens mostra, com en tota la pel·lícula, una estranya bellesa enmig d'una gran buidor. Potser és en el límit en què podem separar-nos del quotidià on se'ns permet veure més clarament allò realment important. Donada la durada de la pel·lícula (5 hores i mitja) ens centrarem en el primer i darrer capítols, on es mostren la gran majoria dels temes comentats. Si voleu més informació podeu consultar aquest blog. ET

ET3. presentació 3. enrique iglesias, carlos mosquera, alberte pérez (trespes arquitectos)

2009-01-19T22:07:00.004+01:00

límit com a estímul de transgressió. La normativa defineix una volumetria específica, que per interessos econòmics i automatismes pot arribar a consolidar-se en una forma, sovint sense relació amb l’entorn o fins i tot amb l’ús de l’edifici. Prejudicis dels arquitectes contra el gust comú, contra el convencionalisme? Sabotejar la normativa sense incomplir-la. Els usos delimiten els perímetres de les plantes. Descomposició del xamfrà fins a fer que perdi la seva singularitat i pes compositiu. Lleugeresa. En la desfragmentació, en els plans oblics, en la materialitat. Posicionament dins del discurs filosòfic d’Eugenio Trias, de la definició de la contemporaneïtat com l’estat límit entre raó i misteri. La raó en la normativa, el misteri en el sorgiment de l’inesperat.

ET3. pesentació 2. pere buil i toni riba (vora arquitectura)

2009-01-19T21:44:00.006+01:00

límit com a espai habitable. Autoimposició de límits en la concepció del projecte. A una escala, la casa és el límit de la parcel·la. A una escala més pròxima, es generen espais dins de la pròpia casa que estableixen la mateixa relació de límits i espais continguts (cos de serveis com a límit entre sala i menjador). Límit com a espai habitable, que té un gruix, una dimensió més enllà de la separació interior-exterior. Portar el projecte al límit, no transformar-lo als capricis del propietari. És una limitació que genera desconfiança, oferir una idea potent, fer-la evident? O una estratègia que facilita el creixement conjunt de les idees i la seva formalització?

ET2. presentació 1. eva rus i mathias hilgert (RHP)

2009-01-19T21:21:00.007+01:00

límit com a impuls creatiu i separació d’usos. Explicació del projecte des de les preexistència, des dels límits / constrenyiments. Explicació a partir dels límits físics, geomètrics. En el pla horitzontal i en el pla vertical. Autoimposicions. Cerca de l’aspecte orgànic, de cova. Acotar, protegir, per fer l’espai més acollidor. Autolimitació. Definició de l’espai amb la configuració de 2 límits de caràcter diferent. Un com a separació, l’altre com a teló de fons, o final. Riquesa del límit: ara és una línia, ara un volum, ara una cavitat. Convexitat - concavitat permet diferents relacions amb aquest element. La llum com a creadora de límit. Temporalitat dels límits. Treball amb el temps. Caràcter canviant mitjançant la manipulació dels límits (obertura al vestíbul, cortines...) i mitjançant el color, l’atmosfera. Desaparició dels límits horitzontals. Sopar sota la llum de les estrelles, en flotació.

SANAA al Pavelló Mies

2009-01-18T23:17:00.005+01:00

s'ha prorrogat fins el 28 de gener la instal·lació de SANAA al pavelló Mies (vegeu imatge en post ET3 límits), que té bastant a veure amb el tema que ens ocupa aquest trimestre. Us la recomanem.

2009-01-12T22:24:00.001+01:00

L’equip trespes arquitectos, format per Alberte Pérez Rodríguez, Carlos Mosquera del Palacio e Enrique Iglesias Lima, de A Coruña, ens presentaran la seva proposta per al concurs de la Casa de Cultura de Lérez, a Galícia. Es tracta d’un exercici de transgressió dels límits establerts pel planejament, aconseguint un volum diferent del que un fent seguidisme normatiu s’obtindria.

ET3. projecte 2. parets ondulades

2009-01-12T22:16:00.003+01:00

RHP arquitectes és un equip de barcelona format per l’Eva Rus, el Matthias Hilgert i la Mariana Plana. Ens presentaran la reforma d’un local per a un restaurant a Sabadell. La geometria irregular del local, així com la forta presència de l'estructura, feren optar per la deformació espacial del local mitjançant parets ondulades que el defineixen i li dónen caràcter, de manera que també es delimiten els usos i ambients.

ET3. projecte 1. excavacions

2009-01-12T22:12:00.004+01:00

vora arquitectura, format per Toni Riba, Pere Buil i Jordi Fornells, és un equip de barcelona i Lisboa. Ens presentaran un projecte no construït, una primera versió per a un habitatge unifamiliar a Sant Fruitós de Bages, en la que van treballar de manera sistemàtica la relació amb l’exterior. En comptes de fer obertures en el pla de façana, es decidí concentrar-les en excavacions del volum.

ET2. industrialització

2008-12-29T20:41:00.000+01:00

foto: Gläserne Manufaktur Dresden (Volkswagen). Arq. Günter Hehn

Què significa industrialització quan parlem d’arquitectura? Ha canviat la imatge de solidesa? Una arquitectura industrialitzada és lleugera? Seca? Cara? Més flexible? Reciclable? La industrialització com una imatge. Ha passat de moda la imatge industrial? Existeix una estètica de la industrialització? Industrialització encara significa seriació i repetició? O es prefereix la customització? La indústria avança segons el desenvolupament tecnològic o s’adapta a les demandes de la societat? Els arquitectes encara dissenyem fusteries? La industrialització converteix els arquitectes en uns simples acobladors de Tetris? Podem ser agents actius en el desenvolupament dels productes més enllà d’aplicar-los en una obra concreta? Podem prescindir de les restriccions que imposava el desenvolupament tecnològic? És possible construir gairebé qualsevol cosa? Cal canviar la manera de projectar? Una investigació prèvia? Col·laborar amb d’altres professionals? Envelleix bé la novetat tecnològica? Hi ha dues visions de la industrialització? Una de low-tech i una altra de high-tech? L’exhibició tecnològica té implicacions polítiques? S’associa amb el capitalisme? Ecologisme i industrialització són antagònics o es reforcen?

ET02. visita 4. facultat d'econòmiques de la urv

2008-12-23T22:24:00.006+01:00

El famós edifici del Tectónica nº 5, també del Pau Pérez, que malauradament no va poder acompanyar-nos. Construït l'any 1996. Biblioteca amb un ambient agradable, gràcies a la presència d’uns patis per on entra la llum. El paviment continua, el sostre continua, la frontera entre interior i exterior desapareix. Entrega directa del vidre. Ordre i rigor. Aplicació del prefabricat fins a les últimes conseqüències. Ajust complet entre projecte i sistema constructiu. El sistema no s’amaga. Pocs elements, austeritat. Passadissos llarguíssims que travessen l’edifici de punta a punta. Paraments interiors no estructurals de colors, definint ambients, en contrast amb el gris del formigó. L’edifici ha envellit bé durant aquests 12 anys.

ET02. visita 3. Centre d'Aguts de l'Institut Pere Mata

2008-12-23T22:19:00.006+01:00

Vam visitar el Centre d’Aguts acompanyats del director. Es tracta d’una nova unitat per a malalts mentals, fora del recinte modernista de l’Institut Pere Mata, de Domènech i Montaner. Data de l’any 2004. Edifici hermètic, diàfan i lluminós, talment el pavelló de Mies. Sorprèn la poca presència de l’edifici, donades les seves dimensions. Horitzontalitat versus verticalitat dels arbres, melancòlics. Qualitat de la relació amb l’exterior, sempre present. Edifici neutre, podria servir a múltiples usos. Honestedat del sistema constructiu. Lloses alveolars de formigó, recolzades als murs mitjançant ancoratges metàl·lics. Ritmes donats pel sistema. Entregues directes, el vidre es percep per una línia molt fina. Contrast amb els pocs elements de fusteria. Marca de l’arquitecte Pau Pérez.

ET02. visita 2. cal massó

2008-12-23T22:11:00.005+01:00

Els arquitectes Núria Salvadó i David Tapias ens van acompanyar a visitar el Centre d’Art Cal Massó. Un projecte de reforma d’una antiga fusteria, edifici modernista reconvertit en centre d’art. Preexistència potent. Connexions metafòriques de la fusta amb la memòria del lloc. Aire artesanal, que remet al treball manual tot i ser un producte ja molt industrialitzat. Honestedat constructiva. Solucions enginyoses i sense artifici. Calidesa del material. Isotropia espacial, com si fos una mesquita. Projecte d’ampliació, en curs en aquest moment. Licoreria. Canvi de material. La mateixa estratègia, ara amb vidre i acer.

ET02. visita 1. barri gaudí

2008-12-23T21:55:00.006+01:00

El primer que vam visitar a Reus va ser el Barri Gaudí, de Ricardo Bofill. El projecte, de l'època més transgressora del Bofill, és un projecte d’habitatge social d’escala urbana, el primer de dimensions importants on experimentà amb els espais comuns per tal de fomentar les relacions entre veïns. Habitants amb pocs recursos econòmics. Deixadesa de la urbanització del propi barri i els entorns. Mal estat dels edificis. Poc o gens de manteniment. Olor de cus-cus. Espais comuns molt generosos, però buits: ni plantes, ni pelfuts davant les portes, ni converses. Experiments cromàtics pop del Bofill del moment. Colors intensos, a voltes foscos, en les galeries comunes, que contrasten amb els acabats ceràmics de la resta dels edificis. Una altra ciutat a les terrasses.

ET2. projecció 2. Adrià Goula foto. report

2008-11-24T21:09:00.009+01:00

Fotografies: Adrià Goula

Naus industrials en desús. Valoració del caràcter romàntic d’aquests espais. Senzillesa maquinista i seriada. Valor de la memòria d’un sistema de treball que ja no ens és tan proper. Les naus com a espais abstractes que es poden adaptar a activitats diverses al llarg del temps. Com aquestes activitats van deixant una petjada en els espais. Per què sovint els espais industrials amb usos semblants tenen formes diferents? Industrialització dels espais industrials? El temps com a arquitecte. El temps força canvis d'ús que es tradueixen en adaptacions als espais. Adaptacions que no tenen de base l'estètica, sinó la funcionalitat. Els traçats de les instal·lacions com a traces dels usos successius dels espais. Rastres deixats en les parets, en els elements penjats dels edificis. Registre de les mans que hi ha treballat. Aparició d'elements pintorescos que cap arquitecte s'hauria atrevit a projectar. L'arquitectura pot imitar aquests elements pintorescos sense caure en la banalitat, quan s'ha perdut la funcionalitat? La necessitat d'agafar-se a lògiques no formals per fugir de la banalitat de la imatge. La imperfecció com a vibració. La decadència i l'estat ruïnós. Les naus buides i la seva potència espaial: la textura, la llum, l'escala. ET

ET2. projecció 1. manufactured landscapes. report

2008-11-24T20:56:00.012+01:00

font tràiler: youtube. més vídeos de la pel·lícula aquí.

Manufactured Landscapes. La indústria i l'activitat humana en general com a transformadora d'espais naturals. Grans indústries, mines enormes, la presa de les tres gorges, el reciclatge en massa d'ordinadors, el desmuntatge dels vaixells petroliers. Un paisatge sublim. Grans elements espaials en què el fotògraf capta una imatge després de mesos de gestions. Imatges abstractes i potents, sovint descontextualitzades i fora d'escala. Missatge de denúncia mediambiental en segon terme i voluntat per part del fotògraf d'ometre'l perquè l'espectador s'enfronti a les imatges sense apriorismes. El món globalitzat com a productor d'uns processos que fan que la nostra visió del mateix canviï d'escala. L'aparició de l'avió va canviar la visió de l'arquitecte. Ara els processos globals posen en qüestió l'arquitectura formalista, la metafòrica, l'objectual i ens provoquen una nova mirada que està conduint a una nova arquitectura. Si l’arquitectura Beaux-Arts era desfasada a l’era de les grans estacions de tren i palaus expositius, i el moviment modern va significar un ajust de l’arquitectura als avenços de la indústria, podríem afirmar que comencem una nova era en què l’arquitectura ha de tornar a reajustar-se al món contemporani?. ET

Construint a la Sala

2008-11-03T22:18:00.007+01:00

des de l'any passat es celebra a barcelona 'construint a la sala', una activitat d'origen holandès que lliga arquitectura i criatures: uns 500 nens i nenes són convidats a fer una maqueta amb materials reciclats a la sala oval del museu nacional d'art de catalunya a montjuïch. us deixem el link per si voleu col·laborar de monitors o hi voleu dur criatures. aquest any es farà el diumenge 23 de novembre d'11h a 14h. imatge de jaume orpinell

ET2. projecció 1. manufactured landscapes

2008-11-03T21:10:00.009+01:00

Debatrem aquest documental de Jennifer Baichwal que mostra el treball d'Edward Burtynsky, un fotògraf que retrata com el desenvolupament industrial produeix canvis al paisatge. Aquesta pel·lícula va ser nominada pels Independent Spirit Awards.

ET2. presentació 3. roger tudó (H arquitectes). casa 205

2008-10-17T17:16:00.004+02:00

Una casa de fusta en un terreny impossible, una proposta única a partir d’elements estandarditzats. Aquest projecte busca en la industrialització una resposta econòmica i respectuosa amb el medi ambient. És possible ampliar els possibles beneficis de la prefabricació, com l’econòmia i la seva component social, democratitzadora, i incorporar conceptes com la sostenibilitat? Doble personalitat de la casa: la de la planta, que s’adapta al modulat dels panells i la de l’alçat: aleatori que respon al programa de l’interior. La indústria ha evolucionat, ara ja és possible la singularització sense augmentar costos, tant entre diferents projectes com en una mateixa obra. Significa això un alliberament de certa estètica industrial basada en la repetició? És possible una casa d’autor industrial? ET

ET2. presentació 2. xavier codinach (codinach tarrasó arquitectes)

2008-10-13T22:15:00.006+02:00

Evolució genètica d’una unitat habitacional. En aquest cas l’estratègia projectual i constructiva és basa en la combinació de peces estandarditzades. Temes similars als del prefabricat de formigó. Potser la diferència fonamental seria l’eficiència del material, la lleugeresa del sistema. Els dibuixos són gairebé transparents, la superfície útil i constructiva són similars. Però les imatges dels fulletons propagandístics són pesades, convencionals. Evidencien un conflicte entre la noció de solidesa i la immaterialitat del sistema. Una arquitectura sense client, potser inclús sense indústria? És possible un desenvolupament paral·lel indústria/ arquitectura? ET

ET2. presentació 1. jordi parís (pich-aguilera arquitectes)

2008-10-13T22:04:00.012+02:00

S'explica la industrialització com a procés que possibilita arquitectures noves, que no serien realitzables amb mitjans més artesanals. No es pot improvisar: cal un major control en fase de projecte. El factor temps: possibilitat de processos simultanis a l'obra (fonaments...) i al taller. Optimització de recursos, energies i residus. Es comenta la progressiva desaparició de mà d'obra qualificada que obliga a buscar la qualitat en els components i fugir de l'obra com a camp de batalla. La reducció de riscos laborals. Discussió sobre la necessitat de processos in situ no coherents amb el muntatge en sec: capa de compressió, pintats a posteriori... Debat sobre el formigó vist versus el formigó pintat. La transportabilitat de les peces: atenció amb els tamanys màxims de les peces i l'energia del transport. Industrialització i ecoeficiència. ET

ET2. projecte 3: roger tudó (h_arquitectes)

2008-09-29T21:25:00.007+02:00

En Roger Tudó, de H ARQUITECTES ens parlarà de la casa 205 a Vacarisses, un projecte construït amb un sistema d'entramat lleuger de fusta que unifica l'estructura, els envolvents i els tancaments.